Idioma islandés
| Íslenska y íslenska | |||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
| |||||||||||
| Faláu en | |||||||||||
| Faláu en | Islandia y Dinamarca | ||||||||||
| Númberu de falantes | |||||||||||
| |||||||||||
| Datos | |||||||||||
| Familia |
West Scandinavian (en) | ||||||||||
| Estáu de vulnerabilidá | 1 seguru | ||||||||||
| Sistema d'escritura |
alfabetu llatín, Icelandic alphabet (en) | ||||||||||
| Reguláu por |
Árni Magnússon Institute for Icelandic Studies (en) | ||||||||||
| Códigos | |||||||||||
| ISO 639-1 | is | ||||||||||
| ISO 639-2 | isl y ice | ||||||||||
| ISO 639-3 | isl | ||||||||||
|
| |||||||||||
L'islandés ye una llingua xermánica del tueru nórdicu occidental falada n'Islandia. Emplega l'alfabetu llatín y l'alfabetu islandés.
Historia
[editar | editar la fonte]La llingua islandesa (íslenska) ye la llingua escandinava occidental que se fala n'Islandia desque llegaron a la islla xente noruego por vuelta l'añu 1000 d.C.
El nome de la llingua daquella ye actualmente escandinavu antiguu o noruegu antiguu. Ye d'ente les llingües nórdiques la que meyor caltién la estructura inicial de l'antiguu escandinavu. Pue dicise que ye un casu únicu de continuidá llingüística: nin el pallabreru nin la gramática s'estremen grandemente de la llingua antigua de les sagues, d'esta que los escolinos islandeses son a lleer les sagues y les eddes.
El métodu de creación de pallabres ye autónomu, prefiriéndose tirar de pallabres de raigañu escandinavu pa nomar invenciones modernes: sími (teléfonu, d'una pallabra pa "filu"), útvarp (radio, de ut, "p'ambora", y varp, "tiru").
El desendolcu d'una pronunciación estremada de la llingua antigua permite establecer dos etapes históriques:
-Islandés antiguu, hasta 1500.
-Islandés modernu, de 1500 p'alantre.
Delles frases corrientes n'islandés
[editar | editar la fonte]- islandés: íslenska /iːslenska/
- hola: dagin /gouːðandaːγ/
- adiós: bless bless
- por favor: gjörðu svo vel /gjør θʏ sɔ vɛːl/
- gracies: takk fyrir /taʰk fɪːrɪr/
- esi: þetta /θeʰta/
- cuánto?: hver mikið /xversʏ mɪːcɪð/
- sí: já /jauː/
- non: nei /nej/
- salú!: skál! /skauːl/