R. ursinus × idaeus
R. ursinus × idaeus | ||
|---|---|---|
|
| ||
| Clasificación científica | ||
| Reinu: | Plantae | |
| División: | Magnoliophyta | |
| (ensin clasif.): | Eudicotyledoneae | |
| Orde: | Rosales | |
| Familia: | Rosaceae | |
| Xéneru: | Rubus | |
| Subxéneru: | Rubus | |
| Especie: | R. ursinus × idaeus | |
| Consultes | ||
| [editar datos en Wikidata] | ||
La Boysenberry, Boysenberi, Artu Boysen, Boysena o Artu de Boysen ye una variedá d'artos.
Historia
[editar | editar la fonte]Les boysenberis son un amiestu entra la zarzamora común (Rubus fruticosus) y les artu logana (Rubus × loganobaccus)[1][2] Les frutes son bayes d'unos 8 gramos la unidá y con granes grandes y colór de vinu tinto-castañal[3]
A fines de los años 1920, George McMillan Darrow del Departamentu d'Agricultura de los Estaos Xuníos empezó a investigar rumores d'una baga grande de colór acoloratada-morada que se criaba nuna granxa del señor Rudolph Boysen nel norte de California[4] Darrow pidió-y ayuda a Walter Knott, un granxeru de California Meridional el cual yera conocíu como espertu nes bagues. Knott enxamás oyera de la nueva baya pero quedó n'alcuerdu con Darrow pa buscala.
Darrow y Knott aprendieron que Boysen abandonara los sos esperimentos diba dellos años y que vendiera'l so terrén. Enfrentando la situación ensin altos, Darrow y Knott dirixir a l'antigua granxa de Boysen onde afayaron delles viñes débiles ente un mar de malesas. Tresplantaron les viñes a la granxa de Knott en Bona Park (California) y curiar hasta que s'ameyoraren y produxeren más fruta. Walter Knott foi'l primeru en cultivar la baya comercialmente en California meridional.[4] Empezó a vender les bagues nel so puestu al llau de la so granxa en 1932 y afitóse que'l públicu tornaba a mercar les sos grandes sabroses bagues. Cuando-y preguntar cómo se llamaben, Knott dicía-yos que yeren artos de Boysen, un tributu al so inventor. [5] El pequeñu negociu de pasteles ingleses y restorán de Knott amodo convirtióse en Knott's Berry Farm. A midida que creció la popularidá de les frutes, la señora Knott empezó a vender caltienes les cualos evolucionaron nuna marca de mermelaes «Knott's Berry Farm Famous (les famoses de la granxa de los Knott).»
Referencies
[editar | editar la fonte]- ↑ Vaughan, John Griffith; C. A. Geissler (2009). The New Oxford Book of Food Plants. Oxford University Press, páx. 88. ISBN 9780199549467.
- ↑ «What is a Boysenberry?». Consultáu'l 22 de febreru de 2008.
- ↑ «Oregon Boysenberries». Archiváu dende l'orixinal, el 2011-10-21. Consultáu'l 13 de setiembre de 2008.
- 1 2 «Oregon Boysenberries». Archiváu dende l'orixinal, el 2011-10-21. Consultáu'l 13 de setiembre de 2008.
- ↑ «Knott's Berry Farm's History». Archiváu dende l'orixinal, el 2009-07-20. Consultáu'l 22 de febreru de 2008.
Enllaces esternos
[editar | editar la fonte]| Wikispecies tien un artículu sobre R. ursinus × idaeus. |