Diferencies ente revisiones de «Aneurisma»
Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo testu: -"sanguíneu" +"sanguineu" |
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-Avisumedicu +Avisu médicu) |
||
Llinia 1: | Llinia 1: | ||
{{ |
{{Avisu médicu}} |
||
Un '''aneurisma''' (del griegu ανευρυσμα), ye una dilatación asitiada d'una [[arteria]] o [[vena]] ocasionada por una dexeneración de la paré. Los aneurismes más frecuentes son los arteriales y el so asitiamientu más veceru s'enraigona na bas del [[cerebru]] (el [[polígonu de Willis]]) y l'[[aorta]] (l'arteria cimera que xurde del [[corazón|coral]]) - [[Aneurisma d'aorta]]. |
Un '''aneurisma''' (del griegu ανευρυσμα), ye una dilatación asitiada d'una [[arteria]] o [[vena]] ocasionada por una dexeneración de la paré. Los aneurismes más frecuentes son los arteriales y el so asitiamientu más veceru s'enraigona na bas del [[cerebru]] (el [[polígonu de Willis]]) y l'[[aorta]] (l'arteria cimera que xurde del [[corazón|coral]]) - [[Aneurisma d'aorta]]. |
Revisión a fecha de 20:20 17 abr 2020
Un aneurisma (del griegu ανευρυσμα), ye una dilatación asitiada d'una arteria o vena ocasionada por una dexeneración de la paré. Los aneurismes más frecuentes son los arteriales y el so asitiamientu más veceru s'enraigona na bas del cerebru (el polígonu de Willis) y l'aorta (l'arteria cimera que xurde del coral) - Aneurisma d'aorta.
La capa arterial en contautu direutu col fluxu sanguineu nómase túnica íntima; esta capa ta compuesta principalmente por célules endoteliales. La capa siguiente a ésta ye la túnica media, compuesta por célules musculares lises y texíu ellástico. La capa más esterior (la más alloñada de la corriente sanguínea) se conoz como túnica alventitia, la cual ta compuesta por texíu coneutivu.