Armañanzas

Coordenaes: 42°33′36″N 2°17′06″W / 42.56°N 2.285°O / 42.56; -2.285
De Wikipedia
Armañanzas
Alministración
País España
Comunidá foral Navarra
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde d'Armañanzas Francisco Javier Oyón Sanz
Nome oficial Armañanzas (es)[1]
Nome llocal Armañantzas, Haramaihantza (eu)[2]
Códigu postal 31228
Xeografía
Coordenaes 42°33′36″N 2°17′06″W / 42.56°N 2.285°O / 42.56; -2.285
Armañanzas alcuéntrase n'España
Armañanzas
Armañanzas
Armañanzas (España)
Superficie 12.3 km²
Altitú 489 m
Llenda con Torres del Río, Sansol, Desojo, Espronceda y Bargota
Demografía
Población 54 hab. (2023)
- 28 homes (2019)

- 25 muyeres (2019)
Porcentaxe 0.01% de Navarra
0% de España
Densidá 4,39 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
armananzas.es
Cambiar los datos en Wikidata

Armañanzas ye una villa y un conceyu español de la Comunidá Foral de Navarra, asitiáu na merindad de Estella, na contorna d'Estella Occidental y a 70 km de la capital de la comunidá, Pamplona. La so población ye de 54 habitantes (2023)[3][4].

Símbolos[editar | editar la fonte]

Bandera[editar | editar la fonte]

La bandera del conceyu ta formada por un pañu rectangular de proporciones 2/3 de color blancu y nel centru, escudu de la llocalidá.[5]

Escudu[editar | editar la fonte]

L'escudu d'armes de la villa de Armañanzas tien el siguiente blasón:

Trai de gules y una estrella de seis puntes d'oru cortao de gules y cinco bezantes d'oru, puestos en sotuer. En punta una creciente de plata y sobre ella una flor de lliriu d'oru.

Estes armes son mesmes del palaciu de la llocalidá.[6]

Xeografía[editar | editar la fonte]

Situación[editar | editar la fonte]

La villa de Armañanzas ta asitiada na parte occidental de la Comunidá Foral de Navarra, dientro de la rexón xeográfica de la Zona Media de Navarra o Navarra Media, a una altitú de 497 msnm. El so términu municipal tien una superficie de 12,38 km² y llenda al norte colos conceyos d'Espronceda y Desojo, al este colos de Sansol y Torres del Río y al sureste col de Bargota.[6]

Relieve ya hidrografía[editar | editar la fonte]

Relieve La villa ta asitiada sobre un

montículo ente dos ladera, xunto a la sierra de Codés. El so términu ye bastante onduláu. Les mayores cotes d'altitú algamar nel Torzo, Bardesosa y la Devesa.[6]

Hidrografía Pol

conceyu escurre'l río Llinares, que debe'l so nome a que d'antiguo les sos agües yeren utilizaes pa regar y llavar el llinu que se cultivaba nes sos riberes. Na so vega abonden los cultivos d'hortolices. Amás tamién escurre'l regueru Codés.[6]

Historia[editar | editar la fonte]

Na villa hubo un palaciu nel sieglu XII, asitiáu a 150 metros de la ilesia y del que nun se caltienen muertes, anque sí un términu con esi nome. Los sos moradores tomaron parte na sesta cruzada a mediaos del sieglu XII dirixida en Navarra por Teobaldo I. Sí se caltién un gran palaciu barrocu, conocíu como "la casa grande".

La hestoria de Armañanzas va xunida a la de Los Arcos. A los sos pobladores ufiertóse-yos la posibilidá de llograr les ventayes daes por Sancho VI el Sabiu nel fueru de Los Arcos (1176) y amás foi incorporada a la Corona de Castiella xunto a Los Arcos y el restu de los cinco villes en 1463, mientres la Guerra Civil de Navarra. En 1753 volvió reincorporase a Navarra y facer como villa rexida por un alcalde, cargu que yera nomáu pol virréi a propuesta de la mesma villa. En 1849 tenía una escuela que'l so maestru yera al empar sacristan y secretariu. Esta escuela caltúvose abierta hasta 1976.

