Diferencies ente revisiones de «Cáncer (constelación)»

De Wikipedia
Contenido eliminado Contenido añadido
m robot Modificado: an:Cáncer (constelación)
Xqbot (alderique | contribuciones)
m robot Modificado: ang:Crabba (steorra)
Llinia 42: Llinia 42:


[[an:Cáncer (constelación)]]
[[an:Cáncer (constelación)]]
[[ang:Crabba (stēorran)]]
[[ang:Crabba (steorra)]]
[[ar:السرطان (كوكبة)]]
[[ar:السرطان (كوكبة)]]
[[az:Xərçəng (astronomiya)]]
[[az:Xərçəng (astronomiya)]]

Revisión a fecha de 10:19 4 may 2010

Cáncer
[[Imaxe:{{{imaxe}}}|300px]]
Abreviatura Cnc
Símbolu
Significáu cangrexu
Xenitivu Cancri
Ascensión reuta 9 h
Declinación 20°
Visible pa llatitúes Ente+90° y -60°
Meyor visible en/n' febreiru
Númberu d'estrelles con
magnitú aparente < 3
{{{estrellesso3}}}
Estrella más rellumante
 - Magnitú aparente
Al Tarf (β Cnc)
3.5
Lluvia de meteoritos
Constelaciones que llenden

Cáncer (Cancer) ye una de las dolce constelaciones del zodiacu. Cáncer ye pequeñu y poucu rellumante, y pa muitas presonas nun se paez ren a un cangrexu. Allúgase ente Xéminis al oeste y Lleo al este. Nel norte allúgase Lynx y al sur Canis Minor y Hidra.

Carauterísticas

La estrella más rellumante ye β Cancri; nomada Al Tarf (el fin de la pincia del cangrexu), nuna distancia averada a 200 años lluz. Outras estrellas son Acubens (&alfa; Cancri) y las Asellis (los burros), Asellus Borealis (γ Cancri) y Australis δ Cancri que se correspuenden con los burros que Bacu y Silenu montorun na batalla. Amás la estrella 55 Cancri tién un sistema planetariu con dous planetas, en referencia a Xúpiter el primeiru ye 0,84 vegadas y el segundu cinco vegadas la masa d'aquelli.

Oxetos

Ye perafamda por tener la Praesepe (M44), un enxeme estelar de forma calterística, el cualu contién a η Cancri. Ta a 520 años luz y ye de sesta magnitú. Il Cancro è ben noto tra gli appassionati per ospitare il Presepe (M44), un ammasso aperto di forma caratteristica, che contiene anche la stella η Cancri. Dista circa 520 anni luce ed è di sesta magnitudine. TAmién ta l'enxeme estelar de M67, ún de los más vieyos y ta a 2.700 años luz y ye de sétima magnitú.

Mitoloxía

Yera un pequeñu cangrexu que prebóu a torgare a Heracles de destruyire a la Hidra y fou aplastáu.

Representación medieval de Cáncer

Astroloxía

Ta rellacionada col signu astrolóxicu de Cáncer (21 de xunu-22 de xunetu). Ta asociáu al elementu del Agua, xunta Escuripión y Piscis. El sou opuestu ye Capricorniu.


Astronomía | Constelaciones del Zodiacu | Astroloxía

Aries | Tauru | Xéminis | Cáncer | Lleo | Virgu | Llibra | | Escorpión | Ophiuchus | Saxitariu | Capricorniu | Acuariu | Piscis