Carolina Beatriz Ângelo

De Wikipedia
Carolina Beatriz Ângelo
Vida
Nacimientu São Vicente[1]16 d'abril de 1878
Nacionalidá Bandera de Portugal Portugal
Reinu de Portugal
Llingua materna portugués
Muerte Lisboa3 d'ochobre de 1911 (33 años)
Sepultura Cemitério dos Prazeres (es) Traducir[2]
Causa de la muerte infartu de miocardiu
Estudios
Estudios Escuela Médico-Quirúrgica de Lisboa (es) Traducir
Llingües falaes portugués
Oficiu ciruxana, xinecóloga, médicasufraxista
Cambiar los datos en Wikidata

Carolina Beatriz Ângelo (16 d'abril de 1878São Vicente – 3 d'ochobre de 1911Lisboa) foi una médica y feminista portuguesa.[3][4][5] Foi la primer muyer n'exercer el derechu a sufragar de la Primer República Portuguesa, nes eleiciones de l'Asamblea constituyente de 1911, utilizando al so favor una llaguna xurídica.[6][7]

Biografía[editar | editar la fonte]

Registo de bautismu de Carolina Beatriz Ângelo.

Carolina Beatriz Ângelo nació en Guarda, en 1877, segunda de cuatro fíos del periodista Viriato António Ângelo y de Emília Clementina de Castro Barreto.[8] Na so ciudá natal realizó los sos estudios primariu y secundariu nel Llicéu Nacional de Guarda y, remataos esos estudios, matricular na Escuela Politéunica mientres dos años, y depués na Escuela Médica de Lisboa mientres cinco años. Ellí graduóse como llicenciada en medicina el 9 de xineru de 1902.[3][9] Esi mesmu añu casóse col so primu, el doctor Januário Gonçalves Barreto Duarte, quien fuera unu de los fundadores de la Lliga Portuguesa de Fútbol y activista republicanu. Foi considerada como la primera médica muyer portuguesa n'operar nel Hospital de São José. Tamién trabayó nel Hospital de Rilhafoles con Adelaide Cabete, especializándose más tarde en xinecoloxía.[10]

Activismu[editar | editar la fonte]

Publicación del 31 d'ochobre de 1907 de la revista Alma Feminina, sobre Carolina Beatriz Ângelo.

Empecipió la militancia cívica en 1907, en xunto con otros cuatro médiques —Adelaide Cabete, Domilia de Carvalho, Emília Patacho y Maria do Carmo Lopes—, xuniéndose a movimientos femeninos a favor de la paz y de la implementación en Portugal de la forma de gobiernu republicana y de la masonería. Integrar al Comité Portugués de la agremiación francesa La Paix et le Désarmement par Les Femmes, conformando la xunta, na cual riquíen que la resolución de los discutinios internacionales arbitrárase puramente por muyeres.[11] Meses dempués xunióse a la Loxa Humanidaes, col nome simbólicu de Lígia. Asina, Carolina Beatriz Ângelo, xunto con Ana de Castro Osório, Adelaide Cabete y Maria Veleda fueron parte del grupu que convocó a munches otres muyeres al campu republicano.[10]

Ângelo convertir en defensora de los derechos de la muyer, y principalmente del derechu a votar. El movimientu de les «sufraxistes», como se denominaba a quien reclamaben esi derechu, esparder por toa Europa; Nueva Zelanda fuera'l primer país en concedelo en 1893. Carolina destacar en 1908 como militante de la Lliga Republicana de muyeres (Lliga Republicana das Mulheres), que reivindicaba derechos y deberes iguales pa dambos sexos, y como fundadora y presidenta de l'Asociación de propaganda feminista (Associação de Propaganda Feminista).[3] Un añu dempués, Carolina abandona xunto con Adelaide Cabete la primera por cuenta de un xiru radical na ideoloxía de la lliga. Nel so pasu pola mesma, destáquense la participación na campaña pal discutiniu y aprobación de la Llei de Divorciu nel Parllamentu, y la collaboración con Adelaide Cabete na confección de banderes republicanes, por pidíu espresu de Miguel Bombarda antes de morrer, que se izó mientres la revolución del 5 d'ochobre de 1910.[10][8]

