Quintanar del Rey

Coordenaes: 39°20′45″N 1°55′41″W / 39.3457°N 1.9281°O / 39.3457; -1.9281
De Wikipedia
Quintanar del Rey
Alministración
País España
AutonomíaBandera de Castiella-La Mancha Castiella-La Mancha
Provincia provincia de Cuenca
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde de Quintanar del Rey (es) Traducir Martín Cebrián López
Nome oficial Quintanar del Rey (es)[1]
Códigu postal 16220
Xeografía
Coordenaes 39°20′45″N 1°55′41″W / 39.3457°N 1.9281°O / 39.3457; -1.9281
Quintanar del Rey alcuéntrase n'España
Quintanar del Rey
Quintanar del Rey
Quintanar del Rey (España)
Superficie 80 km²
Altitú 728 m
Llenda con Alarcón, Casasimarro, Villanueva de la Jara, Villagarcía del Llano, Tarazona de la Mancha y Villalgordo del Júcar
Demografía
Población 7554 hab. (2023)
- 3901 homes (2019)

- 3685 muyeres (2019)
Porcentaxe 0% de provincia de Cuenca
0.36% de Castiella-La Mancha
0.02% de España
Densidá 94,43 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
quintanardelrey.es
Cambiar los datos en Wikidata

Quintanar del Rey ye un conceyu español de la provincia de Cuenca, na Comunidá Autónoma de Castiella-La Mancha. Tien un área de 79,81 km² con una población de 7554 hab. (2023)[2][3].

Toponimia[editar | editar la fonte]

Al paecer y, según les declaraciones de los sos propios vecinos nel sieglu XVI, la fundación de Quintanar del Rey tuvo llugar un sieglu anterior y foi debida a l'agrupación de quintanas o quinterías que yeren cases de llabor habitaes por llabradores procedentes de Villanueva de la Jara, circunstancia que motivó'l topónimu d'El Quintanar, llamáu nun principiu, Quintanar del Marquesáu por pertenecer al marquesáu de Villena, hasta algamar la so independencia ya incorporase a la corona, circunstancia que fizo camudar la so nomenclatura pola de Quintanar del Rey, topónimu col que llegó a los nuesos díes.

La descripción que de villa se fai'l 23 d'avientu de 1575, ye la siguiente:

Llámase Quintanar por ser nun principiu unes paraxes y cases de llabor, que llamen quinterías, de vecinos llabradores de Villanueva de la Jara. Estos fueron los fundadores, dirá cien años y perteneció a la xurisdicción de Villanueva de la Jara hasta doce años que foi eximida d'ella por aciu el privilexu de villazgo que llogró de S.M.

Xeografía[editar | editar la fonte]

La llocalidá ta asitiada nos márxenes del ríu Valdemembra, afluente del ríu Júcar. El conceyu ye travesáu pela carretera N-320, anguaño esviada fora de la población, na llende cola provincia d'Albacete. Atopar a 47 quilómetros d'Albacete, ente les llocalidaes de Villanueva de la Jara, Casasimarro, Tarazona de la Mancha y Villagarcía del Llano.

Historia[editar | editar la fonte]

Ilesia Parroquial de San Marcos.

Los primeros afayos remontar al periodu del llamáu "Bronce de La Mancha" de que la so fecha tan temprana topáronse restos arqueolóxicos nel Cuetu del Cucu o la Coroniella (en términu de Villanueva de la Jara), que tán fechaos nuna antigüedá de 3.500 años aproximao[2].

