Mathias Numsen Blytt

De Wikipedia
Mathias Numsen Blytt
profesor

Vida
Nacimientu Overhalla26 d'abril de 1789[1]
Nacionalidá Bandera de Noruega Noruega [2]
Muerte Christiania (es) Traducir[3]26 de xunetu de 1862[3] (73 años)
Sepultura Cementerio de Nuestro Salvador de Oslo (es) Traducir[4]
Familia
Casáu con Ambrosia Blytt [5]
Fíos/es
Estudios
Estudios Universidá d'Oslu
Llingües falaes llatín
noruegu[6]
Profesor de Daniel Cornelius Danielssen
Oficiu botánicuesplorador
Emplegadores Universidá d'Oslu
Trabayos destacaos Norges Flora (en) Traducir
Miembru de Real Academia de les Ciencies de Suecia
Academia Alemana de les Ciencies Naturales Leopoldina
Abreviatura en botánica Blytt (IPNI)
Cambiar los datos en Wikidata

Mathias Numsen Blytt (26 d'abril de 1789Overhalla – 26 de xunetu de 1862Christiania (es) Traducir) foi un botánicu y briólogu y padre del tamién botánicu Axel G. Blytt (1843-1898)

Primero estudia derechu,pa más tarde especializase en Botánica y aportar a profesor de la universidá de Christiana. Realiza importantes espediciones botániques pel centru y sur d'Europa.

El so más importante obra, Norges Flora (La flora de Noruega), parte de la cual yá fuera publicada en 1861, queda incompleta al so decesu. Pero, retomar el so fíu, publicar nos años 1870 como Ensayo sobre la migración de la flora noruega mientres los periodos alternantes lluviosos y secos.

Balta de la Familia Blytt n'Oslu.

El Muséu botánicu d'Oslu foi fundáu en 1863, gracies al so considerable yerbariu. Ser topa soterráu nel Campusantu d'El nuesu Salvador, d'Oslu.

Honores[editar | editar la fonte]

Eponimia[editar | editar la fonte]

Xéneros
Especies
Revista

Abreviatura[editar la fonte]

L'abreviatura Blytt emplégase pa indicar a Mathias Numsen Blytt como autoridá na descripción y clasificación científica de los vexetales. (consulta la llista de tolos xéneros y especies descritos por esti autor nel IPNI).

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
  2. «LIBRIS» (5 payares 2012). Consultáu'l 24 agostu 2018.
  3. 3,0 3,1 URL de la referencia: https://media.digitalarkivet.no/view/7671/261. Apaez como: Østre Aker prestekontor Kirkebøker, SAO/A-10840/G/Ga/L0002: Klokkerbok nr. I 2, 1861-1867, S. 311. Data de consulta: 20 mayu 2024.
  4. URL de la referencia: https://www.begravdeioslo.no/maler/grav/grave_id/8248.
  5. 5,0 5,1 URL de la referencia: https://vestraat.net/TNG/getperson.php?personID=I9832&tree=IEA. Data de consulta: 28 agostu 2023.
  6. Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
  7. Flora 45(27): 425. 1862 (IK)
  8. Uppsala Univ. Årsskr. 1862(Epicr. Xen. Hierac.): 21
  9. Pflanzenr (Engler) Crucif.-Draba & Eroph. 290 (1927) hybr. (IK)
  10. Oesterr. Bot. Z. 40: 365. 1890 (IK)
  11. Spic. Pl. Fenn. 2: 35. 1844 (IK)
  12. Monogr. Epilobium 177. 1884 (IK)
  13. Notizbl. Bot. Gart. Berlin-Dahlem 9: 910 1926 (IK)
  14. Bot. Not. 1898, 154 (IK)
  15. Verh. Zool.-Bot. Gues. Wien x. (1860) 210 (IK)
  16. Pflanzenr (Engler) Saxifragac.-Saxifraga 533 (1919) hybr. (IK)

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]