Muséu d'Esperanto de Subirats

Coordenaes: 41°23′N 1°47′E / 41.38°N 1.79°E / 41.38; 1.79
De Wikipedia
Muséu d'Esperanto de Subirats
Esperanto museum (en) Traducir
Llocalización
País España
Autonomía Cataluña
ProvinciaBandera de Provincia de Barcelona provincia de Barcelona
Contorna Altu Penedès
Conceyu Subirats
Coordenaes 41°23′N 1°47′E / 41.38°N 1.79°E / 41.38; 1.79
Muséu d'Esperanto de Subirats alcuéntrase n'España
Muséu d'Esperanto de Subirats
Muséu d'Esperanto de Subirats
Muséu d'Esperanto de Subirats (España)
Historia y usu
Apertura1968
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

El Muséu d'Esperanto de Subirats conocío enantes como Hispana Esperanto-muzeo (Muséu Español d'Esperanto),[1] ye una notable coleición d'oxetos rellacionaos col idioma internacional Esperanto, asitiáu na llocalidá catalana de Sant Pau d'Ordal, nel municipiu de Subirats, Alto Penedés, provincia de Barcelona. Trátase del material recoyíu de munchos años por Lluís Hernández Yzal (Barcelona, 1917 - Sant Pau d'Ordal (Subirats), 2002) cola aida de la so muyer, Teresa Massana.

Anicios[editar | editar la fonte]

Inauguróse como muséu nel añu 1968 formando parte de les dependencies de la farmacia del pueblu, rexentada pol mesmu Lluís Hernández. Debío al constante crecimientu del fondu y la insuficiencia d'espaciu, en 1974 mercó un terrenu sobre'l que se construyó l'edificiu qu'acueye'l muséu actualmente. Cola muerte del fundador nel añu 2002, el muséu atravesó un periodu d'inactividá hasta que'l 10 d'abril de 2010[2] volvióse a abrir oficialmente al públicu, gracies a una iniciativa impulsada por diferentes axentes: la familia propietaria del muséu, el Patronatu de Turismu de Subirats y l'Asociación Catalana d'Esperanto. La reapertura mereció l'atención d'una conexón en direutu del Telenotícies de TV3. Tres meses depués y hasta l'actualidá la iniciativa s'ha vinculáu estrechamente cola promoción que realiza'l Patronatu de Turismu de Subirats.

Fondos[editar | editar la fonte]

Calculase que'l muséu contie unos 15.000 boletinos y revistes d'esperanto correspondientes a unes 400 cabeceres diferentes. El númberu de llibros acercase a los 8.000, l'apartáu de cartelos y folletos, principalmente rellacionaos con congresos, se calcula nunos 1.500. El conxuntu de postales coleicionaes suman, ente les esperantistes y non esperantistes, 150.000 exemplares.[3]

Ente los oxetos más curiosos puese alcontrar un rollu de película de formatu 9'5 m / m que muestra les imáxenes d'un congresu catalán celebráu en Ripoll en 1935 y unes llibretes manuscrites pol mesmu L. L. Zamenhof que correspuenden a la traducción de Los bandíos, de Friedrich von Schiller.

Tamién son interesantes un conxuntu de botelles de cava etiquetaes n'esperanto, los populares "ŝlosiloj" pequeños manuales de bolsillu pa deprender l'esperanto y que editáronse en multitú de llingües y dalgunes imáxenes de la estancia de Luis Lázaro Zamenhof en Barcelona en 1909.

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]