Arbutus menziesii

De Wikipedia
Arbutus menziesii
Clasificación científica
Reinu: Plantae
(ensin clasif.): Eudicots
(ensin clasif.): Asterids
Orde: Ericales
Familia: Ericaceae
Xéneru: Arbutus
Especie: Arbutus menziesii
Pursh[1]
Distribución
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Arbutus menziesii, ye una especie perteneciente a la familia de les ericácees. Alcuéntrase na mariña oeste d'América del Norte, dende la Columbia Británica (en particular, la Islla de Vancouver) hasta California. Crez tamién, de forma esvalixada, na aguada oeste de Sierra Nevada. Aislladamente llega al condáu de San Diego y el norte de Baxa California, Méxicu.

Corteza a tires. distintiva de la especie

Descripción[editar | editar la fonte]

Arbutus menziesii ye un árbol de fueya persistente y de fueya ancha, la corteza ye de color coloráu-naranxa y forma tires na madera maduro. Floria en primavera con flores acampanaes y na seronda los frutos maurecen y son de color coloráu. Ye común ver yérbaos del Pacíficu de 10 a 25 m d'altu pero puede llegar a 30 m. Les fueyes son ovales de 7-15 cm de llargu y de 4-8 cm d'anchu y dispónense espiralaes, el marxe ye enteru.

Usos[editar | editar la fonte]

Los nativos americanos comíense les bayes pero éstes tienen munchos taníns y son astrinxentes y más de cutiu mazcar o la convertíen en bébora alcohólico. Munchos mamíferos y páxaros alimentar de les sos bagues. La so madera utilizar pa la fabricación de pisos tillaos.

Caltenimientu[editar | editar la fonte]

Anque ye tolerante a la seca y relativamente de crecedera rápida, Arbutus menziesii anguaño ta en cayente. Depende de forma natural de quemes periódiques p'amenorgar la competencia que-y faen les coníferes. Los yérbaos maduros sobreviven dempués de la quema y refáense más apriesa que l'abetu de Douglas, amás tienen munches granes que granen dempués del fueu. El control humanu de les quemes, pos, perxudícalu. Otres causes del so cayente son les enfermedaes fitopatológicas.

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Arbutus menziesii describióse por Frederick Traugott Pursh y espublizóse en Flora Americae Septentrionalis; or, . . . 1: 282. 1814[1813].[2]

Etimoloxía

Arbutus: nome antiguu del "yérbadu".

El epítetu específicu menziesii recibe'l nome n'honor d'Archibald Menzies que la atopó mientres la espedición de George Vancouver.

Sinonimia
  • Arbutus menziesii var. elliptica DC.
  • Arbutus menziesii var. oblongifolia DC.
  • Arbutus procera Douglas ex Lindl.[3]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1.  This species was originally described and published in Flora Americae Septentrionalis; or, a Systematic Arrangement and Description of the Plants of North America 1:282. 1813-1814. GRIN (25 d'abril de 2003). «Arbutus menziesii information from NPGS/GRIN». Taxonomy for Plants. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville (Maryland): USDA, ARS, National Genetic Resources Program. Consultáu'l 5 d'agostu de 2010.
  2. «Arbutus menziesii». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 2 de xunu de 2012.
  3. Arbutus menziesii en PlantList

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Abrams, L. 1951. Geraniums to Figworts. 3: 866 pp. In L. Abrams Ill. Fl. Pacific States. Stanford University Press, Stanford.
  2. Gleason, H. A. & A. J. Cronquist. 1968. The Pteridophytoa, Gymnospermae and Monocotyledoneae. 1: 1–482. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
  3. Hickman, J. C. 1993. Jepson Man.: Higher Pl. Calif. i–xvii, 1–1400. University of California Press, Berkeley.
  4. Hitchcock, C. H., A. J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1984. Ericaceae through Campanulaceae. PartIV: 1–510. In Vasc. Pl. Pacific N.W.. University of Washington Press, Seattle.
  5. Munz, P. A. 1974. Fl. S. Calif. 1–1086. University of California Press, Berkeley.
  6. Munz, P. A. & D. D. Keck. 1959. Cal. Fl. 1–1681. University of California Press, Berkeley.
  7. Scoggan, H. J. 1979. Dicotyledoneae (Loasaceae to Compositae). Part 4. 1117–1711 pp. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]