Autopsia

De Wikipedia
L'autopsia (1890) d'Enrique Simonet

Una autopsia, tamién llamada exame post mortem,[1] Usualmente ye llevada a cabu por un médicu especialista denomináu patólogu. Tien De resaltase que la pallabra necropsia difier d'autopsia, l'autopsia ye realizada por un individuu na so mesma especie ente que la necropsia realizar nun cadabre indiferente a la especie del individuu que lu realice.

Etimoloxía[editar | editar la fonte]

El términu autopsia deriva del griegu, αὐτός /autós/ ‘unu mesmu’ y ὂψις /opsis/ ‘reparar’, significa por tanto 'ver a unu mesmu'. Necropsia tamién deriva del griegu, de "ver un cadabre".

Importancia[editar | editar la fonte]

En medicina[editar | editar la fonte]

  • El desarrollu de nuevos procedimientos diagnósticos con teunoloxíes nueves cada vez más sofisticaes conducieron a una meyora sustancial nel diagnósticu clínicu, pero a pesar d'estes nueves teunoloxíes, l'autopsia caltiénse como'l preséu más fiable pal diagnósticu médicu,[2] yá que aproximao'l 25% de los diagnósticos de causa de muerte son erraos.[3]
  • Ayuda a correxir aproximao un terciu de tolos certificaos de muerte, yá que tán incorreutos.[4]
  • Estudios recién comprobaron qu'aprosimao'l 32% de la mayor parte de tolos diagnósticos primarios realizaos nos hospitales son erraos, y son acotaos dempués pola autopsia.[5]

Tipos[editar | editar la fonte]

Sala d'Autopsia de Charité Berlín.

Esisten dos tipos d'autopsies:

  • Autopsia Forense: ye realizada por razones médicu-llegales, y ye de la que de normal se fala en programes de televisión o nes noticies.Realizar los médicos especializaos en Medicina Llegal y Forense. Ye solicitada pol xuez ante cualquier muerte sospechosa de criminalidad y nun puede ser refugada polos familiares.[6]
  • Autopsia Clínica: ye xeneralmente realizada pa determinar non yá la causa de la muerte, qu'en munchos casos ye conocida, sinón tolos procesos patolóxicos qu'afectaben al individuu. Tien propósitos d'estudiu ya investigación. Ye llevada a cabu por médicu especializaos n'Anatomía Patolóxica. Ye solicitada polos facultativos qu'atendieron al paciente y tien de ser autorizada polos familiares.

Dos grandes investigadores en medicina del sieglu XIX, Rudolf Virchow y Carl von Rokitansky, quien realizaron 30.000 autopsies, trabayaron sobre les bases del heriedu renacentista pa forxar los dos distintives téuniques d'autopsia qu'entá lleven los sos nomes. La so demostración de la rellación ente manifestaciones patolóxiques en cadabres y síntomes y enfermedaes en seres vivos abrió'l camín pa una distinta forma de pensar alrodiu de les enfermedaes y los sos tratamientos.

Instrumental pa realizar autopsies de principios del sieglu XX.

Nun sentíu más ampliu -entendida como exame minuciosu- esisten otros tipos d'autopsia:

  • Autopsia psicolóxica: ye la reconstrucción de la vida de la persona finada, enfatizando aspeutos como estilu de vida, personalidá, estrés recién, enfermedá mental y comunicación d'idees de muerte, al traviés d'información recoyida por aciu la entrevista a persones allegaes y la revisión de documentos (Robins ER y col, 1959).
  • Autopsia histórica: ye la investigación médicu-llegal de les causes y les circunstancies d'una muerte con interés históricu, que se sofita na interpretación crítica, harmónica, xerarquizada y oxetiva del conxuntu de la información apurrida por documentos y testimonios, cuando nun se tuvo accesu direutu al cadabre o a los restos óseos (Rodríguez H, Verdú F, 2003).http://www.rmu.org.uy/revista/2003v2/art6.pdf

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Pardo Mindán J. Anatomía patolóxica. Barcelona: Doyma, 1991: vol. 1:11
  2. Bauer FW y cols. Boston City Hospital. An autopsy study of cancer patients. Accuracy of the clinical diagnosis (1955-1965). JAMA 1972; 221:1217
  3. Shojania KG, Burton EC, McDonald KM, Goldman L (2003). «Changes in rates of autopsy-detected diagnostic errors over time: a systematic review». JAMA 289 (21):  páxs. 2849-56. doi:10.1001/jama.289.21.2849. PMID 12783916. 
  4. Roulson J, Benbow EW, Hasleton PS (2005). «Discrepancies between clinical and autopsy diagnosis and the value of post mortem histology; a meta-analysis and review». Histopathology 47 (6):  páxs. 551-9. doi:10.1111/j.1365-2559.2005.02243.x. PMID 16324191. 
  5. Combes A, Mokhtari M, Couvelard A, et al (2004). «Clinical and autopsy diagnoses in the intensive care unit: a prospective study». Arch. Intern. Med. 164 (4):  páxs. 389-92. doi:10.1001/archinte.164.4.389. PMID 14980989. 
  6. http://medind.nic.in/maa/t05/i3/maat05i3p258.pdf

Bibliografía complementaria[editar | editar la fonte]

  • Darin L. Wolfe, «L'arte de l'autopsia», Mente y Celebru, 50, 2011, páxs. 82-89.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]