Sablera de Santa Marina

Coordenaes: 43°27′55″N 5°04′12″W / 43.465255°N 5.07°O / 43.465255; -5.07
De Wikipedia
Sablera de Santa Marina

Paséu marítimu y sablera de Santa Marina
Ficheru:Símbolo Playa Accesible.svg
Carauterístiques xenerales
Llocalización Ribeseya y Ribeseya
Coordenaes 43°27′55″N 5°04′12″W / 43.465255°N 5.07°O / 43.465255; -5.07
Sablera de Santa Marina alcuéntrase n'Asturies
Sablera de Santa Marina
Sablera de Santa Marina
Sablera de Santa Marina (Asturies)
Anchor mediu 63 metros / muncha variación.
Grau ocupación alto.
Grau urbanización urbana.
Carauterístiques específiques
Composición Arena.
Mena de sable granu finu y turráu[1]
Condiciones bañu aguaxe moderáu/airosa
Accesibilidá
Accesible a discapacitaos
Tipu d'accesu A cuerpu bon/coche (con aparcamientu de más de 100 places)[2]
Señalización d'accesu
[editar datos en Wikidata]

La Sablera de Santa Marina ye una sablera de la parroquia de Ribeseya del conceyu d'homónimu, Asturies.[1] Enmarcar nes sableres de la Costa Verde Asturiana y ta considerada paisaxe protexíu, dende'l puntu de vista medioambiental. Por esti motivu tán integraes, según información del Ministerios d'Agricultura, Alimentación y Mediu Ambiente, nel Paisaxe Protexíu de la Costa Oriental d'Asturies.[2]

Descripción[editar | editar la fonte]

La sablera de Santa Marina ye una de les más estenses d'Asturies, presentando un gran arenal que s'enfusa na ría de Ribeseya que s'abrir xunto al monte Corderu y a la cual arrama les sos agües el ríu Sella. Presenta un pedregal (que puede percorrese mientres la marea baxa, llegando hasta Tereñes) na zona occidental, asitiáu sol monte Somos.[1]

Los sos accesos piatonales al sable son cómodos y fáciles consistentes n'escaleres y ramples. Al ser una sablera dientro d'un cascu urbanu, dispón de práuticamente tou tipu de servicios: aseos, duches, papeleres, serviciu de llimpieza, oficina de turismu, teléfonos, establecimientos de bébores y comíes; según alvertencia de peligru por aciu megafonía y servicios de socorrismu, anque namái na dómina braniza.[2][3]

Amás el so interés aumentar por cuntar nel estremu oeste, restos de buelgues de dinosauriu (icnites) y detrás del paséu pueden contemplase diverses villes modernistes ya indianes.[4]

Historia[editar | editar la fonte]

De primeres la sablera atopábase dixebrada del nucleu poblacional. Ye por ello polo que l'estudiu del urbanismu de la mesma ta rellacionáu col desenvolvimientu de Ribeseya como población. Los primeros “braniantes” dexaron les sos propies buelgues nes construcciones que pueden vese a cuerpu de sablera. Trátase de miembros de l'aristocracia y de l'alta burguesía tantu de la rexón como d'otres zones, inclusive de la capital del país, Madrid. La so llegada masiva deber a la presencia na zona d'un balneariu nel que s'ufiertaben tanto baños de mar, como de yodu y algues. Esti balneariu surdió a iniciativa de los marqueses d'Argüelles en 1910.[3]

Empieza a surdir a partir d'esti momentu los primeru xalés que se constrúin alliniaos frente al mar como'l de la mesma Marquesa d'Argüelles, que ye agora'l Gran Hotel; el xalé de Antero Prieto o la llamada Villa San Pedro, tou ellos d'esta dómina.[3]

D'esta manera, antes del españíu de la guerra del 36, la sablera de Santa Marina convirtióse no que podría calificase como una ciudá xardín que cuntaba con alredor de trenta construcciones, toes elles suntuoses, presentando torres, miradores acristalaos, terraces… A la llegada de los años sesenta, empieza a sentise los efeutos del desarrollismo. Nos años ochenta y noventa del sieglu XX empiézase la construcción d'adosáu, con calter de segunda residencia.[3]

Puede destacar tamién qu'esta sablera forma parte del Camín de Santiago, dirixiéndose escontra San Pedro, Abeu y Leces, onde cunten con albergue de pelegrinos.[3]

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]