Dempués d'estos xacimientos, nun s'atopen más testimonios hasta los atopaos na necrópolis de Santa Ana, de plena edá media (sieglu XV), onde s'alluga güei la ermita del mesmu nome. Esto topóse mientres la escavación realizada en 1998 pa la recuperación y posterior estudiu de los ancestros d'esti pueblu. Atopáronse muertes d'una antigua ermita y, ente otros preseos, una moneda dientro d'una tumba que, a falta d'estudios posteriores, data'l xacimientu en redol al sieglu XV.[3]

Hasta finales del sieglu XV, Quintanar del Rey yera un terrén compuestu por pequeñu cases, llamaes “quinterías”, nes que s'abelugaben les families qu'allegaben a llabrar les tierres. El paulatín establecimientu d'estes families nes quinterías foi conformando primeramente una aldega perteneciente a Villanueva de la Jara. Los oríxenes del pueblu, según la procedencia del so nome, atópense documentaos n'unu de los manuscritos más antiguos que se caltienen: “No antiguo, cuando namái había delles caseríes, llamáronse quintarejos; y creciendo la so población y héchose Villa, llamóse Quintanar del Marquesáu de Villena hasta l'añu 1561, en que pola fidelidá de los sos vecinos al Señor Felipe V, y dellos servicios fechos a la so maxestá, empezó a llamase Quintanar del Rey”.[4]

Villanueva de la Jara apaez como aldega de Alarcón nel sieglu XV. A finales d'esti sieglu, Villanueva fai un pidimientu a los Reis Católicos pa independizase d'ésti, pidimientu que-y ye concedida. Asina crea les sos propies aldegues y una d'elles foi Quintanar. A mediaos del s. XVI Quintanar yera una aldega de Villanueva de la Jara y tenía unos 2000 habitantes. Pidióse la independencia municipal al Rei, nesi momentu Felipe II, y esta foi-y concedida al traviés d'una "Carta Privilexo"[5].

En Quintanar había 3 cases fidalgues: Hernando de Alarcón, Diego Pérez d'Uviéu y Juan de Garay. D'esta postrera sábese bien pocu, pos posiblemente emigró. Ye probable que los apellíos de Alarcón y Uviéu, tan abondosos en Quintanar provengan de les families anteriores y que d'elles sían los dos úniques casa que se caltienen nel pueblu na actualidá [6].

A finales del sieglu XVI, Quintanar sufrió una importante perda de población por cuenta de la emigración xenerada pola probeza y a les muertes consecuencia de la guerra de Granada. Como datu interesáu, a finales del s. XVI, Quintanar apaez citáu pol inquisidor PandorialLuis de Pandorial de Toledo, que indica que 30 persones atopaes en Quintanar del Rey fueron xulgaes pola inquisición (Pandorial, p. 304)*Luis de Pandorial. Esiste sicasí tracamundiu tocantes a la villa a la que se refier tal escritu y esiste la posibilidá de que se trate más bien de Quintanar de la Orden. Nel sieglu XIX cuntaba solamente con 449 habitantes rei/cuenca/.

Antiguu conceyu de Quintanar del Rey

Mientres el reináu de Carlos III, Madrigueras, Quintanar del Rey y Villalgordo del Júcar pasaron a depender de Tarazona de la Mancha, capital de Correximientu.

En 1933 hubo un hinchente que, según les estimaciones d'entós, causaron unes perdes nes colleches, según solicitóse como ayuda al Gobiernu.

Economía[editar | editar la fonte]

Esta llocalidá ta especializáu nel cultivu del xampiñón y les cogordes de cardu topándose nesti conceyu la sede del Centru d'Investigación del Xampiñón.

Esiste una cooperativa de vinu llamada San Isidro na cual ellabórense caldos procedentes d'uva bobal, blancuca, cencibel,...etc. De tal cooperativa suministrar al llabrador los abonos, semientes y otros necesarios pa los cultivos.

Destacar por tener xusta reconocencia'l mostiu concentráu (zusmiu d'uva al cual desaposióse-y del 75% de l'agua) y que ye esportáu casi na so totalidá.

