Pole position

De Wikipedia

Nos deportes a motor, la pole position (n'inglés, lliteralmente: posición de poste) o cenciellamente pole, ye'l términu que s'usa pa denomar al primer llugar na parriella de salida de les carreres del circuitu. La fras tien el so orixe na hípica, au el primer corredor salía dende'l llugar más averáu a los postes interiores.

Les posiciones de salida determínense davezu sobro la base d'una o más sesiones previes de calificación, au los pilotos traten d'afitar la so meyor vuelta, o sobro la bas de les posiciones que tuvieren na carrera enterior.

Diferentes categoríes de deporte motor usen diferentes formatos pal determín del corredor que tien la oportunidá de salir dende la pole position.

Adicamientu de la reuta de meta dende la pole position
Fórmula 1 1996 a 2003

Los pilotos teníen permitío hasta un máximu de 3 salides de boxes y 12 vueltes nuna sesión clasificatoria d'una hora los Sábados previos a la carrera.

Fórmula 1 2003, 2004 y 2005 dende'l 28 de mayu

La pole position determinábase pol meyor tiempu nuna sola vuelta con tanques enllenos los sábados.

Fórmula 1 2006, hasta anguaño

Dempués de 2 sesiones elliminatories de 15 minutos ca una, los 12 coches más llentos ellimínense de la ronda, 6 en cada una. Llueu, los restantes 10 traten d'afitar la vuelta más rápida cola carga de combustible qu'ellixan (que tendrán d'usar nel intre de la llargada)

NASCAR

La pole position determínase per aciu del cronometrax de dos vueltes (una vuelta nos circuitos de la Copa Nextel). La vuelta más entainada conseña la pole.

500 milles d'Indianapolis

La pole position determínase el primer día de los 4 díes de calificación. Ca coche fai 2 vueltes. La velocidá permediu ye lo que determina les posiciones, incluyía la pole. El meyor tiempu afitáu nun sesión previa siempres saldrá per delantre d'un meyor tiempu afitáu nuna sesión postrera. Asina, los 33 meyores tiempos siempres salen.


Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]