Asturianu central

De Wikipedia

L'asturianu central ye una de les variedaes del asturianu que se fala n'Asturies. Espárdese ente'l ríu Seya y una llinia que va de Ḷḷena a la boca del ríu Nalón. Ye la variante modelu de llingua escrita.


Principales carauterístiques:[editar | editar la fonte]

  • Plural femenín -es. Con too, nun ye esti un fustaxe definitoriu de la fala central. En primeres porque'l plural femenín -es dase tamién nel asturianu occidental (Les Regueres) y en segundes, porque hai dellos conceyos centrales (p. ex. Ḷḷena y Ayer) que faen el plural femenín en -as.
  • Monoptongación de los diptongos /ou/, /ei/ en /o/ y /e/: güe.
  • Neutru de materia. lleche frío - llechi friu, carne tienro - carne tienru. Isoglosa que lu xebra del Asturianu occidental.


' asturianu central sureñu asturianu central del Valle'l Nalón asturianu central nortizu asturianu centro-oriental
Monoptongación /ou/, /ei/ > /o/, /e/ si si si si
neutro materia -o y triple artículu si si si non
Metafonía si si non non
ḷḷ- si non non non

Fales con carauterístiques propies:[editar | editar la fonte]

Fala del Monte central o central sureñu[1][editar | editar la fonte]

Asturianu central - Fala del monte central

Abargana los conceyos d'Ayer, Ḷḷena, Riosa, Mieres, y Morcín y espárdese peles tierres lleoneses de los Argüeyos[2]. Carauterizáse polos tres grandes trazos comunes a tol asturianu central (monoptongación de diptongos decrecientes, mantenencia de la /f-/ inicial llatina y axetivos de tres terminaciones (malu / mala /malo) y neutru de materia en /-o/. Amás amuesa los siguientes trazos ermunos:

  • Plurales -as, -an nel sur de Ayer, Ḷḷena y Argüeyos: morcieḷḷas, mentanto que -es, -en nel norte Ayer y los conceyos de Riosa, Mieres y Morcín: morcieḷḷes.
  • "che vaquera" o soníu /ḷḷ/ viniente de l- y -ll-: caxieḷḷo, ḷḷú, eḷḷo,
  • /j/ pa los grupos cl-, pl- y gl-: yamar, yegar, yave, yana.
  • Metafonía con /-u/ final /o/ > /u/, /e/ > /i/ y /a/ > /e/: viíyu, puilu, surdu, ḷḷúu, ḷḷoriru 'lloréu', melu, moyéu[3].
  • Metafonía con /-i/ final. Dacuando dánse exemplos y asina se conseñen: nuichi, ayiri, isti, isi, ḷḷichi, ḷḷuiñi, terdi, de beldri, fixi, trixi, vini, ebri 'abri tu', riñi, durmi[4].
  • Metafonía con /-a/ final /á/ > /e/ cuando del mediu ye zarrada: Asina plátiga > plétiga, á(g)uila > é(g)uila, água > égua, árguma > èrguma, llárima > llérima, etc. [5][6]
  • Cayida xeneral de les oclusives sonores /b/ y /d/ ente vocales: boa 'boda', ḷḷúu 'llobu', arría, coḷḷáa, queu 'cabu', queó 'quedó', naar, apoeréu 'apoderáu', Dios m'ayúe, andar de fetu muéu 'andar de mudanza'.
  • N'Ayer, mesmo que nel quirosán, soníu /ts/ pal grupu ch: tsar, quetsu 'cachu'.
  • Sacante la metada norte de Mieres y el conceyu Morcín, non patalización del axugu -nn-: cabana.
  • 3er. pp pasáu perfeutu en -oren: punxoren, llamoren, dispertoren.
  • N'Ayer, Mieres y Ḷḷena 3er p.s. del perfeutu pa la segunda y tercer conxugación en -u: volvú, morrú, metú 'metió'.
  • En Ḷḷena oxetu indireutu en -ḷḷe: díxo-ḷḷe, nun-ḷḷe tocó, que-ḷḷe metiera, quitái-ḷḷevos.
  • En Ḷḷena y Riosa mantenencia o enxertu de -e paragóxica tres llíquda -r / -l: colare, cuntare, curiare, dormire, escurecere, habitare, rezare, ḷḷare, ḷḷorare, ḷḷugare, muyere, corrale, particulare, pore.
  • Tamién aspiración de la F- inicial delantre los diptongos -ue- / -ui-: en zones: ḥuera, ḥuerte, ḥueyes, ḥuibu, ḥuemos.
  • En Quirós y aldeas limítrofes de Ḷḷena, diptongación en -oi-: "coisa", "oiro", "toiro"


Yera una raposa que se yamaba María García que taba casá con un ḷḷú viíyu más surdu qu'una tenobia. Un día foren dar un pasíu pel monte arría y atoporen na coḷḷá un caxeḷḷu de miel. El ḷḷú quería comelo entós mesmo, pero la raposa queríalo too pa eḷḷa y dixo-y que meyor lo dexaben pa utru día.

