Broad Peak

Coordenaes: 35°48′38″N 76°34′05″E / 35.8106°N 76.5681°E / 35.8106; 76.5681
De Wikipedia
Broad Peak
monte
Situación
PaísBandera de la República Popular China República Popular China
Rexón autónoma Sinkiang
Prefectura (es) Traducir Prefectura de Kasgar (es) Traducir
Cordal Gasherbrum (es) Traducir
Coordenaes 35°48′38″N 76°34′05″E / 35.8106°N 76.5681°E / 35.8106; 76.5681
Broad Peak alcuéntrase en Paquistán
Broad Peak
Broad Peak
Broad Peak (Paquistán)
Datos
Altitú 8051 m
Prominencia 1701 m
Cambiar los datos en Wikidata

Broad Peak (urdú: بروڈ پیک; chinu: 布洛阿特峰, pinyin: Bùluòātè Fēng),[1] tamién conocíu como K3, ye'l decimosegundu monte más altu de la Tierra, con una altitú de 8.051 msnm. La traducción lliteral de “Broad Peak” por Faichan Kangri (ཨིྰན་ཨངརི་) nun ye aceptada comúnmente pol pueblu Balti, habitantes nativos d'esta zona del Karakórum.[2]

Xeografía[editar | editar la fonte]

El Broad Peak forma parte del macizu de los Gasherbrum, na zona del Baltistan, na frontera de Paquistán con China, dientro del área del Sistema de los Himalayas conocida como Karakórum. El monte tópase asitiada aproximao a una distancia de 8 km al sureste del K2. El so nome inglés deriva del so anchu cume, que tien un estensu llargor total cercana a un quilómetru y mediu.[3]

Historia de les sos ascensiones[editar | editar la fonte]

El primer intentu d'esguilar el cume del Broad Peak tuvo llugar nuna tentativa d'ascensión realizada pol alemán Karl Herligkoffer en 1954, que'l so oxetivu inicial yera xubir al cume del Gasherbrum I. Por un problema pa consiguir que los porteadores baltíes llevaren la carga hasta un puntu más altu del glaciar Baltoro, na zona conocida como Concordia, arrenunció del so intentu, plantegándose camudar la esguilada inicial del Gasherbrum I pol Broad Peak ya intentando l'ascensu pola aresta suroeste. Sicasí, por causa de una fuerte nevarada, con un fríu estremo y vientos huracanados, nun pudo consiguise l'oxetivu.[4]

El 9 de xunu de 1957, Fritz Wintersteller, Marcus Schmuck, Kurt Diemberger y Hermann Buhl (primer ser humanu qu'algamó'l cume del Nanga Parbat), que formaben parte d'una espedición austriaca, liderada por Marcus Schmuck, consiguieron algamar per primer vegada'l visu. Nuna primer tentativa, realizada pol mesmu forno'l 29 de mayu, comandada por Fritz Wintersteller y Kurt Diemberger, llegaron a algamar la base del picu, a 8.030 metros d'altitú, ensin que pudieren algamar el verdaderu cume por cuenta de lo tardío de la hora de la esguilada y a la borrina que fuera estendiéndose pol visu. Esta importante tentativa d'ascensu foi realizada ensin l'ayuda suplementaria d'osíxenu nin de porteadores d'altor o d'ayuda dalguna dende'l campu base de la espedición. Foi, finalmente, el 9 de xunu cuando Fritz Wintersteller y Marcus Schmuck triaron a la fin el verdaderu visu a 8.051 msnm. a les 17.05, siendo alcanzaos por Buhl y Diemberger trés cuartos d'hora más tarde.[2]

Tamién, na mesma espedición del equipu austriacu, diez díes más tarde de consiguir faer cume nel Broad Peak, el 19 de xunu de 1957, Marcus Schmuck y Fritz Wintersteller fixeron una primera esguilada al visu del Skil Brum, picu de 7.360 msnm, usando téuniques d'estilu alpín y emplegando tan solo 53 hores nel ascensu.[2]

Vista xeneral del Broak Peak.

