Almiserà

Coordenaes: 38°54′55″N 0°17′09″W / 38.915277777778°N 0.28583333333333°O / 38.915277777778; -0.28583333333333
De Wikipedia
Almiserà
escudo de Almiserà (es) Traducir
Alministración
País España
Autonomía Comunidá Valenciana
Provincia provincia de Valencia
Comarques Safor
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde d'Almiserà José Juan Mascarell Camarena
Nome oficial Almiserà (ca)[1]
Códigu postal 46726
Xeografía
Coordenaes 38°54′55″N 0°17′09″W / 38.915277777778°N 0.28583333333333°O / 38.915277777778; -0.28583333333333
Almiserà alcuéntrase n'España
Almiserà
Almiserà
Almiserà (España)
Superficie 7.4 km²
Altitú 75 m
Llenda con Alfahuir, Benicolet, Llugar Nuevu de San Jerónimo, Llutxent, Rótova, Terrateig y Castellonet
Demografía
Población 279 hab. (2023)
- 137 homes (2019)

- 125 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Safor
0.01% de provincia de Valencia
0.01% de Comunidá Valenciana
0% de España
Densidá 37,7 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
almisera.es
Cambiar los datos en Wikidata

Almiserà ye un conceyu de la Comunidá Valenciana, España. Pertenez a la provincia de Valencia, na comarca de la Safor.

Toponimia[editar | editar la fonte]

El topónimu deriva del árabe المصراد (al-el mioṣrād), «el desiertu».[2]

Xeografía[editar | editar la fonte]

Asitiáu na carretera de Gandia a Albaida y nes estribaciones sur de la sierra del Buixcarró. La so superficie atópase accidentada por dellos ribayos y montes. Los altores principales son Alto de la Fuente Blanca (549 m.), Picayo (557 m.), Tramús (236 m.). El ríu Vernisa traviesa'l términu d'este a nordeste. Aflúin al mesmu los ribayos de la Figuera y Magrells.

El clima ye templáu predominando los vientos del este y oeste siendo los primeres los que provoquen les agües. El pueblu ta asitiáu na marxe izquierda del ríu, sobre una pequeña pandiella.

Dende Valencia apuértase al traviés de la N-332 pa enllazar cola CV-686 y la CV-60.

Llocalidaes estremeres[editar | editar la fonte]

El términu municipal de Almiserà parte coles siguientes llocalidaes: Alfauir, Benicolet, Castellonet, Llutxent, Llocnou de Sant Jeroni, Ròtova y Terrateig, toes elles de la provincia de Valencia.

Historia[editar | editar la fonte]

Foi alquería musulmana dependiendo del castiellu de Borro. Antes del despoblamientu producíu pola espulsión de los moriscos, en 1609, cuntaba con 26 families. Foi repoblada pocu dempués. Perteneció al ducáu de Gandía.

Alministración[editar | editar la fonte]

Alcaldes dende les eleiciones de 1979
Llexislatura Nome Partíu
1979-1983 José Martínez Faus UCD
1983-1987 Fernando Camarena Climent PSPV-PSOE
1987-1991 Fernando Camarena Climent PSPV-PSOE
1991-1995 Fernando Camarena Climent PSPV-PSOE
1995-1999 José Juan Mascarell Camarena (Moción de censura)

Fernando Camarena Climent

PP

PSPV-PSOE

1999-2003 Vicente Miguel Miñana Martínez PP
2003-2007 Vicente Miguel Miñana Martínez PP
2007-2011 Vicente Miguel Miñana Martínez PP
2011-2015 José Juan Mascarell Camarena PP
2015-2019 José Juan Mascarell Camarena PP
2019-2023 n/d n/d
2023- n/d n/d

Demografía[editar | editar la fonte]

Evolución demográfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007
210 199 220 255 240 270 266 262 284 291

Economía[editar | editar la fonte]

El regadío, cuasi tou destináu al cultivu del naranxal, regar con agües del ríu Vernisa. Hai tamién pozos artesanos. Na zona del secanu hai olivares, almendrales, algarrobos, viña y ceberes. La collecha d'uva utilizar pa la producción de pases.

Monumentos[editar | editar la fonte]

  • Castiellu de Vilella: Los sos restos topar nun monte d'esti términu municipal. Los oríxenes del castiellu son musulmanes y tuvo de tratase d'una especie de castiellu-abellugo. Tres la conquista cristiana y la pacificación del territoriu, perdió'l so calter estratéxico y militar, polo que foi abandonáu y nun volvió ser ocupáu nunca más.

Anguaño namái pueden apreciase de les sos ruines escasos restos.

Fiestes llocales[editar | editar la fonte]

  • Fiestes patronales. Dedíquense fiestes a Santa Úrsula el 21 d'ochobre. Tamién se celebren la última selmana d'agostu coincidiendo l'últimu día de Fiestes col últimu sábadu d'agostu, habiendo tradicionalmente cuatro díes:
  • 1ᵘ Día- Conocíu como "La Vespra". Nesti día celebra l'empiezu de les Fiestes Patronales.
  • 2ᵘ Día- Conocíu como "El día de l'Ajuntament". Nesti día la fiesta entamar la Corporación Municipal. Esti día ta dedicáu a la Patrona del pueblu, Santa Úrsula.
  • 3ᵘ Día- Conocíu como "El día dels jovens". Nesti día la fiesta ye entamada por un grupu de mozos. Esti día ta dedicáu a la Purísima.
  • 4ᵘ Día- Conocíu como "El día dels festers casats". La fiesta, esti día, ta entamáu por un grupu de matrimonios. Esti día ta dedicáu al Patrón del pueblu, el Cristu del Amparu.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. Asín Palacios, Miguel (1940). Contribución a la toponimia árabe d'España. Madrid: Conseyu Cimeru d'Investigaciones Científiques, páx. 68.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]