Saltar al conteníu

Sonia Hecker

De Wikipedia
Sonia Hecker
Vida
Nacimientu Caraques14 de payares de 1937 (86 años)
Nacionalidá Bandera de Colombia Colombia
Estudios
Estudios Universidá Central de Venezuela
Llingües falaes castellanu
Oficiu médicaciruxana
Emplegadores Universidá Central de Venezuela
Cambiar los datos en Wikidata

Sonia Hecker de Torres (14 de payares de 1937Caraques) ye una médicu ciruxanu venezolana egresada de la Universidá Central de Venezuela (UCV) y profesora titular a dedicación esclusiva, adscrita al Institutu de Medicina Esperimental de la Facultá de Medicina. Forma parte de la Seición pal Estudiu de l'Adaptación Muscular (SEAM), que la so llinia d'investigación rellacionar col estudiu de los cambeos metabólicos, tipu de fibres y apurra sanguineu del músculu esqueléticu en distintes situaciones fisiolóxiques y patolóxiques, tantu en suxetos humanos como en diverses especies animales.[1]

Formación académica[editar | editar la fonte]

Empecipió los sos estudios universitarios na Escuela de Medicina “Luis Razetti” de la Facultá de Medicina de la UCV, llogrando'l títulu de médicu ciruxanu en 1960. Depués d'eso, dir a Londres, Inglaterra pa realizar estudios de doctoráu nel área de Ciencies Fisiolóxiques na Universidá de Birmingham (1968), llogrando'l grau de PhD especialista en Fisioloxía y Patoloxía de Músculu Esqueléticu. Realizó cursos d'ampliación de conocencies nel Institutu Venezolanu d'Investigaciones Científiques (I.V.I.C.) nes árees de radioisótopos y hemoglobines anormales.

Xerencia universitaria[editar | editar la fonte]

Mientres la so trayeutoria desempeñó diversos cargos tantu nel área de docencia como nel área alministrativa y d'investigación. Foi Coordinadora del Posgráu en Ciencies Fisiolóxiques de la Facultá de Medicina-UCV; Xefa de la Seición pal Estudiu de l'Adaptación Muscular (SEAM) del Institutu de Medicina Esperimental-UCV; Xefa de la Cátedra de Fisioloxía Normal de la Escuela de Medicina “Luis Razetti”; Xefa de Cátedra na Facultá de Medicina de la Universidá de Chile, Sede Sur, Santiago de Chile; Honorary Research Fellow de la Universidá de Birmingham y Xefa del Departamentu de Ciencies Fisiolóxiques de la Escuela de Medicina de la Universidá d'Oriente. Forma parte de diverses sociedaes científiques y profesionales a nivel nacional ya internacional ente elles atopen el Colexu Médicu del estado Miranda; The Microcirculatory Society (USA) y la European Respiratory Society. Ye miembru fundador de la Sociedá Venezolana de Ciencies Fisiolóxiques; foi la primer muyer en presidir l'Asociación Venezolana pa la Meyora de la Ciencia (AsoVAC), Capítulu d'Oriente y Capítulu Central y foi presidenta electa por dellos periodos de l'Asociación Llatinoamericana de Ciencies Fisiolóxica (ALACF).

Distinciones[editar | editar la fonte]

A lo llargo de la so trayeutoria foi gallardoniada cola Orde José María Vargas na so Primer Clase (2000), el Premiu Augusto Pi Suñer (Centre Català de Caraques), na so mención honorífica (2004 y 2006), el Premiu a la Investigación Aplicada “Dr. Luis Razetti” na so mención honorífica (2005) y el Premiu Francisco De Venanzi na so ventena sesta edición (2016).

Publicaciones[editar | editar la fonte]

Ye autora de diversos llibros que van dende la ficción hasta biografíes, ente los cualos atópense “Cuentos de Angostura” (1996),”Pa faer y ser duces” (2002), ”D'aeropuertos y otres xeografíes” (2003), “Per una puerta estrecha: Sara Bendahán” (2005)[2] y “Francisco De Venanzi” (2007).[3]

Escribió capítulos de llibros, editoriales, artículos pa periódicos y obituarios, ente los cualos atópense:

  • María Montes de Oca y Sonia H. Torres. La EPOC como enfermedá sistémica. En: Horacio Giraldo Estrada. “EPOC. Diagnósticu y tratamientu integral”. Tercer Edición. Editorial Médica Panamericana. Bogotá, Buenos Aires, Caraques, Madrid, Méxicu, Porto Alegre. 2008:22-32[4].
  • Balance y perspeutiva del Festival Xuvenil de la Ciencia. Acta Cient. Venez. 1977; 28: 301-302.
  • La reorganización de FUNDAVAC. Acta Cient. Venez. 1978; 29: 351-352.
  • Los pecaos de la Universidá según Bunge. Interciencia. 1984; 9:121.
  • Bernardo Housay, la vida al serviciu de la ciencia. L'Espresu. Ciudad Bolívar. 24-10-71.
  • Sonia Hecker de Torres y Tania Bustos. La disparidad ente la meyora médica y la llei. El Güeyu del Furacán. Añu 1 Nº2, Febreru, Marzu, Abril 1990.
  • La Universidá que nun esiste. El Güeyu del Furacán. Añu 2 Nº7. Mayu, Xunu,Julio 1991.
  • Opciones en Ciencia. El Nacional, 9-1-91.
  • El papel del científicu básicu. El Nacional 20-2-95.
  • El maestru García Arocha. L'Universal, 30-5-95.