L'alpinista más reputáu y esperimentáu de la espedición, Hermann Buhl, cayó por accidente, morriendo'l 27 de xunu de 1957, mientres Kurt Diemberger y él intentaben l'ascensu al cume del cercanu y famosu picu Chogolisa (7.654 msnm).[2]

La primer ascensión del picu central foi realizada por una espedición polaca dirixida por J. Ferenski el 28 de xunetu de 1975.

La segunda ascensión del monte nun se consiguió hasta'l 8 d'agostu de 1977 por una espedición xaponesa formada por 13 persones, de les cualos, trés algamaron el visu.

Ascensos posteriores[editar | editar la fonte]

  • 05/08/81 Manuel Hernández (España), Enric Pujol (†) (España)
  • 23/07/82 Georg Bachler (Austria), Ralph Bartle (Alemaña), Peter Gloggner (Alemaña), Hans

Kirchberger (Alemaña), Konrad Lewankowski (Alemaña), Walter Lösch (Austria), Werner Sucher (Austria)

  • 30/07/82 Jerzy Kukuczka (Polonia), Wojciech Kurtyka (Polonia)
  • 02/08/82 Mohammad Sher Khan (Paquistán), Reinhold Messner (Italia), Nazir Ahmad Sabir (Paquistán)
  • 25/06/83 Jean Afanassieff (Francia), Roger Baxter-Jones (Reinu Xuníu), Andrew Parkin (Reinu Xuníu), Alan Rouse (Reinu Xuníu)
  • 28/06/83 Douglas Scott (Reinu Xuníu), Stephen Sustad (EE.XX.)
  • 28/06/83 Renato Casarotto (Italia) (Broad Peak Norte)
  • 30/06/83 Fredi Graf (Suiza), Erhard Loretan (Suiza), Krystyna Palmowska (primer muyer en xubir el Broad Peak) (Polonia), Marcel Ruedi (Suiza), Stefan Wörner (Suiza)

Al llegar al cume Krystyna Palmowska completó la primer ascensión absoluta femenina d'un picu de 8000 msnm. Ella y el so compañeru, Polo Anna Czerwinska, dempués d'una xubida n'estilu semi-alpín con solu dos campos, algamó la base de la collada del picu principal a 8.030. Desafortunadamente Czerwinska viose obligáu a parar na collada que lleva a visu, mientres Palmowska siguía sola hasta'l cume principal.

  • 02/07/83 Pierre Morand (Suiza), Jean-Claude Sonnenwyl (Suiza)
  • 26/06/84 Manuel Barrios (Colombia), Louis Deuber (Suiza), Richard Franzl (Austria), Thomas Hägler (Suiza), Andreas Reinhard (Suiza)
  • 13/07/84 Giovanni Calcagno (Italia), Karl Hub (Alemaña), Rüdiger Schleypen (Alemaña), Tullio Vidoni (Italia), *07/14/84

Valentine Gallu (Polonia), Janusz Majer (Polonia), Ryszard Pawlowski (Polonia), Wielicki (Polonia)

  • 17/07/84 Jerzy Kukuczka (Polonia) (segundu ascensu), Wojciech Kurtyka (Polonia) (segundu ascensu)
  • 18/07/84 Kurt Diemberger (Austria) (segundu ascensu), Julie Tullis (muyer) (Reinu Xuníu)
  • 08/08/84 Reinmar Joswig (Alemaña), Robert Schauer (Austria)

1984 foi'l meyor añu con seis xubíes con ésitu al cume del Broad Peak. El segundu ascensu de Calcagno y Vidoni foi'l más notable, porque se produz namái 16 díes dempués de la so primer ascensión. El primer cume que realizaron dambos fuera puesta en dulda por otros miembros del equipu y fixeron la segunda pa demostrar que llegaren al verdaderu visu.

El 9 de xunetu de 1994, Carlos Carsolio fai cume estableciendo una nueva ruta en solitariu hasta'l visu, agora conocida como Ruta Carsolio.[5]

El 24 de xunetu de 1998, produzse la desapaición del alpinista Eric Escoffier nel so intentu por llegar al cume.

