Quirosán

De Wikipedia

El quirosán ye la faliella del Conceyu Quirós que s’entuera nel subconxuntu nomáu "faza B" o de les tierres altes del este, dientro del asturianu occidental. D'esta miente amuesa los trazos propios d'esta faza que son:


  • a) Diptongos decrecientes /éi, ói/: veiga, cantéi. Sin embargu non concuaya dafechu colos resultaos de pal occidente (queisu, feleitu) nin colos de pal centro-oriente (quesu, felechu), seyendo una faza de transición que guarda'l diptongu con vocal abierta caseum > *caisu > queisu y lu reduz en casu de vocal zarrada (filictu > feleitsu > feletsu)[1].
  • b) Plurales –as y –an: vacas, atoupas, cantan.
  • c) Sufixu -oriu, -oria que concuaya coles fales centrales: Cobertoria, taladraoria, casoriu.
  • d) /ḷḷ/ en cuenta de /ll/ de la faza A o tierres baxes: ḷḷuna, ḷḷover, ḷḷama (nun siendo n'interior de pallabra onde /ch/: achalga).
  • e) /-n-/ en cuenta de /-ñ-/: pena, cabana, farina.
  • f) Mesmo que na faza D, resultáu /ch/ pa /ly, k'l/: mucher, viecha, fuecha, fanochu[2] 'fenoyu', achu 'ayu'.
  • g) Únicu nel conxuntu del asturianu; /ts/ pa /kt, ult/: cutsu, mutsu, gutsu, petsu. (en Ḷḷena y Ayer tamién)


'Trazos ermunos del quirosán':

  • a) Camudamientu del diptongu decreciente /ou/ en /oi/. Ye de xuru el trazu más carauterísticu del quirosán y únicu nel conxuntu l'asturianu. causa > cousa > coisa, coisadieḷḷa. alter > outre > oitri 'otru' (namás en masculín pues nun se rexistra *oitra), falcis > fouce > foiz, toupu > toipu, maurus > mouru > moiru.
  • a) Piesllu –e en –i qu'inclúi formes verbales: barri tu, nun abrin, nomes: naidi, ḷḷeitsi, ḷḷavi, tardi, parti, conxunciones: sobri, alxetivos: oitri, venti, el tuyu tá ye más grandi y nel oxetu indireutu: cantéi-ḷḷi un cantar, comú-ḷḷi’l pan. Nun se produz el zarru nos reflexivos -me, -te, -se sentame, pegate, fartucase[3].
  • b) Piesllu –es en –is qu'inclúi formes verbales: ¿nun barris tolos díes?, ¿sientis la música?, nomes: nuetsis, pieis, tardis, alverbios: antis, espueis, alxetivos: oitris y nel oxetu indireutu: ḷḷavéi-ḷḷis la cacía.
  • c) Señes de metafonía en -u: sulu, tudu, piquinu, nigru, ḷḷubu y en -i: isti, isi, voi comiḷḷu 'voi comelo', qu'amuesa continuidá col vecín asturianu central meridional del conceyu de Ḷḷena[4].
  • d) Cayida de les oclusives sonores ruea, comía, dían 'diben', arría 'arriba'.
  • e) Palatalización del oxetu direutu -ḷḷu, -ḷḷa, -ḷḷos, -ḷḷas tres d'infinitivu: voi comiḷḷu, voi nomaḷḷa.
  • f) 2ª p.s. del perfeutu en –este (na primer conxugación): canteste, segueste, y -ieste (na segunda y tercer conxugaciones) barrieste, comieste, abrieste.
  • g) 3ᵉʳ p.s. del perfeutu en –ú como nes fales centrales de Ḷḷena: comúlo oitri non 'comiu', bebú non 'bebiu', oyú, golvú, morrú, etc.
  • h) 3ᵉʳ p.p. del perfeutu en –oron: partoron, comióronlo oitris.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Busto Cortina, Xuan Carlos 2017 "Los inicios históricos de la literatura en lengua asturiana". En Ramón d'Andrés Díaz (ed.), Los estudios filolóxicos asturianos güei (páxs. 81-122). Uvieu: Real Instituto de Estudios Asturianos
  2. Xulio Viejo Fernández "Dellos fitónimos quirosanos". LLAA 45. 1992
  3. Xulio Viejo Fernández "Patrones de vocalismu palatal final na fala de Quirós: implicaciones pragmátiques y gramaticales" LLAA 85.2004
  4. Xulio Viejo Fernández "Metafonía y contrametafonía en quirosán: pragmática, determín léxicu y morfosintaxis". Revista de Filoloxía Asturiana nᵘ 1. Universidá d'Uviéu