Tamién hai publicar artículos en revistes especializaes:

  • S.H. Torres, J.B. De Sanctis, M. Briceño, N. Hernández, y H. Finol, “Inflammation and nitric aferruñe production in skeletal muscle of type 2 diabetic patients”, J. Endocrinol., 181, 419-427, 2004.[5]
  • M. Montes de Oca, S.H. Torres, J.G. Loyos, F. Vázquez, N. Hernández, B. Anchústegui, y J.J. Puigbó, “Exercise performance and skeletal muscles in patients with advanced Chagas disease”, Chest, 125, 1306-1314, 2004.[6]
  • S.H. Torres, H. Finol, M. Montes de Oca, F. Vázquez, J.J. Puigbó, y J. Loyos, “Capillary damage in skeletal muscle in advanced Chagas’ disease patients”, Parasitol. Res., 93, 364-368, 2004.[7]
  • M. Montes de Oca, S.H. Torres, Y. González, E. Romero, N. Hernández, y C. Tálamu, “Tolerancia al exerciciu, calidá de vida y carauterístiques del músculu esqueléticu dempués de 6 selmanes d'entrenamientu”, Arch. Bronconeumonol. 41, 413-418, 2005.
  • M. Montes de Oca, S.H. Torres, J. De Sanctis, A. Matu, N. Hernández, C. Tálamu, y H.J. Finol, “Skeletal muscle inflammation and nitric aferruñe in patients with COPD”, Eur. Resp. J., 26, 390-397, 2005.[8]
  • M. Montes de Oca, S.H. Torres, Y. González, E. Romero, N. Hernández, A. Matu y C. Tálamu, “Peripheral muscle composition and health status in patients with COPD”, Respir. Med. 100,1800- 1806, 2006.[9]
  • J. Subiela, S.H. Torres, A. Herrera, N. Hernández, P. Alexander, y F. Jimeno, “Carauterístiques musculares y potencia anaeróbica y aeróbica máximes en ciclistes de competición”, Archivos de Medicina del Deporte, 24:169-173, 2007.[10]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. H., Torres, Sonia (25 de xunetu de 2013). Sonia H. Torres. http://saber.ucv.ve/handle/123456789/4021. Consultáu'l 9 de marzu de 2018. 
  2. «Biblioteca Nacional de Venezuela Koha › Resultaos de la busca pa 'au:"Hecker, Sonia." #pubdate_dsc'» (castellanu). Consultáu'l 9 de marzu de 2018.
  3. «Francisco De Venanzi (Biblioteca Biográfica Venezolana, volume 51)». Consultáu'l 9 de marzu de 2018.
  4. Estrada, Horacio Giraldo (30 de xineru de 2008). EPOC. Diagnósticu y tratamientu Integral 3a edición (en castellanu). Ed. Médica Panamericana. ISBN 9789589181973. Consultáu'l 9 de marzu de 2018.
  5. Torres, S. H.; De Sanctis, J. B.; de L Briceño, M.; Hernández, N.; Finol, H. J. (June 2004). «Inflammation and nitric aferruñe production in skeletal muscle of type 2 diabetic patients». The Journal of Endocrinology 181 (3):  páxs. 419–427. ISSN 0022-0795. PMID 15171690. https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15171690. Consultáu'l 9 de marzu de 2018. 
  6. Montes de Oca, María; Torres, Sonia H.; Loyo, José G.; Vazquez, Francia; Hernández, Noelina; Anchustegui, Begoña; Puigbó, Juan J. (April 2004). «Exercise performance and skeletal muscles in patients with advanced Chagas disease». Chest 125 (4):  páxs. 1306–1314. ISSN 0012-3692. PMID 15078739. https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15078739. Consultáu'l 9 de marzu de 2018. 
  7. Torres, Sonia H.; Finol, Héctor J.; Oca, María Montes de; Vásquez, Francia; Puigbó, Juan J.; Loyo, José G. (1 d'agostu de 2004). «Capillary damage in skeletal muscle in advanced Chagas’ disease patients» (n'inglés). Parasitology Research 93 (5):  páxs. 364–368. doi:10.1007/s00436-004-1107-7. ISSN 0932-0113. https://link.springer.com/article/10.1007/s00436-004-1107-7. Consultáu'l 9 de marzu de 2018. 
  8. Montes de Oca, M.; Torres, S. H.; De Sanctis, J.; Mata, A.; Hernández, N.; Tálamu, C. (September 2005). «Skeletal muscle inflammation and nitric aferruñe in patients with COPD». The European Respiratory Journal 26 (3):  páxs. 390–397. doi:10.1183/09031936.05.00107404. ISSN 0903-1936. PMID 16135718. https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16135718. Consultáu'l 9 de marzu de 2018. 
  9. «Peripheral muscle composition and health status in patients with COPD».
  10. «Carauterístiques musculares y potencia anaeróbica y aeróbica máximes en ciclistes de competición».

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]