En xunetu de 2007 un equipu d'alpinismu d'Austria xubió al Broad Peak, recuperando'l cadabre de Markus Kronthaler, que morriera nel monte un añu antes, a más de 8.000 metros d'altitú.[6][7]

Mientres les temporaes d'iviernu y branu de 2009 nun hubo ascensos al cume, magar hubo una espedición iverniza d'un equipu polacu-canadiense, que nun llogró ésitu na so tentativa. Pel branu hubo una víctima mortal, la italiana Cristina Castagna.[8]

Pel branu de 2012, cinco miembros del grupu "Koroška 8000" (un equipu eslovenu empobináu por Gregor Lacen coronaron el monte (ensin osíxenu suplementario y ensin porteadores d'altor), siguiendo un camín difícil y complicao, con nieve fondo, dende'l campu IV hasta'l cume, abriendo buelga pa dexar algamar el visu a otros 7 alpinistes más de distintes espediciones que trataben de llograr l'ascensión. Toos ellos coronaron el cume'l 31 de xunetu de 2012 [ensin referencies].

El 5 de marzu de 2013, los polacos Maciej Berbeka, Adam Bielecki, Tomasz Kowalski y Artur Małek consiguieron la primer ascensión iverniza del Broak Peak. El Broad Peak foi'l doceavu ochomil coronáu pel iviernu y el décimu en ser xubíu por alpinistes polacos, auténticos especialistes n'ascensiones ivernices. Anguaño, yá namái queda'l K2 por xubir en dómina iverniza, picu tamién asitiáu nes estribaciones del Karakórum.[9]

El Broad Peak vistu dende'l glaciar Godwin-Austen, envolubráu nun mar de nubes

Mientres el descensu d'esta espedición iverniza, Maciej Berbeka y Tomasz Kowalski nun llegaron a algamar enxamás el Campu IV (asitiáu a 7.400 m) y fueron daos per sumíos. El 7 de marzu, el xefe de la espedición Krzysztof Wielicki comentó públicamente que nun había posibilidá dalguna d'atopar con vida a Maciej Berbeka, de 58 años d'edá, nin a Tomasz Kowalski, de 27.[10]

El 8 de marzu, dambos escaladores fueron declaraos muertos, dando per concluyida la espedición.[11]

En xunetu de 2013, un grupu de cinco alpinistes iraninos intentó esguilar al traviés d'una nueva ruta al traviés de la cara suroeste. Trés d'ellos, Aidin Bozorgi, Pouya Keivan y Mojtaba Jarahi, consiguieron xubir con ésitu hasta'l cume, pero mientres el descensu los trés perdiéronse y fueron declaraos sumíos.[12][13]

En Julio de 2015 l'alpinista arxentín Mariano Galván Xubió pela vía Carsolio, llogrando asina la primer repetición d'esta vía. En solitariu, ensin osíxenu suplementario y ensin Sherpas d'altor.[14]

Efemérides importantes[editar | editar la fonte]

  • 1954 Primer intentu d'esguilada del alemán Dr. Karl Herligkoffer, al traviés de la cara SO que nun tuvo ésitu por cuenta de les nubes de nieve y a les estremes condiciones de fríu nesi momentu.[2]
  • 1957 Primer ascensión con ésitu[15] d'una espedición austriaca.
  • 1983 Primer ésitu del ascensu d'una muyer hasta'l cume, la polaca Krystyna Palmowska
  • 1984 Primer ascensu en solitariu hasta'l cume nun únicu día (tan solo 21 hores y 30 minutos) realizáu pol polacu Krzysztof Wielicki. Trátase del primer ascensu a un ochomil realizáu en menos de 24 hores.
  • 1994 El 9 de xunetu, l'estraordinariu alpinista mexicanu Carlos Carsolio corona'l visu, estableciendo una nueva ruta que lleva'l so nome, conocida Ruta Carsolio.[5]
  • 2013 El 5 de marzu produz la primer ascensión iverniza con ésitu d'una espedición polaca.[16]
  • 2013 En xunetu d'anguaño, los iraninos Aidin Bozorgi, Pouya Keivan, and Mojtaba Jarahi coronen el visu xubiendo al traviés d'una nueva ruta, conocida como anguaño como la Ruta Irán”. Desgraciadamente, tolos sos componentes muerren y sumen mientres el descensu.

