Idioma cabécar

De Wikipedia
cabécar
Cabécar
Faláu en Bandera de Costa Rica Costa Rica
Rexón Talamanca
Falantes aprox. 11,000
Familia Chibchense
Ístmico
Cabécar
Estatus oficial
Oficial en N.A.
Reguláu por Nun ta reguláu
Códigos
ISO 639-1 nengún
ISO 639-2 {{{iso2}}}
ISO 639-3 cjp

El cabécar ye una llingua indíxena costarricense. Ye falada pola comunidá cabécar na rexón costarricense de Talamanca. Pertenez a la familia llingüística chibchense, motivu pol cual atópase emparentada con otros idiomes rexonales, como'l téribe, el bribri, el boruca, el guaymí y el maleku.

Vitalidá y distribución xeográfica[editar | editar la fonte]

El cabécar ye la llingua indíxena costarricense que cunta con mayor númberu de falantes. Según el censu nacional realizáu nel añu 2000, la población cabécar total suma unos 10,000 individuos, de los cualos el 85% son falantes nativos.

Los cabécares habiten el cordal de Talamanca dientro de les reserves indíxenes de Nairi-Awari, Chirripó)baxu y alto=, Tayni, Telire, Talamanca Cabécar y, pola aguada del pacíficu sur, en Ujarrás.

Dialeutoloxía[editar | editar la fonte]

Distribución xeográfica del cabécar.

El cabécar presenta diferencies dialeutales bien notables. Anguaño, nun se cunta con estudios detallaos de les variantes, pero sábese que, en dellos casos, son fondes. Dende'l sieglu XIX, foi común estremar cuatro variedaes de Cabécar, que fueron axuntaes en dos grupos por Margery (1989):

  • El cabécar septentrional
    • Cabécar de Chirripó
    • Cabécar del Valle de la Estrella
  • El cabécar meridional
    • Cabécar de Talamanca
    • Cabécar de Ujarrás

Considerancies llingüístiques[editar | editar la fonte]

Fonoloxía[editar | editar la fonte]

Vocales[editar | editar la fonte]

El cabécar tien ocho vocales orales y cinco vocales nasales.

Vocales orales[editar | editar la fonte]

Anteriores Centrales Posteriores
Zarraes i   o
Medies ɪ ɤ ʊ
Abiertes ɛ a ɔ

La vocal ɤ solo apaez nes variantes dialeutales del norte, sobremanera nel cabécar de Chirripó, pos les variedaes sureñes fundir cola ʊ. Por eso, munches pallabres que nel sur pronunciar con una ʊ, pronunciar nel norte con una ɤ.

Vocales nasales[editar | editar la fonte]

Anteriores Centrales Posteriores
Zarraes ĩ   ũ
Medies   õ
Abiertes   ã  

Consonantes[editar | editar la fonte]

El cabécar tien los siguientes fonemes consonánticos.

billabial dental alveolar retroflexa palatal velar glotal
nasales           ŋ
oclusives p  b t  d     tk̑ k
aspiraes      
africada     ts         
fricativa     s   ʃ   h
Vibrante simple       ɽ      
aprox. llateral       ɭ      

Regles fonolóxiques[editar | editar la fonte]

1. Regla de la nasalización

Los fonemes oclusivos billabial [b] y dentoalveolar [d] y l'africáu alveopalatal [ʤ] se nasalizan cuando precieden a vocales nasales.

[b] → [m]/_ Ṽ

[d] → [n]/_ Ṽ

[ʤ] → [ɲ]/_ Ṽ

2. Regla de la perda de la obstrucción

El fonema dental sonoru [d] manifiéstase como vibrante simple [ɾ] en posición intervocálica y como vibrante múltiple [r] a la fin de sílaba y ante callo absolutu.

[d]→[ɾ]/ V___V

[d]→ [r]/ ___#

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]