Alba de Cerrato

Coordenaes: 41°48′45″N 4°21′58″W / 41.8125°N 4.3661111111111°O / 41.8125; -4.3661111111111
De Wikipedia
Alba de Cerrato
Alministración
País España
Autonomía Castiella y Lleón
Provincia provincia de Palencia
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde d'Alba de Cerrato Luis Alfonso Mélida Herrero
Nome oficial Alba de Cerrato (es)[1]
Códigu postal 34219
Xeografía
Coordenaes 41°48′45″N 4°21′58″W / 41.8125°N 4.3661111111111°O / 41.8125; -4.3661111111111
Alba de Cerrato alcuéntrase n'España
Alba de Cerrato
Alba de Cerrato
Alba de Cerrato (España)
Superficie 35 km²
Altitú 770 m
Llenda con Villafuerte, Esguevillas de Esgueva, Población de Cerrato, Cevico de la Torre, Vertavillo y Amusquillo
Demografía
Población 82 hab. (2023)
- 47 homes (2019)

- 40 muyeres (2019)
Porcentaxe 0% de provincia de Palencia
0% de Castiella y Lleón
0% de España
Densidá 2,34 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
albadecerrato.es
Cambiar los datos en Wikidata

Alba de Cerrato ye un conceyu y llocalidá española de la provincia de Palencia (Castiella y Lleón).

Demografía[editar | editar la fonte]

El conceyu, que tien una superficie de 35,21 km²,[2] cuenta según el padrón municipal pa 2017 del INE con 87 habitantes y una densidá de 2,47 hab./km².

Gráfica d'evolución demográfica d'Alba de Cerrato ente 1842 y 2017

     Población de derechu según los censos de población del INE.[3]      Población según el padrón municipal de 2017.[4]

Economía[editar | editar la fonte]

Casa consistorial

Evolución de la delda viva[editar | editar la fonte]

El conceutu de delda viva contempla namái les deldes con caxes y bancos relatives a creitos financieros, valores de renta fixa y préstamos o creitos tresferíos a terceros, escluyéndose, poro, la delda comercial.

Ente los años 2008 a 2014 esti conceyu nun tuvo delda viva.[5]

Historia[editar | editar la fonte]

Alba de Cerrato ta documentada como llocalidá dende los sieglos XI y XII, dómina na que'l monarca Sancho'l Mayor donaba la villa al obispu de Palencia (nel añu 1035), y nel añu 1507 Fernandu I confirmaría esa donación fecha por don Sancho. Nel sieglu XIII constrúi la primer ilesia, d'estilu románicu-mudéxar, y mientres el reináu de Carlos I ye-y otorgáu'l títulu de villa de xurisdicción propia y por ello constrúi'l rollu de xusticia. Nel sieglu XVII foi reconstruyida la primer ilesia, de la que solo quedó l'ábside románicu-mudéxar, y que ye anguaño la ilesia parroquial de Santa María del Cortixu. Mientres el sieglu XX sufrió'l característicu procesu de despoblamientu del campu castellano.

Patrimoniu[editar | editar la fonte]

Rollu de xusticia
Rollu de xusticia
Góticu del s. XVI. Declaráu bien d'interés cultural en 1960.
Ilesia de La nuesa Señora del Cortixu
D'una nave. Cabecera zarrada por un ábside románicu y mudéxar.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. Institutu Nacional d'Estadística (ed.): «Población, superficie y densidá por conceyos.». Archiváu dende l'orixinal, el 21 de setiembre de 2013.
  3. Cifres de población y Censos demográficos
  4. Institutu Nacional d'Estadística (ed.): «Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional».
  5. Ministeriu de Facienda y Alministraciones Públiques. Delda Viva de les Entidaes Llocales

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]