Beamud
Apariencia
![]() | |||||
---|---|---|---|---|---|
![]() | |||||
| |||||
Alministración | |||||
País | ![]() | ||||
Autonomía | ![]() | ||||
Provincia | ![]() | ||||
Tipu d'entidá | conceyu d'España | ||||
Alcaldesa de Beamud (es) ![]() | Sonia Hernandez Perez | ||||
Nome oficial | Beamud (es)[1] | ||||
Xeografía | |||||
Coordenaes | 40°11′00″N 1°50′00″W / 40.183333333333°N 1.8333333333333°O | ||||
Superficie | 24 km² | ||||
Altitú | 1391 m | ||||
Llenda con | Cuenca y Valdemoro-Sierra | ||||
Demografía | |||||
Población |
48 hab. (2024) - 18 homes (2019) - 19 muyeres (2019) | ||||
Porcentaxe | 0.02% de provincia de Cuenca | ||||
Densidá | 2 hab/km² | ||||
![]() |
Beamud ye un conceyu español de la provincia de Cuenca, na comunidá autónoma de Castiella-La Mancha.
Xeografía
[editar | editar la fonte]Allugamientu
[editar | editar la fonte]Beamud atopar a unos 10 quilómetros de La Toba y Valdemeca.
Población
[editar | editar la fonte]Beamud cuntaba en xineru de 2015, según l'INE, con 49 habitantes.
Apellíos comunes del conceyu:
- Caurín.
- Contreras.
- Martínez.
- Muñoz.
- Pérez.
Clima
[editar | editar la fonte]Cunta con un clima mediterraneu fríu.
Alministración
[editar | editar la fonte]Llexislatura | Nome | Partíu |
---|---|---|
1979-1983 | ||
1983-1987 | ||
1987-1991 | ||
1991-1995 | ||
1995-1999 | ||
1999-2003 | ||
2003-2007 | Feliciano Muñoz Muñoz | PSOE |
2007-2011 | César Igualada Muñoz | PSOE |
2011-2015 | n/d | n/d |
2015-2019 | n/d | n/d |
2019-2023 | n/d | n/d |
2023- | n/d | n/d |
Patrimoniu históricu-artísticu
[editar | editar la fonte]Arquiteutura civil
[editar | editar la fonte]- Conceyu, El.
- Casa de la cueva, La.
- Yeres, Les.
- Escueles, Les.
- Fonte (el pilón).
- Palaciu, El.
Arquiteutura relixosa
[editar | editar la fonte]- Ilesia parroquial de Santiago. El notable edificiu topar n'estáu ruinosu, siendo recuperáu por iniciativa de la Hermandá de San Antonio», una entidá llocal que cuntó colos donativos del vecinderu y fíos del llugar emigraos. Mientres la Revolución Española de 1936, el templu sufrió la destrucción de dellos altares, les imáxenes fueron estazaes y quemaes, según l'Archivu Parroquial, asitiáu na casa del curato.[2]
Patrimoniu natural
[editar | editar la fonte]- Llamera, El.
Fiestes
[editar | editar la fonte]Celebrar a metá d'agostu, por San Antonio de Padua.
Les actividaes más comunes son:
- La xoya (carrera).
- Los bolos.
- Fútbol.
- El tiru de barra.
- La carrera del candil.
Referencies
[editar | editar la fonte]- ↑ Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
- ↑ Sánchez Garzón, 2016, p. Cita web.
Bibliografía
[editar | editar la fonte]- Sánchez Garzón, Alfredo (2016). «Destrucción d'altares, quema d'imáxenes y saquéu d'ilesies y ermites nel partíu xudicial de Cañete (Cuenca)». Consultáu'l 31 d'avientu de 2016.
Ver tamién
[editar | editar la fonte]Enllaces esternos
[editar | editar la fonte]- Esti artículu contién material escritu o gráficu procedente del sitiu web www.desdeelrincondeademuz.com, con permisu del so propietariu.
- Na páxina de la Diputación de Cuenca
- En pueblos d'España
- Serranía de Cuenca, Plan de Dinamización Serrania Alta de Cuenca Archiváu 2013-08-01 en Wayback Machine