Llingües keresanas

De Wikipedia
Llingües keresanes
Distribución xeográfica Nuevu Méxicu
Países  Estaos Xuníos d'América
Falantes ~7.500 (1980);[1]
~8.000 (2009)[2]
Filiación xenética Azteco-tañoano (?)
Subdivisiones Keresano occidental
Keresano oriental
Códigu Glottolog kere1287
Ver tamién
Idioma - Families - Clasificación de llingües
[editar datos en Wikidata]

Les llingües keresanes, tamién llamaes keres son un grupu de siete llingües rellacionaes ente sigo y falaes por delles naciones d'indios pueblo en Nuevu Méxicu (Estaos Xuníos). Caúna d'elles ye intelixible pol restu del grupu. Hai diferencies significatives ente'l grupu occidental y l'oriental.

División[editar | editar la fonte]

  • Dialeuto Orientales: Totalizan 4.580 parlantes (censu de 1990)
    • Cochití Pueblu: 384 parlantes (censu de 1990)
    • San Felipe-Santu Domingu: San Felipe Pueblu: 1.560 parlantes (censu de 1990), Santu Domingu Pueblu: 1.880 parlantes (censu de 1990)
    • Zia-Santa
    • Zia Pueblu: 463 parlantes (censu de 1990), Santa Ana Pueblu: 229 parlantes (censu de 1990)
  • Dialeutos Occidentales: totalizan 3.391 falantes (en 1990)
    • Acoma Pueblu: 1.696 parlantes (censu de 1980)
    • Llaguna Pueblu: 1.695 falantes (censu de 1990)

Rellaciones Xenétiques[editar | editar la fonte]

La clasificación de les llingües keresanes nun ye concluyente, dellos autores considerar una pequeña familia de llingües ensin parentescos claros con otres families. Per otra parte un bon númberu d'autores apuntó a posibles parentescos:

Toes estes propuestes fueron llargamente refugaes polos especialistes. Más apocayá Irvine Davis (1979) señaló una pequeña llista de posibles congandos ente'l proto-keresano (pK) y el keres de Santa Ana (KSA) d'un llau y el proto-utoazteca (pUA) del otru llau:

(1) pUA *ko- 'comer' / PK *-gU 'morder'
(2) pUA *muki 'morrer' / PK *-mid yIza 'matar'
(3) pUA *kusi 'madera' / PK *gutsI 'madera'
(4) pUA *ka 'oyer' / PK *-ká 'oyer'
(5) pUA *kawa 'aguarón' / KSA sgâWašI 'aguarón'
(6) pUA *ki 'casa' / KSA ʔačínI 'casa'
(7) pUA *ʔaki 'ríu' / KSA činá 'ríu'

Onde nes formes (6) y (7) presentaríen palatalización /k /> /č/ ante la vocal /i/.

Descripción llingüística[editar | editar la fonte]

Fonoloxía[editar | editar la fonte]

L'inventariu fonolóxicu del proto-keres foi reconstruyíu por Miller & Davis (1963), a partir de datos de tres llingües keres (Acoma, Santa Ana y Santu Domingu):[3]

Llabial Dental Palatal Retroflexa Dento-
Palatal
Velar
obstruyente
non-continua
simple *b *d *dʸ *ẓ *z *g
aspirada *p *t *c̣ *c *k
glotalizada *pʼ *tʼ *čʼ (*c̣ʼ) *cʼ *kʼ
obstruyente
continua
simple *s *ṣ
glotalizada (*sʼ) *šʼ *ṣʼ
Sonante simple *w *r *y
glotalizada *wʼ *rʼ *yʼ
simple, nasal *m *n
glotalizada, nasal *mʼ *nʼ

La consonante /*c̣ʼ/ namái apaez como alófono de /*ẓ/ o de /*c̣/. Tien De tenese en cuenta que nel cuadru anterior emplegar signos alfabetu fonéticu americanista qu'en dellos casos difier del alfabetu fonéticu internacional y les siguientes convenciones:

  • La serie /*b, *d, *dʸ, *ẓ, *z, *g/ denota a consonantes ensin aspirar (= AFI [p, t, c, ʈʂ, ts, ɡ])
  • La serie equí escrita como p, t, č, c̣, c, k correspuende a consonantes aspiraes (= AFI [pʰ, tʰ, tʃʰ, ʈʂʰ, tsʰ, kʰ])
  • La serie čʼ, c̣ʼ, cʼ usa l'alfabetu americanista (= AFI [tʃʼ, ʈʂʼ, tsʼ])

Ente los cambeos morfofonémicos atopaos nes llingües keresanes tán:

Forma báscia Aspirada Glotalizada Palatalizada
d t
t č
čʼ
g k z
k c
c̣ʼ d
c̣ʼ č

La estructura silábica vien dada pola fórmula:

C(C)V

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Kenneth Katzner (1986) [1977]. The Languages of the World. Londres: Routledge, páxs. 359-360. ISBN 0-7102-0861-8.
  2. Ethnologue:Statistical summaries
  3. W. R. Miller & I. Davis, 1963, p. 311

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. New York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
  • Wick R. Miller and Irvine Davis (1963): "Proto-Keresan Phonology", International Journal of American Linguistics, Vol. 29, Non. 4 (Oct., 1963), páxs. 310-330.
  • Davis, Irvine. (1979). "The Kiowa-Tanoan, Keresan, and Zuni Languages" in The languages of Native North America, ed. M. Mithun, páxs. 390-443, ISBN 0-292-74624-5.
  • Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.