Marquesáu de Quirós
Marquesáu de Quirós | |
---|---|
marquesado jurisdiccional (es) | |
Formáu por | marqués de Quirós (es) |
Estáu | España |
El marquesáu de Quirós ye un títulu nobiliariu español con grandor d'España. Foi concedíu con dicha grandor pol rei Alfonso XIII, por aciu Real Decretu del 21 de mayu de 1906 y cola denominación primitiva de «marqués de los Sotos», que foi camudada pola actual el 7 de xunu siguiente. Y la Real Carta de creación espachóse'l 23 d'ochobre del mesmu añu en favor de Jesús María Bernaldo de Quirós y Muñoz, González de Cienfuegos y Borbón, II vizconde de la Dehesilla, caballeru de les órdenes militares d'Alcántara y Malta y de la Real Maestranza de Caballería de Granada Real Maestranza de Granada, que dempués foi IX marqués de Campu Sagrao y II de la Sabelaa, X conde de Marcel de Peñalba, diputáu a Cortes por Pravia y gentilhombre de Cámara de dichu rei con exerciciu y servidume.
El concesionariu yera coles mesmes fíu primoxénitu del diplomáticu José María Bernaldo de Quirós y González de Cienfuegos, VIII marqués de Campu Sagrao, embaxador d'España en Constantinopla, Atenes y San Petersburgu, diputáu a Cortes, senador, gran cruz de Carlos III, maestrante de Granada, gentilhombre de Cámara de S.M. con exerciciu, y de María Cristina Muñoz y de Borbón, la so muyer, I marquesa de la Sabelaa y vizcondesa de la Dehesilla, dama de la Orde de María Lluisa, hermana uterina de la reina Sabela II y fía de la mesma de la reina gobernadora María Cristina de Borbón, vilba que foi del rei Fernandu VII, y del teniente xeneral Agustín Fernando Muñoz y Sánchez, el so segundu home, I duque de Riánsares.
Paez que con esta mercé Alfonso XIII quixo premiar los méritos de los marqueses de Campu Sagrao, padres de Jesús María, y tamién honrar al fíu propter nuptias, pos dos díes depués d'expedir la Real Carta esti diba contraer matrimoniu con María del Consuelo Alcalá-Galiano y Osma, fía d'Emilio Alcalá-Galiano y Valencia, IV conde de Casa Valencia, II vizconde del Pontón, grande d'España, ministru d'Estáu, embaxador en Londres, diputáu a Cortes, senador, conseyeru d'Estáu, académicu de les Reales de la Llingua y de Ciencies Morales y Polítiques, gran cruz de Carlos III, maestrante de Sevilla, gentilhombre de Cámara de S.M. con exerciciu y servidume, y d'Ana de Osma y Zavala, la so muyer, de los Marquesáu de la Ponte marqueses de la Ponte, dama de la Orde de María Lluisa y de les reines María Cristina y Victoria Eugenia.
El concesionariu asocedió años más tarde na casa de los sos padres, como se dixo. Y tamién la so muyer —dempués de la Guerra y siendo yá viuda— asocedió nos títulos y grandor de la so familia, por morrer ensin prole los sos trés hermanos varones: Emilio (V conde de Casa Valencia), Xuan (I conde de Romilla) y Álvaro Alcalá-Galiano y Osma (III marqués de Castel Bravo). Estes dignidaes siguen na so descendencia.
La denominación orixinal del marquesáu referir a l'aldega de los Sotos, sita na parroquia de San Martín de Riañu y conceyu de Llangréu, Asturies, onde los Campu Sagrao teníen bienes raíz procedentes del mayoralgu d'el so palaciu de Villa. L'actual alude al apellíu del concesionariu y al conceyu tamién asturianu de Quirós, d'onde ye natural el llinaxe de los Bernaldo de Quirós.
Llista de marqueses de Quirós[editar | editar la fonte]
Titular | Periodu | |
---|---|---|
Creación por Alfonso XIII | ||
I | Jesús María Bernaldo de Quirós y Muñoz | 1906-1939 |
II | Luis Bernaldo de Quirós y Alcalá-Galiano | 1939-1996 |
III | Iván Bernaldo de Quirós y Álvarez de las Asturias-Bohorques | 1997-güei |
Historia xenealóxica[editar | editar la fonte]
- Jesús María Bernaldo de Quirós y Muñoz González de Cienfuegos y de Borbón (1871-1939), I marqués de Quirós, IX de Campu Sagrao y II de la Sabelaa, X conde de Marcel de Peñalba, II vizconde de la Dehesilla, gentilhombre de Cámara del rei Alfonso XIII con exerciciu y servidume.
- Casó con Consuelo de Alcalá-Galiano y Osma, VI condesa de Casa Valencia y III de Romilla, V marquesa de Castel Bravo, V vizcondesa del Pontón, grande d'España, dama de la Reina Victoria Eugenia de Battenberg. Asocedió-y el so fíu:
- Luis Bernaldo de Quirós y Alcalá-Galiano (26.12.1917-06.07.1996), II marqués de Quirós, X de Campu Sagrao y III de la Sabelaa, VII conde de Casa Valencia y XI de Marcel de Peñalba, III vizconde de la Dehesilla, dos veces grande d'España.
- Casó con Pilar Álvarez de las Asturias-Bohorques y Silva, XVII marquesa de Almenara y X condesa de Torrepalma. Por Orde publicada nel BOE del 24 d'ochobre de 1997 y Real Carta del 6 de febreru de 1998, asocedió-y el so fíu:
- Iván Bernaldo de Quirós y Álvarez de las Asturias-Bohorques (n. 1956), III marqués de Quirós y XI de Campu Sagrao, XII conde de Marcel de Peñalba.
- Casó con Olga Díaz-Agero y de Pineda (1958-1993), de la que tien por unigénito ya inmediatu socesor a Iván Bernaldo de Quirós y Díaz-Agero (n. 1992).
Referencies[editar | editar la fonte]
- Ampelio Alonso de Cadenes y López y Vicente de Cadenes y Vicent. Repartu de grandores y títulos nobiliarios españoles (Madrid: Fidalguía, 2003), p. 771.
- Roberto Moreno Mórrison. Guía Nobiliaria d'España 1945-1947 (Madrid: Diputación del Grandor, 1947), p. 105.