Escalera

De Wikipedia

La pallabra escalera procede etimológicamente del llatín scala.

Escalera de cascoxu.

Una escalera ye una construcción diseñada pa comunicar dellos espacios asitiaos a distintos altores. Ta conformada por pasos (pasos) y puede disponer de dellos tramos separaos por descansos, pandos o rellanos.

Pueden ser fixes, tresportables o móviles. A la escalera amplia, xeneralmente artística o monumental, llamar escalinata. La tresportable o «de mano», ellaborada con madera, cuerda o dambos materiales, denominar escala.

Pasos de la escalera[editar | editar la fonte]

Escalinata de la plaza d'España, en Roma. Italia.
Killesbergturm, en Stuttgart.
Dibuxo d'escalera imposible: ilusión óptica.

Les escaleres tienen de poder xubise calteniendo'l ritmu pa evitar cayíes. Pa ello, la so rimada hai de ser constante. Esto ye, la razón xeométrica ente la fondura de los sos pasos (llamada buelga) y l'altor d'éstos (llamada contrahuella, tabica o peralte) ten de ser constante. Si llamamos H al llargor de la buelga y C a la de la contrahuella, la razón ente dambes ye la rimada (m) de la escalera:

  • m = C / H

Por razones ergonómiques y de seguridá, nes escaleres fixes, los valores de C y H, espresaos en centímetros, tienen de cumplir la siguiente rellación:

  • 2C + H = 64 cm, o fórmula de midida del pasu.

Una norma fayadiza pal diseñu d'escaleres ye faer que la suma de la fondura de la buelga, más dos veces l'altor de la tabica, seya igual al llargor mediu d'un pasu (de 59 a 68 cm) y nun superar 16 pasos en cada tramu. L'anchu de la buelga hai de ser mayor de 80 cm por persona, y un metro nes d'urxencies. Los pasos van ser siempres iguales nel mesmu tramu d'escalera, pa evitar trespiés.

CTE

N'España, el Códigu Téunicu d'Edificación establez nel Documentu Básicu (DB) esixencies básiques (LA SO 1) de Seguridá frente al riesgu de cayíes, Escaleres d'usu xeneral (4.2.1 Pasos), que nes escaleres asitiaes en zones destinaes al públicu, los valores de C y H tienen de cumplir la rellación:

540 mm ≤ 2C + H ≤ 700 mm

Tipos d'escaleres fixes[editar | editar la fonte]

  • Escalera d'un tramu: aquella que nun tien xiros.
  • Escalera con descansos o rellanos: aquella que los sos tramos tán dixebraos por descansos.
  • Escalera cuadrada: la de tramos iguales por cuatro llaos, y a escuadra.
  • Escalera d'ida y vuelta: la que tien los sos tramos en dos sentíos opuestos.
  • Escalera de cascoxu: la que se constrúi con tramos de forma circular ascendente.
  • Escalera imperial: la que tien un tramu d'ida y dos tramos de vuelta más estrechos, paralelos al primeru y llaterales.[1]

Tresportables, o llixeres[editar | editar la fonte]

  • Escalera de mano: la portátil.
  • Escalera chapera: la fixa que s'emplega nes obres y que ta formada por dos maderos inclinaos y paralelos sobre los cualos clávense unos travesales más o menos anchos.
  • Escalera de cuerda: la formada por dos maromes paraleles xuníes por dellos travesal o barrotes de madera o fierro en forma de pasos.
  • Escalera de escapulariu: la portátil que se pon na paré de los pozos de les mines.
  • Escalera d'espárragu: conformada por un maderu trevesáu por pequeñes estaques salientes.
  • Escalera de tisoria, o doble: la compuesta de dos escaleres de mano xuníes pela parte cimera con goncios.

Pol so usu[editar | editar la fonte]

  • Escalera de quemes o d'urxencies: la que sirve pa sacupar un edificiu en casu de quema o otru tipu de catástrofes. Suel tar asitiada nel esterior de la edificación, o nel interior d'una cortil protexida por aciu murios y puertes resistentes al fueu.
  • Escalera de serviciu: la destinada al usu del serviciu, de menor importancia que la principal fecha pa facilitar la circulación.
  • Escalera furtiada: la disimulada.

Pol so mecanismu[editar | editar la fonte]

Pol so sistema constructivu[editar | editar la fonte]

  • Escalera a la catalana: la conformada por trés capes de rasillas, recibíes con yelsu, que siguen la llinia del antifunicular.[2]
  • Escalera colgada: aquella que los sos pasos nun tán fixos más que per un sitiu nel muro y pol otru llibres, esto ye, colgaos.
  • Escalera de güeyu colgada: la qu'en mediu dexa un vanu circular o cuadráu en llugar de les almes y que los sos pasos sostener unu a otru pol so gargüelu de semicañón.

Pol númberu de tiros[editar | editar la fonte]

  • Escalera d'un tiru: cuando tolos sos tramos arrexuntar n'igual direición y sentíu, unu tres otru.
  • Escalera de dos tiros: cuando dellos tramos arrexuntar nuna direición y sentíu y el restu n'otru sentíu y otra direición.
  • Escalera imperial: la que tien un primer tramu central, posadorios, y dos tramos llaterales en direición contraria.
  • Etc.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «Escalera Imperial - Construpedia». Consultáu'l 2009.
  2. «[http://www.construmatica.com/construpedia/Escalera_a_la_Catalana Escalera a la Catalana - Construpedia]». Consultáu'l 2009.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]