Demografía[editar | editar la fonte]

Evolución de la población[editar | editar la fonte]

Gráfica d'evolución demográfica d'Armañanzas ente 1900 y 2017

     Población de derechu (1900-1991) o población residente (2001) según los censos de población del INE.[7]      Población según el padrón municipal de 2017 del INE.

Política y Alministración[editar | editar la fonte]

Alministración municipal[editar | editar la fonte]

L'alministración política del conceyu llevar a cabu pormedio d'un Conceyu democráticu, que los sos componentes escoyer cada cuatro años por sufraxu universal. El censu eleutoral ta compuestu por tolos residentes empadronaos nél, mayores de 18 años y nacionales d'España y de los otros países miembros de la Xunión Europea. Según lo dispuesto na Llei del Réxime Eleutoral Xeneral,[8] qu'establez el númberu de conceyales elegibles en función de la población del conceyu, la Corporación Municipal ta formada solo pol alcalde. La sede del Conceyu ta emplazada na Plaza Nueva.

Eleiciones municipales en Armañanzas
Partíu políticu 2015[9] 2011[10] 2007[11] 2003[12] 1999[13] 1995[14] 1991[15]
Unión del Pueblu Navarro (UPN) - - 55,56% 2 - - - - - - - - - -
Agrupación Independiente de Armañanzas (AIA) - - - - 96,15% 1 94,87% 1 - - - - - -
Partíu Independiente de Armañanzas (PIA) - - - - - - - - 78,57% 1 - - - -
Partíu Socialista de Navarra-PSOE (PSN-PSOE) - - - - - - - - - - - - 65,33% 5

Economía[editar | editar la fonte]

Armañanzas escarez de polígonu industrial y la mayor parte de la so población trabaya nes laborees agrícoles o nes llocalidaes vecines. L'actividá principal que se da nel conceyu ye l'agricultura, alcontrándose cultivos d'hortolices na vega del río Llinares. Amás tamién abonden los campos de cebera y les viñes y olivares.

Monumentos y llugares d'interés[editar | editar la fonte]

Arquiteutura relixosa[editar | editar la fonte]

  • Ilesia de Santa María: El templu ye d'orixe medieval, anque una reforma efectuada por Juan de Landerrain nel sieglu XVI dio-y un aspeutu renacentista. D'esta reforma destaquen ente otros elementos los capiteles formaos por boles y les bóvedes estrellaes con nervios. Tamién se llevó a cabu en 1675 una ampliación, añedir dos capilla, la de la Doliosa y la del Santu Cristu, dambes d'estilu barrocu, de planta rectangular y bóveda d'arestes. El campanariu ye del Sieglu XVI y El pórticu barrocu del sieglu XVII. Del so interior destaca'l retablu mayor, talláu escontra 1560 n'estilu renacentista.
  • Ermita de San Xuan: Asitiada xunto a la carretera d'Espronceda a 1,5 km de la llocalidá. D'antiguo cuntaba con una bóveda ojival enriba del retablu. De los elementos del interior destaca l'altar, que ye de piedra, y el retablu d'estilu barrocu, que debió de construyise ente 1660-1670. Esti retablu inclúi una talla de San Xuan del sieglu XV.

Arquiteutura civil[editar | editar la fonte]

  • Palaciu: enclaváu nes proximidaes de la ilesia y conocíu popularmente como "la casa grande". Ye una construcción de sillería del sieglu XVII, propiedá y la familia Formosu de Mendoza. El pisu noble tien balcones y ventanes remataes con frontones rectos, según dos escudos, unu barrocu y otru rococó.
  • Cases blasonadas del sieglu XVI: Nos xardinos de la ilesia fonte artística del sieglu XVII de piedra con una taza decorada con dos querubinos y una estrella.

Cultura[editar | editar la fonte]

Fiestes y eventos[editar | editar la fonte]

Les fiestes patronales celébrense'l cuartu fin de selmana d'agostu. Nelles llévense a cabu diverses actividaes populares, tantu pa neños como p'adultos. Empiecen el vienres col llanzamientu del chupinazo dende la casa consistorial. Antes fai l'avezada sienda (llimpieza comuñal del pueblu) y tres el chupinazo la chistorrada pa tol pueblu, previa a la música y de baille y la verbena nocherniega na plaza. El domingu, Día de la Virxe d'Agostu, tien llugar una solemne procesión peles cais de la llocalidá, acompañada de badayada de campanes. Mientres los últimos años vien celebrándose el concursu d'amarutes el llunes, a les 21:30 el concursu infantil, y a la 01:00 el de mayores. Pa terminar los festexos, el martes ye costume o se cena en cuadriella.

