Marina De Caro
Marina De Caro | |
---|---|
Vida | |
Nacimientu | Mar del Plata, 18 de febreru de 1961 (63 años) |
Nacionalidá | Arxentina |
Estudios | |
Estudios |
Universidá de Buenos Aires llicenciatura : estudiu de la historia del arte European Ceramics Work Center (en) (18 xineru 2010 - 16 abril 2010) |
Oficiu | artista visual, pintora |
Premios |
ver
|
Marina Laura De Caro (18 de febreru de 1961, Mar del Plata) ye una artista plástica y llicenciada n'Historia del Arte na Facultá de Filosofía y Lletres, de la Universidá de Buenos Aires.[1] Coordinó'l Proyeutu Entama, programa internacional de cooperación y confrontación ente artistes. Ganadora del premiu Konex de platín n'Artes Visuales en 2012. Vive y trabaya en Buenos Aires.[2]
Formación y carrera profesional[editar | editar la fonte]
De Caro estudió na Escuela Nacional de Belles Artes Prilidiano Pueyrredón, a la cual ingresó en 1979. Depués fixo la llicenciatura n'Historia del Arte na Facultá de Filosofía y Lletres, de la Universidá de Buenos Aires; coles mesmes asistió a los talleres de Pepe Cáceres y Julio Flores.
De Caro enceta'l diseñu de moda, el dibuxu, la cerámica, la instalación, la performance y l'educación artística. El primer material que trabayó foi la llana; nella tópense implícitos les temes que-y esmoleceríen una y otra vez: per un sitiu, el color y la llinia, que depués se cristalicen nos sos dibuxos ya instalaciones; tamién el calter corporal de la llana que s'usa como prinda pegada al cuerpu, el mesmu cuerpu que se llanta na escena de la performance.[3]
Coordinó'l Proyeutu Entama, programa internacional de cooperación y confrontación ente artistes. Realizó el Proyeutu Pedagóxicu Artistes en disponibilidad: la educación como un espaciu pal desenvolvimientu de micrópolis esperimentales, de la Séptima Biañal del Mercosur Berru y Escuta. Recibió les beques del European Ceramic Workcenter (Holanda, 2010); Guillermo Kuitca p'artistes nuevos (1997-98); y Artes Plástiques (Creación) del FNA (PK) (1999). Ente les sos muestres individuales: Los trabayos y los díes contra hores reloj (2007); Traxedia griega, Galería Alberto Sendros (2005); Agües de marzu, Galería Alberto Sendros (2003); El valor de les coses, Lelé de Troya, ArteBA (2002); Domingo X027, instalación, Gara (2001); Dibuxos, CC Borges (2000); Duviellu ensin punta, Gara (1999); Tricot, ICI, (1998). Muestres coleutives: Cromofagia, CC Borges, Gara (2004) y ARCU, Galería Gara Madrid (España, 2001). Performances: Binarios: Llinguaxe Secretu, Fundación Banco Patricios (1996) y Pelambres, CC Recoleta (1995). Recibió'l Premiu Leonardo de l'Asociación de Críticos y el MNBA y el Premiu a la Creatividá del FNA.[4]
Esposiciones individuales y proyeutos[editar | editar la fonte]
Añu !Proyeutu !Llugar | ||
---|---|---|
1998 | Tricot | Institutu de Cooperación Iberoamericana, Buenos Aires |
1999 | Galeria
Gara, Buenos Aires | |
2000 | Dibuxos | Centro Cultural Borges, Buenos Aires |
2001 | Domingu X027 | Galería Gara, Buenos Aires |
2002 | El Valor de Coser | Galería Lelé de Troya en ArteBA, Buenos Aires |
2003 | Galería Alberto Sendros,
Buenos Aires | |
2005 | Galería
Alberto Sendros, Buenos Aires | |
2007 | Los trabayos y los díes contra hores-reloj | Galerí Ruth Benzacar, Buenos Aires |
2008 | Muséu de Belles
Artes de la Provincia de Corrientes | |
2009 | 5ta
Biañal Internacional d'arte Testil, Buenos Aires | |
2010 | La marea taba… nós tamién, Proyeutu a 4 manes xunto a Pablo Besse. | Galería SAPO, Buenos Aires |
2011 | Turista nun furacu negru. | Galerá Ruth Benzacar, Buenos Aires |
S/F | My head wants to create a World | Galerie Vanessa Quang, Paris |
S/F | En Circulación | Espacio Vox, Bahía Blanca |
Performances[editar | editar la fonte]
Añu !Performance !Llugar | ||
---|---|---|
1993 | Hard-pop image, escultures vestibles | Espaciu Giesso, Buenos Aires. |
1995 | Con Cuerpu y Alma de T.V. | 1er Festival Internacional de Video y Artes Electróniques, Muséu Renault, Buenos Aires |
1996 | Xornaes
d'Arte Arxentino de Sieglu XX, Fundación Banco Patricios, Buenos Aires. | |
2000 | Salón
“Alberto Heredia” pa nuevos medios, Museo Eduardo Sívori, Buenos Aires | |
2007 | American
Society, Nueva York | |
2009 | La guapura ye de vos artistes cuando la felicidá ye compartida | Buenos Aires |
2011 | El mitu de lo posible. | Biennnale de Lyon, Lyon |
2011 | CIA,
Buenos Aires | |
2012 | Make a Wish | Maison de l'Amérique Latine, Paris |
S/F | Pelambres, Instalación y performance, “A, e, i, u o”. | Centru Cultural Recoleta, Buenos Aires |
Premios, Beques y Residencies[editar | editar la fonte]
Añu !Premiu o Beca !Llugar | ||
---|---|---|
1990 | 2da. Bienal d'Arte Nuevo, Indumentaria. | Buenos Aires |
1996/97 | ||
1997 | 3er Premiu de Pintura Fundación Federico Klemm | Buenos Aires |
1998 | Beca Kuitca | Buenos Aires |
1999 | Premiu Leonardo, dau pola Asociacón de Críticos y el Muséu Nacional de Belles Artes | |
2000 | Premiu a la creatividá, Fondu Nacional de les Artes | Buenos Aires |
2002 | Premiu n'Arte Testil por la Fundación Konex | Buenos Aires |
2007 | Residencies Internacional Arxentina d'Artistes | Oostende |
2010 | Residencia en European Ceramic Workcenter | Países Baxos. |
2011 | Conversation Pieces,Sunday Morning EKWC | Países Baxos |
Referencies[editar | editar la fonte]
- ↑ «Marina de Caro | bola de nieve» (castellanu). Consultáu'l 14 de marzu de 2017.
- ↑ «Blogger: Perfil del usuariu Marina De Caro». Consultáu'l 14 de marzu de 2017.
- ↑ siguir-siendo-artista/ Marina De Caro «Creo que voi siguir siendo artista». El Gran Otru idioma=es-ES. http://elgranotro.com.ar/index.php/marina-de-caru-creo-que-voi siguir-siendo-artista/. Consultáu'l 14 de marzu de 2017.
- ↑ Factory, Troop Software (en castellanu). Marina De Caro | Fundación Konex. http://www.fundacionkonex.org/b2386-marina-de-caru. Consultáu'l 14 de marzu de 2017.