Siniestralidá[editar | editar la fonte]

Les más de 200 ascensiones al oncenu ochomil en peligrosidá (ocho muertes per cada cien ascensiones), son debíes fundamentalmente a les males condiciones meteorolóxiques que barren el cordal del Karakórum y que pueden resultar fatales mientres el descensu. Una de les causes qu'alleguen en que nun hubiera más muertes nesti monte ye que munchos alpinistes nun algamar el verdaderu cume real, como asocedió na primer tentativa del grupu austriacu que nun llegó a coronar el visu, yá que hai un anchu y estensu plateau o pandu ascendente de más d'un quilómetru y mediu hasta algamar el cume auténticu, daqué bien similar a lo qu'asocede nel Cho Oyu.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «Broad Peak: 12th Highest Mountain in the World». About.com.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Broad Peak: Some background and History». Everest News. Consultáu'l 26 de xineru de 2014.
  3. «Broad Peak». Peakware World Mountain Encyclopedia. Consultáu'l 26 de xineru de 2014.
  4. http://www.broadpeak.org/en/broad_peak.php
  5. 5,0 5,1 http://broadpeak.org/en/broad_peak.php
  6. „Broad Peak 2007“ Expedition in memoriam Markus Kronthaler, June to August 2007 (German)
  7. «[http://www.alpinist.com/doc/ALP20/newswire-kronthaler-body-broad-8000 Highest-Altitude Body Recovery in History]». Alpinist (25 de xunetu de 2007). Consultáu'l 26 de xineru de 2014.
  8. «Broad Peak update: Cristina Castagna lost on descent from C4 - non summits confirmed yet». Explorer's Web. Consultáu'l 26 de xineru de 2014.
  9. «Polish mountaineers make first winter ascent of Broad Peak». thenews.pl (5 de marzu de 2013). Consultáu'l 26 de xineru de 2014.
  10. «[http://www.foxnews.com/world/2013/03/07/head-expedition-says-non-chance-finding-alive-2-polish-climbers-missing-in/ Head of expedition says non chance of finding alive 2 Polish climbers missing in Himalayas]». Associated Press (7 de marzu de 2013). Consultáu'l 8 de marzu de 2013.
  11. «Broad Peak: all hope lost for Maciej Berbeka and Tomasz Kowalski». Planetmountain (8 de marzu de 2013). Consultáu'l 9 de marzu de 2013.
  12. «[http://www.explorersweb.com/everest_k2/news.php?url=iranian-broad-peak-new-route-complicatio_137421475 Iranian Broad Peak New Route: Complications on Descent]». Explorer's Web. Consultáu'l 26 de xineru de 2014.
  13. Rescue attempts for Iranian climbers http://altitudepakistan.blogspot.com/2013/07/broad-peak-new-route-iranian-climbers.html#o3
  14. Mariano Galván
  15. «First ascent». broadpeak.org. Consultáu'l 24 de xunetu de 2013.
  16. «Broad Peak first winter ascent by Polish expedition!». planetmountain.com (3 de mayu de 2013). Consultáu'l 24 de xunetu de 2013.

Llectures aconseyables[editar | editar la fonte]

  • Richard Sale, Broad Peak, 2004. English published by Carreg Ltd in the UK. ISBN 0-9538631-1-5
  • Marcus Schmuck, Broad Peak 8047m Meine Bergfahrten mit Hermann Buhl, 1958. German published by Verlag "Das Bergland-buch" in Salzburg/Stuttgart.
  • Kurt Diemberger, Spirits of the Air, 1994. Mountaineers Books, ISBN 0-89886-408-9
  • Hermann Buhl, Achttausand: Druber und Drunter, 1955, Munchen. Afterward by Kurt Diemberger describes the Broad Peak expedition.
  • Zvezdnate nonči (Starry Nights) by Dušan Jelinčič, ISBN / EAN: 961-6387-75-8
  • Anna Czerwińska Broad Peak'83 tylko dwie (Broad Peak'83 only two) "Sport i Turystyka", Warszawa 1989, ISBN 83-217-2658-5

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]