Llívia
![]() | |||
---|---|---|---|
![]() | |||
| |||
Alministración | |||
País | ![]() | ||
Autonomía | ![]() | ||
Ámbitu funcional territorial | Altu Pirinéu y Arán | ||
Contorna | Baja Cerdaña (es) ![]() | ||
Tipu d'entidá | Enclave | ||
Alcalde de Llivia (es) ![]() | Elies Nova i Inglés | ||
Nome oficial | Llívia (ca)[1] | ||
Códigu postal |
17527 | ||
Xeografía | |||
Coordenaes | 42°27′50″N 1°58′45″E / 42.463929°N 1.979071°E | ||
![]() | |||
Superficie | 12.9 km² | ||
Altitú | 1224 m[2] | ||
Llenda con | |||
Demografía | |||
Población |
1495 hab. (2022) - 748 homes (2019) - 669 muyeres (2019) | ||
Porcentaxe |
100% de Baja Cerdaña (es) ![]() 100% de Altu Pirinéu y Arán 0.02% de Cataluña 0% de España | ||
Densidá | 115,89 hab/km² | ||
Viviendes | 72 (1553) | ||
Más información | |||
Estaya horaria | UTC+01:00 | ||
llivia.org | |||
![]() |

Llívia (pronunciación catalana [ ˈʎiβiə ]) ye un conceyu catalán de la comarca de la Baixa Cerdanya na provincia de Girona. Tien la particularidá de ser un esclave español dientro'l territoriu de Francia, como consecuencia de los términos del Tratáu de los Pirineos (1659), la postrera Conferencia de Ceret (1660) y el Tratáu de Llívia (1660).
El conceyu compónse, arriendes de Llívia, polos pueblos de Gorguja y de Cereja.
Llívia ye conocío, ente otres coses, pola Farmàcia Esteve, una de les más antigües d'Europa, fundada a escomencipios del sieglu XV.
Llocalidaes[editar | editar la fonte]
Llocalidá | Población (2011) |
---|---|
Cereja | 34 |
Gorguja | 24 |
Llívia | 1.607 |
Total | 1.665 |
Demografía[editar | editar la fonte]
Añu | Población |
---|---|
1900 | 941 |
1930 | 743 |
1950 | 755 |
1970 | 856 |
2009 | 1589 |
2011 | 1665 |
Hermanamientu[editar | editar la fonte]
Referencies[editar | editar la fonte]
- ↑ Afirmao en: Relación de Municipios y sus Códigos por Provincias a 1 de enero de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
- ↑ URL de la referencia: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=925&t=2016.