Armuña de Almanzora

Coordenaes: 37°21′01″N 2°24′54″W / 37.3502°N 2.4151°O / 37.3502; -2.4151
De Wikipedia
Armuña de Almanzora
Alministración
País España
Autonomíasimple Andalucía
ProvinciaBandera de Provincia d'Almería provincia d'Almería
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde d'Armuña de Almanzora José Berruezo Padilla
Nome oficial Armuña de Almanzora (es)[1]
Códigu postal 04888
Xeografía
Coordenaes 37°21′01″N 2°24′54″W / 37.3502°N 2.4151°O / 37.3502; -2.4151
Armuña de Almanzora alcuéntrase n'España
Armuña de Almanzora
Armuña de Almanzora
Armuña de Almanzora (España)
Superficie 8 km²
Altitú 624 m
Llenda con Tíjola, Lúcar, Purchena, Suflí, Sierro y Bayarque
Demografía
Población 335 hab. (2023)
- 144 homes (2019)

- 158 muyeres (2019)
Porcentaxe 0% de provincia d'Almería
0% de Andalucía
0% de España
Densidá 41,88 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
Cambiar los datos en Wikidata

Armuña de Almanzora ye un conceyu español de la provincia d'Almería, Andalucía, asitiáu nel Valle del Almanzora y a 91 km de la capital de provincia, Almería. Nel añu 2015 cuntaba con 327 habitantes. La so estensión superficial ye de 8 km² y la cota d'altitú del so nucleu urbanu ye de 624 msnm.

Demografía[editar | editar la fonte]

Númberu d'habitantes dende 1996 hasta 2015.

Evolución demográfica d'Armuña de Almanzora
1996199819992000200120022003200420052006200720122015
339330324322327327303310322321333342332
(Fonte: INE [Consultar])

Pedaníes[editar | editar la fonte]

Armuña de Almanzora cunta con dos pedaníes partíes pol so términu municipal:

Historia d'Armuña de Almanzora[editar | editar la fonte]

Prehistoria y dómina romana[editar | editar la fonte]

Desconozse l'añu exactu de fundación d'Armuña de Almanzora, que probablemente sería en tiempos prehistóricos. Resulta qu'hai bastantes afayos prehistóricos nel Valle del Almanzora, pero'l so estudiu ye tan incompletu que nun apurren práuticamente nada a la historia d'Armuña.

Conócense delles cueves y oquedades naturales nel pueblu, la mayoría esmarranaes o llena de carbes y cascotes del techu y de les parés de la cueva y les poques qu'hai nun estáu aceptable son de dómina moderna. En dalguna cueva o oquedad pudo habitar l'home prehistóricu, pero dica agora nun se sabe porque nun hai pruebes arqueolóxiques abondes.

A partir del sieglu VI e.C. Armuña de Almanzora asítiase na Muela del Ayu (la mayor parte d'Armuña y el restu de Tíjola), onde nos llegaron los restos d'un pobláu prerromanu, quiciabes ibéricu, escoria metálica y restos de cerámica romana.

Na parte trasera de les fábriques de conserves d'Armuña atopóse una tabla romana de mármol que mentaba a la balsa de Cela, a la república tagilitana (Tíjola) y a una muyer llamada Voconia Avita. L'epígrafe ye'l siguiente:

VOCONIA Q F AVITA THERMAS REI PVBLICAE SVAE TAGILITANAE SSSP F EASDEMQ CIRCENSIBVS EDITIS Y EPVLO DATU DEDICAVIT AT QVOT OPVS TVENDVM VSVMQ PERPETVVM HERMARVM PRAEBENDVM RP TAGILITANAE X II D DEDIT

La so trescripción[2]ye esta:

VOCONIA Q(uinti) F(ilia) AVITA THERMAS REI PVBLICAE SVAE TAGILITANAE S(olo) S(uo) S(ua) P(ecunia) F(ecit) EASDEMQ(ue) CIRCENSIBVS EDITIS Y EPVLO DATU DEDICAVIT AT QVOT OPVS TVENDVM VSVMQ(ue) PERPETVVM HERMARVM PRAEBENDVM R(ei) P(ublicae) TAGILITANAE X (denarios) II (duo milia) D (quingentos) DEDIT

Y la so traducción del llatín ye la siguiente:

Voconia avita, fía de Quintu, construyó a les sos espenses y nel so propiu terrén unes termes pa la so comunidá tagilitana. Inauguró estes mesmes n'ufiertando una llacuada pública y celebrar representaciones circenses. Y donó a la comunidá de Tagili dos mil quinientos denarios pal caltenimientu d'esta obra y el caltenimientu perpetuu de les termes.

Sería aproximao nel sieglu X d. C. cuando Armuña mover del nucleu de la Muela del Ayu al so actual allugamientu.

Dómina musulmana[editar | editar la fonte]

Na dómina musulmana, treslladóse l'allugamientu d'Armuña dende La Muela hasta'l so actual asentamientu. Ellí construyóse un castiellu d'itinerariu, con torrexones, muralles, patiu d'armes y de too.[3] Desgraciadamente, güei namái se caltién de la construcción defensiva un barcal romanu que foi reutilizáu en tiempos árabes y un muriu bastante tardíu (posiblemente construyíu en dómina cristiana) recubiertu de cementu y lloses nel interior del campusantu municipal.

Edá Moderna[editar | editar la fonte]

Armuña de Almanzora ye afarada por Don Juan d'Austria en 1570. Unos nobles cordobeses regalaron una custodia al pueblu en 1624.

Sieglos XIX-XX[editar | editar la fonte]

En 1894 empiecen les circulaciones ferroviaries pol conceyu al inaugurase'l tramu Purchena-Serón de la llinia de Lorca a Baza. Construyéronse 3 pontes (2 metálicos y unu de piedra) y 3 pasos elevaos nel tramu de vía qu'escurre pol términu municipal armuñero.

Mientres la Guerra Civil la ilesia parroquial del conceyu sufre importantes daños nel so interior y escálase el cortixu de San José (cortixu del Pioyu).

En 1981 el templu parroquial d'Armuña someter a una importante reforma, camudando totalmente la fachada y l'interior.

El 1 de xineru de 1985, RENFE suprime los servicios ferroviarios de la llinia de Lorca a Baza nel so tramu d'Almendricos a Baza. Tanto los trenes de viaxeros como los de mercancíes dexen de circular por Armuña, siendo la vía pastio del abandonu.

A principios de la década de los años 90 ameyórase la carretera C-323.

Alcaldes d'Armuña de Almanzora[editar | editar la fonte]

  • José Berruezo Padilla (PSOE): mayu de 1983 - actualidá.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. Trescripción realizada por José Antonio Serrano Navarro.
  3. MADOZ, Pascual: "Atles Xeográficu-Estadísticu d'España y de les sos posesiones d'ultramar". Añu 1850.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]