La Bisbal de Falset

De Wikipedia
Blue globe icon.svgLa Bisbal de Falset
La Bisbal de Falset.jpg
Escut de la Bisbal de Falset.svg
Alministración
PaísFlag of Spain.svg España
AutonomíaFlag of Catalonia.svg Cataluña
ProvinciaBandera actual de la provincia de Tarragona.svg provincia de Tarragona
Ámbitu funcional territorial Camp de Tarragona
Contorna Priorat
Tipu d'entidá conceyu de Cataluña
Alcalde de La Bisbal de Falset (es) Traducir Sergi Masip Masip (es) Traducir
Nome oficial la Bisbal de Falset (ca)
Nome llocal La Bisbal de Falset
Códigu postal
Xeografía
Coordenaes 41°16′49″N 0°43′23″E / 41.28014°N 0.72303°E / 41.28014; 0.72303Coordenaes: 41°16′49″N 0°43′23″E / 41.28014°N 0.72303°E / 41.28014; 0.72303
La Bisbal de Falset alcuéntrase n'España
La Bisbal de Falset
La Bisbal de Falset
La Bisbal de Falset (España)
Localització de la Bisbal de Falset respecte del Priorat.svg
Superficie 14.1 km²
Altitú 372 m[1]
Llenda con Flix, Margalef, Cabacés y La Palma d'Ebre
Demografía
Población 219 hab. (2022)
- 116 homes (2019)

- 100 muyeres (2019)
Porcentaxe 0%
0%
0.03%
100%
100% d'España
Cataluña
provincia de Tarragona
Camp de Tarragona
Priorat
Densidá 15,53 hab/km²
Viviendes 65 (1553)
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
labisbaldefalset.altanet.org
Cambiar los datos en Wikidata

La Bisbal de Falset ye un conceyu de Cataluña, perteneciente a la provincia de Tarragona, na contorna del Priorat.

Historia[editar | editar la fonte]

Perteneció a la baronía de Cabacés, dependiente del obispáu de Tortosa. La población apaez citada yá en documentos de Ramón Berenguer IV y sábese que tuvo fortificada anque nun queden restos de les sos muralles.

Foi amburada poles tropes napoleóniques en 1811. Sumieron parte de los archivos parroquiales. En 1849 unu de los xefes carlistes, Antoni Borges, ordenó'l fusilamiento de cuatro lliberales.

Cultura[editar | editar la fonte]

Situación de La Bisbal de Falset na provincia de Tarragona

La ilesia parroquial ta dedicada a la Natividá de la Virxe. Foi construyida nel sieglu XVIII y ye d'estilu neoclásicu con dellos elementos barrocos. Ye de tres naves con coru y tien cúpula na zona del cruceru. La ilesia foi amburada en dos causes: mientres la Guerra de la Independencia y nos entamos de la Guerra Civil. Nestes quemes sumieron l'altar orixinal y parte de los archivos parroquiales.

Mui cerca del pueblu ta la Cueva de Santa Llúcia, un gran covarón en que'l so interior atópase una antigua capiya dedicada a esta santa. La cueva utilizóse como hospital militar mientres la guerra civil. La capiya restaurar en 1983.

La Bisbal del Falset celebra la so fiesta mayor el 8 de setiembre, natividá de la Virxe.

Economía[editar | editar la fonte]

L'agricultura principal ye la de secanu, predominando'l cultivu d'olivares una y bones l'aceite sigui siendo una de les bases económiques de la población. Dende 1952, el pueblu cunta con una cooperativa agrícola, encargada de comercializar esti productu. Hai tamién terrenes dedicaos al regadío gracies a la construcción de la presa de Margalef.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]