A los pocos días, María García taba barriendo la cabana y acordose del miel, y púnxose pensar como enganar al so maríu que taba na cama dalgo melu. Entós picó a la puirta y féxo como que parḷḷaba con daquién y cuando'l ḷḷú-y preguntó quien yamaba dixo que yera un vecín que viniera pedi-y que fuera de madrina pal so fíu.

Eḷḷo ye que la raposa coló y vieno pela tardi con una pita. Isti púnxose tou contintu y entrugó-y que como-y fora nel bautizu. Eḷḷa dixo-y: “muy bien ho, foi un rapaz y puinxémos-y de nome Empecipiélo. Queó la cosa asina y la raposa tornó conta-y al ḷḷú la mesma historia y volvú dir de bautizu. De tardi vieno pa casa con unos güisos y comentó-y al so home: “foi utru ninu y puénxose-y de nome Demediélo. Pasoren los díis y la raposa queara con ganas de más miel polo que coló a utru bautizu. El probe ḷḷú preguntó-y como-y punxoren de nome al nenu, y eḷḷa arreguilando los güiyos toa amurniáa respuindú-y que lu yamoren Acabélo.

A la temporá, al ḷḷú apetezúse-y dir pol miel, asina que yegoren y cuando foren abri'l caxeḷḷu vioren que taba vacíu. Tsórense la culpa ún al utru y asina tuvioren un quetsu de discutiniu, ta qu'al quetsu la raposa dixo que lo meyor yera tsase un ratín y el que suare pela barriga ísi sedría'l fartón del miel. Y asina fexoren. El ḷḷú como yera viíyu y taba canséu de puxar cola raposa adormezúse darríu, y la raposa en tanto que dormía mexólu pela barriga. Al queu, cuando dispertoren, el ḷḷú taba moyéu y la raposa dixo-y: “Ya ves como fuiste tu que m'enganesti”. Bueno tavía deben tar discutiendo. Altu Ayer

Fala del Valle'l Nalón[7][editar | editar la fonte]

Asturianu central - Fala del Valle'l Nalón

Abargana los conceyos de Bimenes, Llangréu, Samartín del Rei Aurelio, Llaviana, y Sobrescobiu. Carauterizáse polos tres grandes trazos comunes a tol asturianu central (monoptongación de diptongos decrecientes, mantenencia de la F- inicial llatina y axetivos de tres terminaciones (malu / mala /malo) y neutru de materia en -o (un fierru / materia fierro). Amás amuesa los siguientes trazos ermunos:

  • Plurales femeninos en -es.
  • Metafonía con /-u/ final de mou que: á > ó / é > í / ó > ú. cuintu, tuntu, güirtu, esconu, casóu, moyóu, matóndolu.
  • Metafonía con /-i/ final nos demostrativos aquilli, isti, isi, nel pronome masculín illi, na primer persona singular del perfeutu vini, trixi, fici, y nos imperativos de -er/-ir: bibi, cumi, curri, durmi[8].
  • Metafonía con /-a/ final /á/ > /e/ cuando del mediu ye zarrada: Asina plátiga > plétiga, á(g)uila > é(g)uila, água > égua, árguma > èrguma, llárima > llérima, etc.
  • Cayía xeneral de les oclusives sonores /b/ y /d/ ente vocales: vegáa, día 'diba', buega 'bodega', fégau, díemos, táemos, llamaen, reúndu, piozu 'pedazu', polgaúres, queaba, teyaín.
  • L'aspiración de la F- inicial delantre los diptongos -ue- / -ui-: ḥuera, ḥuerte, ḥueyes, ḥuibu, ḥuemos.
  • 3er p.p.s. ye.
  • En Llangréu y Bimenes pieslle de la vocal átona na terminación de los plurales masculinos (-os > -us) y femeninos (-es > -is)[9]: lus güeyus, lis llágrimis, lis perris, patatis, pesetis, quilus, bercis, lis fariñis, ḥueyis, lus picaoris, vaquis, minerus; frente a los plurales en -os y -es que se constaten en Samartín del Rei Aurelio, Llaviana y Sobrescobiu.
  • En Llangréu y Bimenes pieslle de la vocal átona final (-e > -i) apaez en desinencies verbales de la 2ª p: Tu andis, Tu andábis, Vos andábiis, Tu andesti, Vos andestis, y 3ª pp: andin, comin, tusin, andabin, comíin, tusíin, frente a les terminaciones ensin cierre vocálicu de: marchabes, atizaben, comíes, facíen de Llaviana y Sobrescobiu.
  • En Bimenes, formes pa la 3er pp de perfeutu trixén 'truxeren', fixén 'fixeren' y viniín 'vinieren': Si non habién tomóu el vino non cayén 'si non hubieren tomao el vino nun cayeran'. Ye trazu únicu nel asturianu pero que repítese en tierres estremeñes: truhún 'truxeren'.
  • En Sobrescobiu[10] dáse una faliella con carauterístiques singulares:

