Llingües túrquiques noroccidentales

De Wikipedia
Llingües túrquiques noroccidentales
Distribución xeográfica Rusia occidental
Países  Ucraína
 Rusia
 Xeorxa
Bandera de Kazakstán Kazakstán
[[Imaxe:|20x20px|border|Bandera de Kirguistán]] Kirguistán
Bandera d'Uzbequistán Uzbequistán
 China
Filiación xenética

Altaica
  Túrquico

    L. kypchak
Subdivisiones Kypchak-bolgar
Kypchak-cumano
Kypchak-Nogay
Kirguís-KypchakLlingües kypchak-cumanu, Kyrgyz–Kipchak (en) Traducir, Llingües Kazakh-Nogai y Llingües Kypchak-Bolgar
Códigu Glottolog kipc1239
Ver tamién
Idioma - Families - Clasificación de llingües
[editar datos en Wikidata]

Les llingües kypchak o túrquiques noroccidentales (tamién llamaes qypchaq y kipchak) constitúin una de les principales cañes de la familia túrquica que cunta con unos 22 millones de falantes una área que s'estiende dende Lituania a China.

Clasificación[editar | editar la fonte]

Les kypchak clasifíquense internamente en tres grupos, basaos en criterios xeográficos y carauterístiques compartíes:

La llingua usada polos mamelucos d'Exiptu paez ser una llingua kypchak, probablemente perteneciente al grupu cazacu-nogay.

Descripción llingüística[editar | editar la fonte]

Les llingües kypchak comparten ciertes carauterístiques comunes dexen clasificales xuntes. Delles carauterístiques son compartíes por otres llingües túrquiques, anque otres son esclusives del grupu kypchak.

Carauterístiques compartíes con otros grupos[editar | editar la fonte]

  • Camudo de la /*d/ del proto-túrquico a /j/ (e.g. *hadaq > ajaq 'pie').
  • Perda de la /*h/ inicial (caltenida namái en khalaj)

Carauterístiques esclusives del grupu[editar | editar la fonte]

  • Uso estensivu de la sinarmonía vocálica acomuñada al redondeamiento vocálicu (e.g. golor vs. olar 'los (pron,)')
  • Reforzamientu de la */j/ inicial (e.g. *jetti > ʒetti 'siete')
  • Diptongación en sílaba final de */ɡ/ y */b/ (e.g. *taɡ > taw 'monte', *sub > suw 'agua')

Comparanza léxica[editar | editar la fonte]

Los numberales en distintes llingües túrquiques noroccidentales son:[1]

GLOSA Kypchak-Bolgar Kypchak-Cumano Kypchak-Nogai Kirguís-Kypchak PROTO-
KYPCHAK
Bashkir Siber tártaru Tártaru Karaim Kumyk Karachai-
Balkar
Kara-
kalpak
Cazacu Nogai Kirghiz Altai
'1' bĕr pir ber bir bɨr bir bɪr bɘr bir bir bir *bir
*bir
'2' ikĕ igi
ĭkĭ
ike æki ɛki eki ʲekɪ ʲɘkɘ eki eki eki *ẹki
*ẹki
'3' ɵ̆s ɵɕ ʏʃ ʉʃ *yʧ
*üč
'4' dyrt tørt dyrt dʲortʲ dərt tørt tørt tyʉ̯ɾt dørt tœɾt tœrt *dørt
*dört
'5' biʃ pes biʃ bʲæʃ bɛʃ beʃ bes bʲɘs bes beʃ beʃ *beʃ
*beš
'6' ɑltɯ̆ ɑltɯ altɤ ɑltɯ ɑltə ɑltɯ altɨ ɑltə ɑltɨ ɑltɯ altɯ *ɑltɯ
*altı
'7' jĕtĕ jedi
jættĭ
ʑide jædi jetti ʤeti ʒetɪ ʒʲɘtɘ jeti ʤeti jetj *ʤetti
*jetti
'8' higĕð segiz
sɛgĭz
siɡez sʲægiz sɛgiz segiz segɪz sʲɘɣɘz segiz seɣiz segiz *segiz
*segiz
'9' toɣɯ̆ð toʁuz el toɢɤz toɣuz tɔʁʊz toguz toɣɨz tʷʊʁəz toʁɨz toʁuz toʁiz *toʁuz
*toɣuz
'10' un on un on ɔn on ʷon ʷʊn on on on *on
*on

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Johanson, Lars and Csató, Éva Ágnes (1998). The Turkic Languages. Routledge. ISBN 0-415-08200-5.
  • Menges, Karl H. (1995). The Turkic Languages and Peoples. Wiesbaden: Harrassowitz. ISBN 3-447-03533-1.