Pacs del Penedès

De Wikipedia
Blue globe icon.svgPacs del Penedès
Pacs del Penedès.jpg
Escut de Pacs del Penedès.svg
Q11920158 Traducir
Alministración
PaísFlag of Spain.svg España
AutonomíaFlag of Catalonia.svg Cataluña
ProvinciaBandera de Provincia de Barcelona provincia de Barcelona
Contorna Altu Penedès
Tipu d'entidá conceyu de Cataluña
Alcaldesa de Pachs del Panadés (es) Traducir Montserrat Mascaró Gras
Nome oficial Pacs del Penedès (ca)
Códigu postal
Xeografía
Coordenaes 41°21′51″N 1°40′15″E / 41.364166666667°N 1.6708333333333°E / 41.364166666667; 1.6708333333333Coordenaes: 41°21′51″N 1°40′15″E / 41.364166666667°N 1.6708333333333°E / 41.364166666667; 1.6708333333333
Pacs del Penedès alcuéntrase n'España
Pacs del Penedès
Pacs del Penedès
Pacs del Penedès (España)
Localització de Pacs del Penedès respecte de l'Alt Penedès.svg
Superficie 6.3 km²
Altitú 201 m[1]
Llenda con Vilobí del Penedès, Les Cabanyes, Vilafranca del Penedès, Santa Margarida i els Monjos y Sant Martí Sarroca
Demografía
Población 935 hab. (2022)
- 469 homes (2019)

- 453 muyeres (2019)
Porcentaxe 0%
0.01%
0.02%
100% d'España
Cataluña
provincia de Barcelona
Altu Penedès
Densidá 148,41 hab/km²
Viviendes 21 (1553)
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
pacsdelpenedes.cat
Cambiar los datos en Wikidata

Pacs del Penedès ye un conceyu de Cataluña, perteneciente a la provincia de Barcelona, na comarca del Alto Penedés. Según datos de 2009 la so población yera de 869 habitantes.

Historia[editar | editar la fonte]

Apaez citáu en documentos de 990 como perteneciente al términu d'Olèrdola. En 1013 pertenecía a Gombau de Bessora. El castiellu de Pacs apaez citáu en 1066. En 1359 el señor del castiellu yera Ramon de Barberá, anque parte del territoriu pertenecía al monesteriu de Santes Creus.

Pacs del Penedès celebra la so fiesta mayor nel mes d'agostu. La población distribuyir en distintos barrios: La Agricola, Rectoria, Pla de Cavalls, El Salinar y Serrar.

Cultura[editar | editar la fonte]

La ilesia parroquial ta dedicada a San Ginés y foi construyida nel sieglu XVII. ye un edificiu de naz única cubierta con bóveda de crucería. La portalada ta decorada con columnes y con diverses figures. Tien anexu un campanariu de base cuadrada.

Economía[editar | editar la fonte]

La principal actividá económica ye l'agricultura, destacando'l cultivu de la viña. Esisten diverses empreses dedicaes a la producción de vinu y cava.

Referencies[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Tomàs Bonell, Jordi; Descobrir Catalunya, poble a poble, Prensa Catalana, Barcelona, 1994

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]