Tradiciones festives[editar | editar la fonte]

Nel so día goció de gran pujanza el Xueves Lardero, entamu de los festexos populares d'Antroxu.

Tradiciones relixoses[editar | editar la fonte]

  • Cofradería de la Santa Vera Cruz: Les ordenances son de 1582, tolos años salen en procesión en Selmana Santa, saquen les imáxenes de la Doliosa y el Santu Cristu. Poco antes axuntar nes antigües escueles pa vistise y tomase un vinu. Una vegada vistíos coles sos túniques xuben escontra la ilesia en silenciu, ellí ufiértense voluntarios pa sacar a cada unu de los pasos. Dempués de la procesión, cada unu cola so cazuela, meriendan toos xuntos n'hermandá nes antigües escueles. El Día de la Cruz de Setiembre comen tamién toos xuntos dempués de la celebración de la misa.
  • Cofradería de San Xuan: Les ordenances daten de 1512. Celébrase'l fin de selmana siguiente a San Xuan. La viéspora van tolos cofrades a la ermita de San Xuan, ellí recen un rosariu n'honor al santu. Cada unu cola so merienda axuntar nel pórticu de la ermita. A otru día a les 9 de la mañana celebra una misa pa tol que quiera dir y los cofrades preparen chicolatada pa tolos asistentes. Depués axúntense los cofrades y la xunta (abá y tesoreru), y depués prepárase la comida pa tola cofradería.
  • Cofradería de San Martín: D'antiguo el día de San Martín celebraba una misa na ermita d'esti santu, baltada en 1946 por amenaciar ruina. Nel añu 2006 retomóse'l costume de celebrar una misa, agora na actual parroquia, y comer tolos cofrades xuntos. Na actualidá, onde antes tuvo la ermita, hai una piedra conmemorativa n'honor a dichu santu.
  • Día de San Isidro: Celébrase'l 15 de mayu. Tres la misa, na que se saca'l santu en procesión y bendícense los campos, dase pasu a una comida popular.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. Afirmao en: Euskaltzaindia.
  3. Afirmao en: Padrón municipal d'España de 2023. Autor: Institutu Nacional d'Estadística. Data d'espublización: 13 avientu 2023.
  4. oficina de rexistru
  5. La Driza 03/2007
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Jesús Lorenzo Otazu Ripa (1999). Heráldica Municipal de la Merindad de Estella I. Gobiernu de Navarra. ISBN 84-235-0040-3.
  7. Institutu Nacional d'Estadística (España) (ed.): «Censos de población de Armañanzas». Alteraciones de los conceyos nos Censos de Población dende 1842. Consultáu'l 16 de payares de 2011.
  8. Xefatura del Estáu (BOE n. 147 de 20/6/1985 (ed.): «Ley Orgánica 5/1985, de 19 de xunu, del Réxime Eleutoral Xeneral.» (1985). Consultáu'l 13 de xunetu de 2009.
  9. diariodenavarra-ye (ed.): «Armañanzas 2015: Nun hai candidatures en fecha establecida.». Consultáu'l 31 d'agostu de 2015.
  10. Ministeriu del Interior (ed.): «Resultaos eleiciones municipales Armañanzas 2011». Consultáu'l 31 d'agostu de 2015.
  11. Ministeriu del Interior (ed.): «Resultaos eleiciones municipales Armañanzas 2007». Consultáu'l 31 d'agostu de 2015.
  12. Ministeriu del Interior (ed.): «Resultaos eleiciones municipales Armañanzas 2003». Consultáu'l 31 d'agostu de 2015.
  13. Ministeriu del Interior (ed.): «Resultaos eleiciones municipales Armañanzas 1999». Consultáu'l 31 d'agostu de 2015.
  14. Ministeriu del Interior (ed.): «Armañanzas 1995: Nun hai candidatos na fecha establecida.». Consultáu'l 31 d'agostu de 2015.
  15. Ministeriu del Interior (ed.): «Resultaos eleiciones municipales Armañanzas 1991». Consultáu'l 31 d'agostu de 2015.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]