Llingües tuu

De Wikipedia
Llingües tuu
Distribución xeográfica África meridional occidental
Países Bandera de Botsuana Botsuana
Bandera de Sudáfrica Sudáfrica
Falantes ~4500 (2005)
Filiación xenética

khoisán

  Tuu (Taa–ǃKwi)
Subdivisiones Taa
ǃkwi
Códigu Glottolog tuuu1241
Ver tamién
Idioma - Families - Clasificación de llingües
[editar datos en Wikidata]

Les llingües tuu o taa–ǃkwi (tamién taa–ǃui, ǃui–taa, o kwi) son una familia llingüística qu'inclúi dos continuos geolectales distintos. Falar en Botsuana y Sudáfrica. La rellación ente los dos bloques magar nun ye puesta en dulda, ye distante. El términu tuu vien de la pallabra pa 'persona' común a dambes cañes de la familia. Numberoses llingües distintes de les llingües anguaño falaes escastar en tiempos recién, polo que solo una pequeña parte de les llingües tuu conocíes siguen falándose anguaño.

Clasificación[editar | editar la fonte]

Les llingües tuu tradicionalmente fueron clasificaes como una caña meridional de les llingües joisanas, sicasí, nun esiste demasiada evidencia en favor d'un parentescu filoxenéticu demostrable con otres llingües joisanas. De fechu la mesma idea de que les llingües joisanas constituyan una familia llingüística ye revesosa, y por cuenta de la falta d'evidencia en favor d'esa hipótesis.

Clasificación interna[editar | editar la fonte]

Internamente les llingües tuu estremar nel continuu geolecta taa y el continuu geolectal !kwi:

  • Grupu taa
    • ǃXóõ (5000 falantes, un continuu geolectal.)
    • So Nossob (dos dialeutos, ǀʼauni y kuǀhaasi. Estinguíu.)
  • Grupu ǃkwi
    • Nǁng (un continuu geolectal, anguaño morrebundu, con solu 10 falantes.)
    • ǀXam (un continuu geolectal, qu'inclúi'l nǀuusaa. Estinguíu)
    • ǂUngkue (Estinguíu)
    • ǁXegwi (Estinguíu)

La caña !kwi de Sudáfrica ta severamente amenazada con solo una llingua sobreviviente, el nǁng, que tien menos d'una docena de falantes vieyos na actualidá. Nel pasáu les llingües d'esta caña estender a lo llargo de Sudáfrica, la más bultable d'elles el ǀxam ye la llingua de la que procede'l lema nacional ǃke yː ǀxarra ǁke 'pueblos diversos xuníos'.

La caña taa sobrevive anguaño en Botsuana y tien meyor salú, anque solo tien una llingua sobreviviente de les varies que se conocen, esta llingua sobreviviente'l ǃxóõ tien unos 4200 falantes.

Por cuenta de que munches llingües tuu escastar ensin tar bien documentaes, esiste bastante tracamundiu sobre si los distintos nomes documentaos representen llingües claramente distintes o dilectos d'un númberu menor de llingües.

Rellación con otres llingües[editar | editar la fonte]

Enantes consideróse les llingües tuu incluyíen al idioma ǂhõã, pero esta llingua paez de fechu más bien rellacionaes coles llingües juu y por cuenta de les duldes dellos autores prefieren dexala como pendiente de clasificación. Esiste un gran númberu de similaridades ente les llingües tuu y les llingües juu, anque dalgunos atribuyir a los efeutos d'un sprachbund o área llingüística.

Descripción llingüística[editar | editar la fonte]

Les llingües tuu, xunto col ǂhõã, son les úniques llingües del tol mundu que tien clicks billabiales como fonemes distintivos (dexando a un llau la xíriga ritual estinguida damin del norte d'Australia). Amás les llingües tuu tamién tienen complexos inventarios consonánticos y vocálicos, ya inclúin tonu.

Comparanza léxica[editar | editar la fonte]

Los numberales en distintes variedaes de llingües tuu son:[1]

GLOSA ǃkwi Taʼa PROTO-
TUU-!UI
N׀o ǀxam ‖xegwi ǃxóõ ǀʼauni
'1' ǁʰoe / ǁʔoe ǀoai ǁaa ǂʔûã ǂʔun *ǂʔoẽ
'2' ǃʰuu / ǃʔuu ǃʔuu ǁo ǂnûm (ǀam) *nǂwa
'3' (nǃona / ŋǃona) (ǃnwona) ǁâe (nǃoma) *ǁai
'4' (fir) ǀ(k)o
'5' (fəif)
'6' (sɛs)
'7' (seːvə)
'8' (ax[t))
'9' (ˈneːxə)
'10' (tin)

Los númberos ente paréntesis son préstamos léxicos del afrikaans o del nàmá.

Referencies[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Güldemann, Tom. (2006). "The San languages of southern Namibia: Linguistic appraisal with special reference to J. G. Krönlein's N|uusaa data." Anthropological Linguistics, 48(4): 369-395.
  • Story, Robert. (1999). "K'o|hai:si Manuscript" (MS collections of the Ki|hazi dialect of Bushman, 1937). Khoisan Forum Working Paper 13. ed. Anthony Traill. Köln: University of Köln. 18-34.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]