Mónica Nizzardo

De Wikipedia
Mónica Nizzardo
Vida
Nacimientu sieglu de XX
Nacionalidá Bandera d'Arxentina Arxentina
Oficiu actriz
IMDb nm1872382
Cambiar los datos en Wikidata

Mónica Nizzardo (sieglu de XX) ye una actriz, profesora de teatru, profesora de música, profesora de francés y fundadora de la ONG Salvemos al Fútbol. Fanática d'Atlanta, foi vocal de la Comisión Directiva del club. Fízose conocida por haber se atrevíu a denunciar a los barrabravas, daqué que nin los dirixentes de fútbol nin los xugadores animar a faer inda. Foi la primer dirixente en face-y un xuiciu a una barra del so propiu club. Destacar pol so combate contra la violencia y la corrupción nel fútbol arxentino.[1][2] [3]

Trayeutoria[editar | editar la fonte]

Fía de Martha Gómez y Ludovico Nizzardo, Mónica nació dientro d'una familia enche del Club Atlético Atlanta. nacida en Villa del Parque y criada en Villa Crespo, dende bien pequeña los sos padres lleváronla a la cancha a mirar los partíos del so club.

Estudio teatru y ye egresada de la Escuela teatru Calibán de Norman Briski. Actúa nel circuitu de teatru independiente tantu n'obres de teatru infantiles como p'adultos.

Trabayó como docente n'escueles d'arte, como coordinadora de los talleres lliterariu, en radio, en video y animación y foi la coordinadora d'eventos artísticos na Escuela de Cerámica “Fernando Arranz” de Buenos Aires. En 1991 foi escoyida la tercera meyor tecladista del Rock Nacional nuna la encuesta de llectores de revistir Metal.[4]

Ente 2002 y 2005, dempués de ser nomada vocal de la Comisión Directiva del Club Atlanta foi la encargada de prensa del Club Atlanta.[5]

El 17 de febreru de 2004, foi testigu, xunto a otres persones, del ataque d'un barrabrava a la institución na cual ella trabayaba. Julio César Dib entró buscando al presidente y, como nun lo atopó, destruyó a martellaes ventanales, vidrios, una televisión y un ordenador. Monica foi la única que, a pesar de les presiones recibíes, realizó una denuncia xudicial na comisaría 29ª, pola cual Julio César Dib, alies Dippy, integrante de la barra de Atlanta, tien de presentase a xuiciu oral el 12 de setiembre de 2006.[6]

En 2006 Julio Dib quedó llibre. Mónica, desilusionada, decidió dexar de lluchar en solitariu contra molinos de vientu y empezar una llucha institucionalizada. Tuvo que soportar presiones, amenaces y llamaes apavoriantes. El 8 de setiembre de 2006, xunto al el ex xuez d'instrucción, Mariano Bergés, l'únicu xuez que s'animó a encarcelar a un dirixente de fútbol, y cola ayuda de Sebastián Wainraich ente otros famosos, creo la ONG «Salvemos al Fútbol»:

«El primer oxetivu ye llevar a la xusticia tou fechu de violencia y corrupción.»[7]

Ente 2008 y 2012 foi la presidenta de «Salvemos al Fútbol». Dedicar a acompañar a los familiares de víctimes de violencia nel fútbol que tienen mieu de realizar les denuncies. Representando a esta ONG, Mónica Nizzardo viaxó al Fan's Weekend de Londres y al 5° Congresu d'Hinches Europeos n'Istambul.

«Yo decidí, xunto a otros como yo, idealistes activos, desaposiaos de colores futboleros, ensin intereses económicos nin banderías polítiques, remanar con esa ambición, pa munchos desatamañada, de salvar al futbol arxentín de la violencia y la corrupción na qu'esta enserto dende va delles décades».[8]

Mónica participó nel documental «Fútbol Violencia S.A.» (2009) del direutor Pablo Tesorieri en 2009. Ellí apaez una biografía de Mónica.[9]

En 2009 presentó, nel Centru Cultural La Salita, la so propia obra de teatru Salvemos al Fútbol: Amorezamos y non la guerra'» cola direición de Gerardo Dispenza.