Dempués d'establecese la Primer República Portuguesa, siguió cola so defensa republicana y feminista a un ritmu tan vertixinosu, que morrió d'un ataque al corazón el 3 d'ochobre de 1911, a los 33 años d'edá, depués d'una xunta mientres la nueche na Asociación de propaganda feminista, dexando güérfana a la so fía de 8 años.[10] Foi soterrada nel Cemitério dos Prazeres. (1903-1981)[12]

La presidenta de la Lliga de sufraxistes portugueses, Ana de Castro Osório (izquierda), xunto a Carolina Beatriz Ângelo (derecha), en 1911.

Llucha pol derechu al sufraxu femenín[editar | editar la fonte]

La primer llei eleutoral de la República Portuguesa reconocía'l derechu a votar de ciudadanos portugueses con más de 21 años, que sepan lleer y escribir y sían xefes de familia». Carolina Ângelo vio nesta redaición una oportunidá de torcela al so favor, yá que, gramaticalmente, el plural masculín de les pallabres incluyíes ye femenín y masculín.

Tando viuda y con una fía menor al so cargu, teniendo más de 21 años y educada nos liceos, dexó reclamáse-y al presidente de la comisión censal del 2º distritu de Lisboa'l derechu a ser considerada «xefe de familia». La demanda foi refugada pola comisión, lo que la llevó a presentar un recursu nel tribunal de xusticia, argumentando que la llei nun escluyía espresamente a les muyeres. El 28 d'abril de 1911, el xuez João Baptista de Castro resolvió:

«Escluyir a mulher (…) só por ser mulher (…) é simplesmente absurdu y iníquo y em oposição com as próprias ideias da democracia y justiça proclamaes pelo partíu republicanu. (…) Onde a lei não estrema, não pode o xulgador estremar (…) y mandu qu'a reclamante seja incluyida non recenseamento eleitoral.»
«Escluyir a la muyer (…) namái por ser muyer (…) ye a cencielles absurdu ya inxustu y contrariu a les mesmes idees de democracia y xusticia proclamaes pol partíu Republicanu. (…) Cuando la llei nun estrema, el xuez nun puede estremar (…) y mandu a que la reclamante seya incluyida nel recensamiento eleutoral.»
Xuez João Baptista de Castro[3]
Periódicu Vos Risibles, 16 d'agostu de 1911.

El 28 de mayu de 1911 convirtióse entós na primer muyer n'exercer el derechu al votu de la recién república, nes eleiciones constituyentes. Sicasí Ângelo tuvo un pequeñu incidente, que foi reproducíu pol diariu A Capital:

«A la fin de la primer llamada, el presidente de l'asamblea de votu, Sr. Constâncio de Oliveira, consultó a la mesa sobre si debería o nun aceptar el mio votu, una consulta realmente estravagante, porque, al ser sometíu en virtú d'una decisión xudicial, nun tenía poder pa entemetese nel asuntu.»
Carolina Beatriz Ângelo, diariu A Capital.[13]

El so xestu traducir nun retrocesu inmediatu de la llei que torgaba'l sufraxu femenín a futuru: el Códigu Eleutoral de 1913 establecía que «son eleutores de cargos llexislativos o ciudadanos portugueses de sexu masculín mayores de 21 años o que cumplan esa edá al términu de les operaciones de recensamiento, que tean en plenu gocio dos los sos derechos civiles y políticos, sepan lleer y escribir português, moren nel territoriu de la República Portuguesa».[14][15]

Reseña periodística titulada "Estão eleitas as constituintes: A eleição em Lisboa" sobre Carolina Beatriz Ângelo nes eleiciones, periódicu O Seculo, 5 de xunu de 1911.