Alministración[editar | editar la fonte]

Alcaldes dende les eleiciones de 1979
Llexislatura Nome Partíu
1979-1983 D.Pedro Chumillas PSCM-PSOE
1983-1987 D.Pedro Chumillas PSCM-PSOE
1987-1991 D. Alfonso Zamora Talaya PSCM-PSOE
1991-1995 D. Pedro Chumillas PSCM-PSOE
1995-1999 D. Pedro González PSCM-PSOE
1999-2003 D. Pedro González PSCM-PSOE
2003-2007 D. Alfonso Zamora Talaya PSCM-PSOE
2007-2011 D. Martín Cebrián López PSCM-PSOE
2011-2015 D. Martín Cebrián López PSCM-PSOE
2015-2019 D. Miguel J. García Cebrián PSCM-PSOE
2019-2023 n/d n/d
2023- n/d n/d

Demografía[editar | editar la fonte]

Evolución demográfica
1991 1996 2001 2004 2008 2013 2015
5809 6077 6575 7254 8183 7886 7576

Llugares d'interés[editar | editar la fonte]

Esisten cuatro ermites de los sieglos XVII-XVIII, la de San Antón, la de San Pedro, la de Santa Lucía y la más importante, la ermita de la Concepción, na plaza del mesmu nome, d'una nave que se remata nel cabecero per media naranxa coronada por llinterna y con una fachada de composición bien interesada.

Tien tamién una ilesia con destacable fachada del sieglu XVI, la Ilesia Parroquial de San Marcos Evanxelista.

Cultura[editar | editar la fonte]

Música[editar | editar la fonte]

L'Agrupación Musical de Quintanar del Rey ye l'asociación más llonxeva del pueblu, fundada en 1926. Nel añu 2016 celebró'l so 90 aniversariu, creando dellos enventos na llocalidá. Anguaño cunta con 80 músicos. Cuenta con una Escuela Municipal de Música y Danza, con más de 300 alumnos, dalgunos de los cualos prepárense pa presentase a les pruebes d'accesu a grau mediu del Conservatoriu, coles mires de dedicase profesionalmente a la música. Amás tamién cunta con un Grupu de Guitarres llamáu Cuerdes Mancheguesy la N'anguaño 2009 la escuela foi autorizada como ESCUELA MUNICIPAL DE MÚSICA Y DANZA pola xunta de comunidaes de Castiella La Mancha.

Persones célebres[editar | editar la fonte]

  • Alfonso Saiz López. Científicu de Quintanar del Rey.
  • Pedro Ruiz García. Premiu de lliteratura Tritona 2007 por Naide dixo que sería fácil.
  • Ángel Lancho. Campeón nacional d'esgrima en 1904 (Quintanar del Rey,1883- Madrid,1939). Nel so honor, la llocalidá de Quintanar del Rey celebra añalmente la entrega de Gallardones al méritu deportivu "Ángel Lancho".[4]

Bienestar social[editar | editar la fonte]

Tiense establecíu'l serviciu de teleasistencia domiciliaria p'atender a les persones mayores o con diversu grau de dependencia. Esti serviciu ye emprestáu por Cruz Roja Española en conveniu cola Xunta de Comunidaes de Castiella La Mancha dende la so Central Rexonal sita en Guadalaxara.[ensin referencies]

Fiestes[editar | editar la fonte]

25 d'abril San Marcos, patrón de la llocalidá. Mientres los meses de marzu a mayu, celébrase la selmana cultural nel so nome.

15 de mayo San Isidro, patrón de los llabradores. Celebrar nel pinar del so mesmu nome, asitiáu nes contornes del conceyu. Ye'l llugar onde más se celebra de la Manchuela.

10 de julio San Cristóbal, patrón de los tresportistes. Celebrar na ermita que'l santu tien dedicada na llocalidá asitiada nel mesmu pinar onde se celebra la festividá de San Isidro.

13 al 18 d'agosto fiestes patronales, n'honor a la virxe del Rosario. Fiestes mayores del conceyu.

La Selmana Santa celebrar cola procesión del Pasu» una de les más significatives y más emotives de la celebración de muerte y resurrección de Cristu nesta llocalidá.

Gastronomía[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. Afirmao en: Padrón municipal d'España de 2023. Autor: Institutu Nacional d'Estadística. Data d'espublización: 13 avientu 2023.
  3. oficina de rexistru
  4. [1]
  • De origine et progressu Officii Sanctae Inquisitionis, eiusque, dignitate & utilitate. Luis de Pandorial (Madrid, 1598)
  • Fray Luis de León: historia, humanismo y letras. Víctor García de la Concha y Javier San José Llera (Eds.).

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]