Alba de Cerrato
|
| |||||
|
| |||||
| Alministración | |||||
| País | |||||
| Autonomía | |||||
| Provincia | |||||
| Tipu d'entidá | conceyu d'España | ||||
| Alcalde d'Alba de Cerrato | Luis Alfonso Mélida Herrero | ||||
| Nome oficial | Alba de Cerrato (es)[1] | ||||
| Códigu postal |
34219 | ||||
| Xeografía | |||||
| Coordenaes | 41°48′45″N 4°21′58″W / 41.8125°N 4.3661111111111°O | ||||
|
| |||||
| Superficie | 35 km² | ||||
| Altitú | 770 m | ||||
| Llenda con | Villafuerte, Esguevillas de Esgueva, Población de Cerrato, Cevico de la Torre, Vertavillo y Amusquillo | ||||
| Demografía | |||||
| Población |
80 hab. (2025) - 47 homes (2019) - 40 muyeres (2019) | ||||
| Porcentaxe | 0.05% de provincia de Palencia | ||||
| Densidá | 2,29 hab/km² | ||||
| Más información | |||||
| Estaya horaria |
UTC+01:00 (horariu estándar)[2] UTC+02:00 (horariu de branu)[2] | ||||
| albadecerrato.es | |||||
Alba de Cerrato ye un conceyu y llocalidá española de la provincia de Palencia (Castiella y Lleón).
Demografía
[editar | editar la fonte]El conceyu, que tien una superficie de 35,21 km²,[3] cuenta según el padrón municipal pa 2017 del INE con 87 habitantes y una densidá de 2,47 hab./km².
| Gráfica d'evolución demográfica d'Alba de Cerrato ente 1842 y 2017 |
![]() |
|
Población de derechu según los censos de población del INE.[4] Población según el padrón municipal de 2017.[5] |
Economía
[editar | editar la fonte]
Evolución de la delda viva
[editar | editar la fonte]El conceutu de delda viva contempla namái les deldes con caxes y bancos relatives a creitos financieros, valores de renta fixa y préstamos o creitos tresferíos a terceros, escluyéndose, poro, la delda comercial.
Ente los años 2008 a 2014 esti conceyu nun tuvo delda viva.[6]
Historia
[editar | editar la fonte]Alba de Cerrato ta documentada como llocalidá dende los sieglos XI y XII, dómina na que'l monarca Sancho'l Mayor donaba la villa al obispu de Palencia (nel añu 1035), y nel añu 1507 Fernandu I confirmaría esa donación fecha por don Sancho. Nel sieglu XIII constrúi la primer ilesia, d'estilu románicu-mudéxar, y mientres el reináu de Carlos I ye-y otorgáu'l títulu de villa de xurisdicción propia y por ello constrúi'l rollu de xusticia. Nel sieglu XVII foi reconstruyida la primer ilesia, de la que solo quedó l'ábside románicu-mudéxar, y que ye anguaño la ilesia parroquial de Santa María del Cortixu. Mientres el sieglu XX sufrió'l característicu procesu de despoblamientu del campu castellano.
Patrimoniu
[editar | editar la fonte]
- Rollu de xusticia
- Góticu del sieglu XVI. Declaráu bien d'interés cultural en 1960.
- Ilesia de La nuesa Señora del Cortixu
- D'una nave. Cabecera zarrada por un ábside románicu y mudéxar.
Ver tamién
[editar | editar la fonte]Referencies
[editar | editar la fonte]- ↑ Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
- 1 2 URL de la referencia: https://www.worlddata.info/europe/spain/timezones.php. Data de consulta: 5 mayu 2025.
- ↑ Institutu Nacional d'Estadística (ed.): «Población, superficie y densidá por conceyos.». Archiváu dende l'orixinal, el 21 de setiembre de 2013.
- ↑ «Cifres de población y Censos demográficos». Archiváu dende l'orixinal, el 2015-05-26.
- ↑ Institutu Nacional d'Estadística (ed.): «Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional».
- ↑ «Ministeriu de Facienda y Alministraciones Públiques. Delda Viva de les Entidaes Llocales». Archiváu dende l'orixinal, el 2016-09-11.
Enllaces esternos
[editar | editar la fonte]