Mandáu[editar | editar la fonte]

Les muyeres portugueses pudieron votar recién nel añu 1931, en siendo concedíu'l derechu a votu, anque con restricciones: solamente podíen votar quien tuvieren educación secundaria o superior, ente que pa los homes bastaba saber lleer y escribir.

La llei eleutoral de mayu de 1946 estendió'l derechu de votu a los homes analfabetos y que pagaren al Estáu siquier 100 escudos portugueses d'impuestos y tamién a les muyeres xefes de familia y a les casaes que sepan lleer y escribir, tuvieren bienes propios y pagaren siquier 200 escudos de contribución.

N'avientu de 1968 foi reconocíu'l derechu de votu políticu a les muyeres, anque los Conseyos Parroquiales siguieron siendo escoyíos namái polos xefes de familia. Dende'l 25 d'abril de 1974 suprimiéronse toles restricciones a la capacidá eleutoral de los ciudadanos por razón de xéneru.

Homenaxes[editar | editar la fonte]

En forma d'homenaxe, dellos sitios en Portugal lleven l'epónimu de Carolina Beatriz Ângelo, como una plaza en Famõye, una cai y una escuela EB2,3 de la ciudá de Guarda, y un hospital públicu en Loures.[16][17]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. URL de la referencia: https://medicosportugueses.blogs.sapo.pt/6263.html.
  2. Identificador Find a Grave: 243976619.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Carolina Beatriz Angelo (1878 - 1911)» (portugués). www.guarda.pt.
  4. Esteves, João. «Carolina Beatriz Ângelo» (portugués). Revista Cares d'Eva. Estudos sobre a Mulher.. Faculdade de Ciências Sociais y Humanes.
  5. «Registo de baptismo».
  6. «Foi há 100 anos qu'a primeira mulher votou em Portugal - Política - Sol». SAPU (28 de mayu de 2011).
  7. «Site Parllamentu». Archiváu dende l'orixinal, el 13 de payares de 2012. Consultáu'l Plantía:Dtext.
  8. 8,0 8,1 «CAROLINA BEATRIZ ÂNGELO. A Sufraxista (1877-1911).» (portugués). GRANDE LOXA FEMININA DE PORTUGAL. www.glfp.pt. Archiváu dende l'orixinal, el 7 de payares de 2013.
  9. Vaz, Máxima (15 d'abril de 2011). «Republicanes Notáveis – Carolina Beatriz Ângelo» (portugués). www.odivelas.com.
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 «Biografia de Carolina Beatriz Ângelo» (portugués). EGVasco non Centenário da República (8 de marzu de 2010).
  11. de Jesus, Isabel. «Carolina Beatriz Ângelo (1878 - 1911)». Centru de Documentação y Arquivo Feminista.
  12. Lousada, Isabel (xunetu de 2012). «CAROLINA: POR ENTE VOS ITINERÁRIOS DA MEMÓRIA Y DA CIÊNCIA» (portugués). Universidade Nova de Lisboa.
  13. Armada, Fina d ́ (2010). As mulheres na Implantação da República (en portugués). Lisboa: Ésquilo, páx. 297–298. ISBN 978-989-8092-83-0.
  14. Morgan, Robin (1996). Sisterhood is Global: The International Women's Movement Anthology. Feminist Press at CUNY, páx. 570–. ISBN 9781558611603. Consultáu'l 30 de marzu de 2013.
  15. Ruiz, Blanca Rodriguez; Marín, Ruth Rubio (7 de xunu de 2012) The Struggle for Female Suffrage in Europe: Voting to Become Citizens. BRILL, páx. 480–. ISBN 9789004224254. Consultáu'l 30 de marzu de 2013.
  16. «Agrupamento de Escolas Carolina Beatriz Ângelo». Archiváu dende l'orixinal, el 18 de mayu de 2013.
  17. «Hospital Beatriz Ângelo».

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]