- Artículos: el, a, o, os, es pero direutos –lo/-la/-los/-les.

- Indefiníos: un, úa (dalgúa, nengúa) unos, unes.

- Perda de /L/ cuando'l direutu sigue al indireutu: cúntameo, cuntáteo.

- Palatalización del oxetu direutu llu, lla, llo, llos, lles tres d'infinitivu.

- Monoptongación de diptongos: fo, vo, mu, do.

- Frente al restu del Valle conxunción copulativa: e.

- Concasa con Llaviana na forma del pronome personal ílli 'él'.

- Resultáu -n- pal grupu etimolóxicu -nn-: cabana[11].


Úa vegáa yera un xastre casín que dicía que yera mu valiente. Día coser a es cases, e toos os diis yera'l mesmu cuintu; asentaba'n esconu e dicía: - ¡Temblo de valiente!. Un día vieno a muyer e dixo: - Agora vo ver que valiente ye'l mio Xuan. Vistiese d'home, fo esperollu a ua caleya e asaltulu. - ¡Ay! Gano tres perrines e tengo falta d'elles en casa. Nun me es robes. - Vengan es tres perrines, e bésame'n cúlo. El probe dio-y es tres perrines e beso-y en culo. Fo pa casa, sentóse, y aquél día nun tembló de valiente. - ¿Qué tuvisti Xuan que vienes mu triste? Cúntameo. - Vo cuntáteo. Robárenme es tres perrines. Saliéren veinti lladrones e robárenme. - ¡Ay! Tuntu, tuntu. Tas engañou, que fo a to muyer. E dixo-y ílli: - ¡Ay! Por eso cuando te bese'n culo m'arrefendió a es berces del nuistru güirtu. Sobrescobiu[12]

Asturianu centro-oriental[editar | editar la fonte]

Asturianu central - Fala centro-oriental

Abargana los conceyos de Colunga, Caravia, Cabranes, Piloña, Casu, Ponga y oeste de Parres. Carauterizáse colos trazos comunes a tol asturianu central na monoptongación de diptongos decrecientes y la mantenencia de la F- inicial llatina, y xébrase d'otres fales centrales en que fai axetivos de dos terminaciones (malu / mala) y neutru de materia en -u como n'asturianu oriental: fariña añeyu, mantega nidiu. Amás amuesa los siguientes trazos:

- Plurales -es, -en.

- Verbu ser ensin diptongar: Xuan e fatu, Eren munchos.

- /ḥ/ ante diptongu /ue/: ḥuerza, ḥueyes, ḥueren[13].

- él > élli.

- Formes verbales en -in pa la 3 p.p. del imperfeutu pa los verbos -er, -ir: perdíinse, caíinse, facíin.

- Reducción de diptongos /ui/, /oi/: fo, vo, mu, do, sos fatos, y /-ei/: Llué 'llueye' < *lolii, güé 'güey' < *hodie, bué 'güei' < *bovis.

- Perda de -R del infinitivu al dir siguío d'artículu. curiá'les oveyes.

- Palatalización de n- nel aniciu de pallabra: ñabos, ñariz, ñabaya[14].

- Nel puertu Llastres resultáu -n- pal grupu etimolóxicu -nn-: Penote, Penayu, faneca, escanu, nenu, cabana, etc.

