Senan
![]() | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
| |||||
Alministración | |||||
País | ![]() | ||||
Autonomía | ![]() | ||||
Provincia | ![]() | ||||
Ámbitu territorial | Camp de Tarragona | ||||
Contorna | Cuenca de Barberá (es) ![]() | ||||
Tipu d'entidá | conceyu de Cataluña | ||||
Alcaldesa de Senan (es) ![]() |
Carme Ferrer Cervelló (es) ![]() | ||||
Nome oficial | Senan (ca) | ||||
Códigu postal |
ver
| ||||
Xeografía | |||||
Coordenaes | 41°28′12″N 1°05′18″E / 41.46995°N 1.08826°ECoordenaes: 41°28′12″N 1°05′18″E / 41.46995°N 1.08826°E | ||||
![]() | |||||
Superficie | 11.7 km² | ||||
Altitú | 652 m[1] | ||||
Llenda con | Els Omells de na Gaia, Vallbona de les Monges, L'Espluga de Francolí, Fulleda y L'Espluga Calba | ||||
Demografía | |||||
Población |
44 hab. (2022) - 33 homes (2019) - 15 muyeres (2019) | ||||
Porcentaxe |
0% 0% 0.01% 100% 100% d'España Cataluña provincia de Tarragona Camp de Tarragona Cuenca de Barberá (es) ![]() | ||||
Densidá | 3,76 hab/km² | ||||
Viviendes | 4 (1553) | ||||
Más información | |||||
Estaya horaria | UTC+01:00 | ||||
senan.cat | |||||
![]() |
Senan ye un conceyu asitiáu na contorna catalana de la Conca de Barberà (provincia de Tarragona). La so población según datos de 2009 yera de 59 habitantes. Anque xeográficamente pertenez a la contorna de Les Garrigues, cola división comarcal de 1936 quedó integrada na de la Conca de Barberà.
Historia[editar | editar la fonte]
Según documentos del añu 1139, la población pertenecía al señor Guerau de Granyena quien lo dexó en 1167 al monesteriu de Montserrat. Los monxos construyeron ende una ilesia y encargar de repoblar la zona a finales del sieglu XII. Sicasí, Senan quedaba bien llueñe del monesteriu benedictín lo que complicaba la so alministración.
Por ello, el 12 de payares de 1264, l'abá Bertran vendió'l terrén a Arnau de Preixens, abá del monesteriu de Poblet. El dominiu de Poblet sobre'l pueblu remató en 1811 tres un decretu emitíu poles Cortes de Cádiz.
Cultura[editar | editar la fonte]
La ilesia parroquial de Santa María ye d'estilu románicu. Foi construyida nos sieglos XII-XIII gracies a la influencia de Montserrat. La portalada ta formada por vueltes en degradación. L'edificiu sufrió diverses restauraciones a lo llargo de los sieglos.
La fiesta mayor de Senan celébrase los díes 15 y 16 d'agostu.
Economía[editar | editar la fonte]
La principal actividá económica ye l'agricultura de secanu. Destaquen el cultivu de cebada, olivares y almendrales.
Referencies[editar | editar la fonte]
- ↑ URL de la referencia: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=925&t=2016.
Bibliografía[editar | editar la fonte]
- Tomàs Bonell, Jordi; Descobrir Catalunya, poble a poble, Prensa Catalana, Barcelona, 1994
- Enciclopedia Catalana (en catalán)
Enllaces esternos[editar | editar la fonte]