A fines de 2012 arrenunció a la presidencia de «Salvemos al Fútbol».[10][11]

Dixo tar cansada d'engarrar sola contra'l sistema y cuestionó les polítiques del gobiernu con al respective de la violencia nel fútbol.[12]

Nuna carta abierta denunció:

«Les xustificaciones que da cada unu pa nun reconocer la so complicidá con esti sistema nefastu de contactos y rellaciones qu'antepón los intereses personales -económicos y políticos- per sobre la tresparencia de les instituciones, y mesmu por sobre la vida humana, son increíbles».[8]

La so socesora ye Liliana Marta Suárez.

Teatru[editar | editar la fonte]

  • 2006- Drácula, la postrera D-xeneración – Pasio La Plaza
  • 2006- Drácula, la postrera D-xeneración - Teatru Tronador de Mar del Plata
  • 2005 – Drácula, la postrera D-xeneración - El Teatrón - Auditoriu B.A.U.E.N.
  • 2005 –Beauty and the Beast – Teatru El Vitral
  • 2005 – Les precioses risibles de Molière - El Teatron
  • 2005- Somos Perfectos – Teatron
  • 2002 –Estraños a medianueche – en xira pol Gran Buenos Aires
  • 2001 - La Persecuta- Unipersonal Satíricu
  • 2001-2003 - Formó parte del repartu de la Alianza Francesa' de Martínez.
  • 1999 -Thelma & Louise – Teatru Caliban
  • 1998 -Perfectu–Imperfectu – Teatru Caliban
  • 1999 - Camín Negru – Teatru Caliban-

Cine[editar | editar la fonte]

En 2004 foi la guionista, direutora y productora de la película Sieglu Bohemiu, un documental sobre'l so club de fútbol.[13]

En 2009 collaboró na producción de la película Fútbol violencia S.A., actuando tamién como entrevistada.[14]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «muyer-que-quier-salvar-al-futbol La muyer que quier salvar al fútbol». La Nacion. Consultáu'l 15 de marzu de 2013.
  2. «Añu Nuevu Vida Nueva». Consultáu'l 15 de marzu de 2013.
  3. «Los organismos de seguridá corrieron les muertes de llugar». Consultáu'l 15 de marzu de 2013.
  4. «Mónica Nizzardo». Alternativa Teatral. Consultáu'l 15 de marzu de 2013.
  5. «Biografía de Mónica Nizzardo - Pasión por Atlanta y llucha contra les barrabravas». Archiváu dende l'orixinal, el 17 d'avientu de 2007. Consultáu'l 15 de marzu de 2006.
  6. «La muyer que denunció a la barra brava». Pagina 12. Consultáu'l 15 de marzu de 2013.
  7. «Quien somos». Archiváu dende l'orixinal, el 20 de xineru de 2013. Consultáu'l 15 de marzu de 2013.
  8. 8,0 8,1 «¡Basta! ¡Cansé! Nun hai vuelta tras.». Consultáu'l 15 de marzu de 2013.
  9. «Pasión por Atlanta y llucha contra les barrabravas». Consultáu'l 15 de marzu de 2013.
  10. «fundadora-de-salvemos-al-futbol-%C2%A1cánseme_297228 Arrenunció la fundadora de Salvemos al fútbol: "¡Cansé!"». TN. Consultáu'l 15 de marzu de 2013.
  11. «Arrenunció la presidenta de Salvemos al Fútbol: “Farté”». Los Andes. Archiváu dende l'orixinal, el 2 de febreru de 2014. Consultáu'l 15 de marzu de 2013.
  12. «Dexó una ONG porque "la perversidad del fútbol arxentino nun tien solución"». Clarin. Consultáu'l 15 de marzu de 2013.
  13. «Sieglu bohemiu (2004)». Cine Nacional. Consultáu'l 15 de marzu de 2013.
  14. «Fútbol violencia S.A.». Cine Nacional. Consultáu'l 15 de marzu de 2013.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]