Esti era un rapacín que tenía una madrastra. Tolos díes lu mandaba pal Sueve a curiá-les oveyes, y nun-y daba p'almorzar más qu'un pocu de torta secu. Con eso, el rapaz andaba siempre buscando mores, y mentestantu delles de les oveyes peridnse o caíinse pelos argayos. Cuando'l rapaz volvía pela ñueche dába-y de palos. Un día sentose nun sucu y pónzose a llorar. Entós apaició una muyerina mu vieya que-y preguntó porqué lloraba. El rapaz cuntó-ylo tou, y entós la muyerina dixo-y: - Toma esta zamploña y cuando s'escapen les oveyes, tócala con ḥuerza y toles oveyes vendrán escontra ti. Sueve[15]
Una vez morrió una muyer en Piedrafita. El viudu alcontraba toe' les coses feches cuando golvía pa casa pela tardiquina. – Descurro que ye la mio vecina la que melo fai. Y diba pallá y dicía-y: -¡á mantina! Dios te lo pague qu'alcuentro la torta cocíu y el pote puestu. - Nun manti yo non fúi. –Ma! Ntós, ¿Quién degorriu sedrá?. Conque con eso un día igual y otru día igual. Una tardi llegó'l viudu más aína y alcontró en casa una mociquina muy guapina y piquiñina que desamó monte arriba acabante velu, pero élli galguió tres d'ella a carrenderes y algamola, y tréxola pa casa nun brazáu. Con eso ella quedose a vivir con élli en faciendo esti tratu: “más qu'oigues lo qu'oigues pel monte non me digues nada”. Conque al atardacerín del otru día preguntó-y ella –á Xuaco ¿qu'oisti pel monte ho? Y élli dixo-y: -Oyí una boz que dicía “Xana mana ven enterrar a to mare qu'está finada”. Ntós la xana apurrió-y con una restiella nes pates y l'home daba unos apellidíos – hay que me matasti. Y la xana desamando pel monte arriba dicía-y: -pon llanzuela y quita llanzuela y verás como suelda. Y sumiose pel monte arriba y desapaició l'encantu. Cabranes

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Jesús Suárez López"Atlas Sonoru de la llingua asturiana III. Montaña central". Ed. Edita: Muséu del Pueblu d'Asturies. Xixón. 2006.
  2. Héctor García Gil "El asturiano-leonés central en la provincia de León". Ed. Fundación Instituto Castellano y Leonés de la Lengua. 1997
  3. Álvaro Árias Cabal "Metafonía en Felechosa (Ayer). Caltenimientu de la inflesión ensin -u final". Lletres asturianes 46. Ed. ALLA. Uviéu 1982.
  4. M. Dolores Alonso "Notas sobre el bable de Morcín". En Archivum nu. 4. Ed. Universidá d'Uviéu
  5. X. LL. García Árias "Aspeutos evolutivos del vocalismu nel dominiu astur". Lletres asturianes 82. Ed. ALLA. Uviéu 2003.
  6. X. LL. García Árias "Nueos datos d'evolución fónica" Lletres asturianes 46. Ed. ALLA. Uviéu 1992.
  7. Jesús Suárez López y Jorge A. García Fernández "Atlas Sonoru de la llingua asturiana IV. El Valle'l Nalón". Ed. Edita: Muséu del Pueblu d'Asturies. Xixón. 2007.
  8. Sara Gutiérrez Rodríguez "Aspeutos de la toponimia y fala de Villoria". Lletres Asturianes nu. 66. Ed. ALLA. Uviéu
  9. M. T. C. García Álvarez. "Morfología verbal del bable de Bimenes". En Archivum nu. 10. Ed. Universidá d'Uviéu
  10. Oliva Armayo González. "Algunas aportaciones al estudio del bable central". Ed. Boletín IDEA nᵘ.33. Uviéu. 1958.
  11. Ana Mª Cano González. 'Estudios de diacronía asturiana (1)'. Ed. Academia de la Llingua Asturiana. Uviéu. 2008.
  12. Gayatu de 'Cuentos Populares Asturianos'. Mª Xosefa Canellada. Ed. Ayalga. Xixón 1978
  13. Mª Xosefa Canellada El bable de Cabranespx. 16 .Ed.ALLA. 1996
  14. Mª Xosefa Canellada "El bable de Cabranes". Ed. Academia de la Llingua Asturiana. Uviéu 1996
  15. Gayatu de 'Cuentos Populares Asturianos'. Mª Xosefa Canellada. Ed. Ayalga. Xixón 1978