Akwa Akpa

Coordenaes: 4°57′N 8°19′E / 4.95°N 8.32°E / 4.95; 8.32
De Wikipedia
Akwa Akpa
estado tradicional de Nigeria (es) Traducir
Alministración
Xeografía
Coordenaes 4°57′N 8°19′E / 4.95°N 8.32°E / 4.95; 8.32
Cambiar los datos en Wikidata
Ilustración amosando les factoríes de Akwa Akpa, nel llibru de H.M. Stanley The Congo and the founding of its free state; a story of work and exploration (1885)
Antiguos estaos del sureste de Nixeria, incluyendo Calabar (Akpa Akwa)

Akwa Akpa, conocíu polos colonialistes británicu como Vieya Calabar (Old Calabar) o Duke Town foi una ciudá estáu Efik que florió nel sieglu XIX nel actual sureste de Nixeria. L'estáu tomaba les llendes de la moderna ciudá de Calabar.

Oríxenes y sociedá[editar | editar la fonte]

Los Efik son un subgrupu del pueblu Ibibio,[1] que falen una llingua del subgrupu obolo del grupu de les llingües nixerocongoleses.[2] Los Efik algamaron enforma poder políticu nel área de la mariña del golfu de Benín dende finales del sieglu XVIII hasta principios del sieglu XIX, al traviés de los líderes de les families Duke y Eyamba. Los sos asentamientos consistíen en grandes y fortificaes ciudaes asitiaes próximes de corrientes fluviales, federaes nuna confederación de ciudaes estáu laxa ensin estructura de poder clara, y con economíes basaes na pesca y l'agricultura. Les ciudaes más importantes fueron Ikot Itunko, Obutong y Iboku Atapka, llamaes polos británicu Creek Town, Old Town y Duke Town.[3]

Monarques independientes[editar | editar la fonte]

Reis de la ciudá estáu:[4]

  • Ekpenyong Offiong Okoho (1786–1805)
  • Ekpenyong Effiom Okoho Eyamba III (1805–1814)
  • Effiom Edem Ekpo Effiom I Eyamba IV (1814–1834)
  • Edem Ekpenyong Offiong Okoho Eyamba V (1834–1847)
  • Effiom Okoho Asibong I Ekpo Minika (mayu de 1849 - febreru de 1852)
  • Ededem Effiom II (abril de 1852 - agostu de 1858)
  • Eyo Asibong II (marzu de 1859 - agostu de 1872)
  • Edem Asibong III Eyamba VIII (1872 - mayu de 1879)
  • Orok Edem Eyamba IX (1880–1896)

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «Eket Information». University of Iowa. Archiváu dende l'orixinal, el 13 d'ochobre de 2010. Consultáu'l 17 d'ochobre de 2010.
  2. «Obolo». Ethnologue. Consultáu'l 17 d'ochobre de 2020.
  3. William H. Taylor (1996). Mission to educate: a history of the educational work of the Scottish Presbyterian mission in East Nixeria, 1846-1960. BRILL, páx. 31ff. ISBN 90-04-10713-4. Consultáu'l 17 d'ochobre de 2020.
  4. «Nixeria: Traditional polities». Rulers.Org. Consultáu'l 2 de setiembre de 2010.