Gustu

De Wikipedia
Papila gustativa.

El sentíu del gustu atópase na llingua. La llingua ye un órganu musculosu allugáu dientro de la boca o cuévanu oral. La sensación qu'un alimentu produz nel sentíu del gustu llámase sabor. Los alimentos pueden ser duces o salaos, ácidos o amargos, detectar esos sabores, ye función de les papiles gustatives na boca; la so importancia depende de que dexe escoyer los alimentos y bebíes según los deseos de la persona y tamién según les necesidaes nutritives. El gustu actúa por contautu de sustancies químiques solubles cola llingua. El ser humanu ye capaz de percibir un abanicu ampliu de sabores como respuesta a la combinación de dellos estímulos, ente ellos testura, temperatura, golor y gustu.

El sentíu del gustu depende de la estimulación de los llamaos "botones gustativos", que asítiense preferentemente na llingua, anque dalgunes atópense nel cielu la boca; la so sensibilidá ye variable. La llingua presenta unes estructures, denominaes papiles, que confieren el so aspeutu rugoso. Nelles atopen los botones gustativos, onde s'asientan los quimiorreceptores xuntos coles célules epiteliales que los sirven de sostén.

• Según la so forma conócense 3 tipos de papiles.

1. Papiles fungiformes: Tienen forma de fungu y atópense distribuyíes na parte anterior del envés y cantos llaterales de la llingua. Son sensibles a los sabores duces, ácidos y salaos

2. Papiles caliciformes o lenticulares: Tienen forma de mota o copa y distribúyense cerca de la base de la llingua formando una V; capten los sabores amargosos.

3. Papiles filiformes o cóniques: Tienen forma de filamentu y atópense na punta y cantos llaterales de la llingua a diferencia de les papiles fungiformes y caliciformes nun tien función gustativa, solamente son receptores táctiles y capten la temperatura.

Fisioloxía del gustu[editar | editar la fonte]

Pa recibir un sabor ríquese aguiyar les célules receptores del gustu o corpúsculos gustativos. Los corpúsculos gustativos son los receptores del sabor y tán allugaos alredor de les papiles gustatives. Una vegada aguiyáu'l corpúsculu gustativu empecípiase l'impulsu nerviosu que ye conducíu poles terminaciones sensitives hasta los nervios facial, vagu y glosofaríngeo; y al traviés d'ellos va a la medula espinal, el tálamu y dellí al celebru, onde nel lóbulu parietal de la corteza, emítese como respuesta la sensación gustativa.

P'aguiyar el corpúsculu gustativu la sustancia a saborguiar tien de ser soluble na cuspia y la so temperatura tien de ser ente 20 y 30 °C, pa crear un aguiyo gustativu yá que temperatures más alzaes solo rexístrense como sensación térmica.

Pa la captación del sabor ye necesariu que'l sentíu del olfatu esti sanu, una y bones los alimentos esprenden gases qu'aguiyen a la pituitaria, desencadenando una sensación olfativa que refuerza a la sensación gustativa. Al probar un alimentu, si tamos tapaos la ñariz vamos reparar que mengua la intensidá del so sabor.

Ye una idea errónea común el que se crea que distintes seiciones de la llingua especializar nos distintos gustos; Sicasí, toles sensaciones gustatives provienen de toles rexones de la llingua. Articulo principal: El mitu del mapa de gustos (Wikipedia n'inglés)

La llingua, amás de la so función gustativa intervién nos procesos de:

a) Masticación

b) Deglución

c) Articulación de les pallabres

Fundamentos del sentíu del gustu[editar | editar la fonte]

Anque constitúi'l más débil de los sentíos, ta xuníu al olfatu, que completa la so función gracies a les papiles olfatives. Esto, porque'l golor de los alimentos qu'inxerimos xube pola bifurcación aerodigestiva escontra la mucosa olfativa, y asina se da l'estrañu fenómenu, que consiste en que probemos los alimentos primeru pola ñariz. Una demostración d'esto, ye lo que nos pasa cuando tenemos la ñariz tapada por causa de un resfriáu: al comer atopavos allugaos nel lóbulu témporoccipital (lóbulu temporal-[[l*Disgeusia esti trestornu aburuya'l gustu de los alimentos y bébores inxeríes. La distorsión de gustu representa un síntoma de depresión (patoloxía psiquiátrica).

  • Hipogeusia referir a la escasa capacidá de tastiar y estremar los sabores básicos.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]