Comisión Juncker

De Wikipedia
Comisión Juncker
Colegio de Comisarios de la Unión Europea (es) Traducir
Historia
Fundación1r payares 2014
Disolución 30 payares 2019
Organigrama
Presidente Jean-Claude Juncker (1r payares 2014)
Participación empresarial
Formáu por Jean-Claude Juncker
Frans Timmermans
Federica Mogherini
Maroš Šefčovič
Jyrki Katainen
Kristalina Georgieva (es) Traducir
Valdis Dombrovskis
Andrus Ansip
Věra Jourová
Günther Oettinger
Pierre Moscovici
Marianne Thyssen
Corina Crețu
Johannes Hahn
Dimitris Avramopoulos (es) Traducir
Jonathan Hill (es) Traducir
Vytenis Andriukaitis
Elżbieta Bieńkowska
Miguel Arias Cañete
Neven Mimica
Margrethe Vestager
Violeta Bulc (es) Traducir
Cecilia Malmström
Karmenu Vella
Tibor Navracsics
Carlos Moedas
Phil Hogan
Christos Stylianides (es) Traducir
Cambiar los datos en Wikidata
Edificiu Berlaymont, sede de la Comisión Europea.

La Comisión Juncker ye l'actual Comisión Europea presidida por Jean-Claude Juncker. Entró en funciones el 1 de payares de 2014 y el so mandatu va estendese previsiblemente hasta l'añu 2019.[1] Al pie de Jean-Claude Juncker, la Comisión ta integrada por otros 28 comisarios, unu por cada Estáu miembru de la Xunión Europea.

Eleición[editar | editar la fonte]

Juncker y Ska Keller mientres un alderique televisáu.

Ente 6 y el 7 de marzu de 2014, nel Congresu del Partíu Popular Européu (PPE) que tuvo llugar en Dublín, Irlanda, foi escoyíu Jean-Claude Juncker como candidatu de los populares a la Presidencia de la Comisión Europea, dempués de ganar al otru candidatu, Michel Barnier.[2]

Nes eleiciones al Parllamentu Européu de 2014, el Partíu Popular Européu (PPE) fixo campaña con Jean-Claude Juncker como candidatu a ocupar la presidencia de la Comisión Europea, enfrentándose a Martin Schulz, candidatu del Partíu Socialista Européu; Guy Verhofstadt candidatu lliberal; Ska Keller, candidata de los verdes; y a Alexis Tsipras, candidatu del Partíu de la Izquierda Europea. Juncker visitó los Estaos miembros de la Xunión Europea y participó en dellos alderiques colos candidatos del restu de partíos políticos europeos.

El PPE resultó ganador de diches eleiciones, anque tuvo qu'apautar colos socialdemócrates, segunda fuercia nel Parllamentu, pa llograr la mayoría absoluta necesaria pa ser escoyíu presidente. A esti pactu sumáronse tamién los lliberales. El 27 de xunu, el Conseyu européu propunxo a Juncker como candidatu. Más tarde, el 15 de xunetu de 2014, el Parllamentu Européu escoyó a Juncker como Presidente p'asoceder a José Manuel Durão Barroso a partir de payares de 2014.[3][4][5]

Juncker sorrayó una axenda política de diez puntos pa desenvolver mientres la so presidencia, empobinada al emplegu y crecedera económica.[6]

Tres esto, Juncker propunxo xunto al Conseyu los distintos comisarios que compondríen la nueva Comisión. Estos fueron sometíos a una serie d'audiencies ante'l Parllamentu Européu. El Parllamentu esixó dellos cambeos, lo que provocó la salida de Alenka Bratusek de la Comisión y l'entrada de Violeta Bulc. La Comisión nel so conxuntu foi aprobada pol Parllamentu Européu'l 22 d'ochobre de 2014[7] y entró en funciones el 1 de payares.

Prioridaes polítiques de la Comisión Juncker[editar | editar la fonte]

L'actual Comisión Europea afitó unes llinies estratéxiques que estructuran la so aición políticia:[8]

  • Emplegu, crecedera ya inversión
  • Mercado únicu dixital
  • Unión de la Enerxía y clima

Equipos de proyeutu[editar | editar la fonte]

Juncker diseñó, per primer vegada, una Comisión qu'arrexunta a los comisarios so una área política determinada.[9] Estos grupos denominar "Equipos de proyeutu" y cada unu d'ellos ta líderado y coordináu por un vicepresidente. Cada equipu componer d'un nucleu básicu de comisarios, amás d'otros comisarios que, poles sos competencies, pueden ser necesarios pal oxetivu políticu del equipu. Frans Timmermans, vicepresidenta primero, y Kristalina Georgieva, vicepresidenta, supervisen a tolos comisarios, ente que los cinco vicepresidentes restantes lideren los siguientes equipos de proyeutu:

Mercáu Únicu Dixital[editar | editar la fonte]

Vicepresidente: Andrus Ansip (Mercáu Únicu Dixital)
Elżbieta Bieńkowska (Mercáu Interior, Industria, Emprendimiento y PYMES)
Corina Crețo (Polica Rexonal)
Phil Hogan (Agricultura y Desarrollu Rural)
Věra Jourová (Xusticia, Consumidores ya Igualdá de Xéneru)
Pierre Moscovici (Asuntos Económicos y Financieros, Fiscalidá y Aduanes)
Günther Oettinger (Economía y Sociedá Dixitales)
Marianne Thyssen (Emplegu, Asuntos Sociales, Capacidaes y Movilidá Llaboral)
Vytenis Andriukaitis (Salú y Seguridá Alimentaria)
Valdis Dombrovskis (Estabilidá Financiera, Servicios Financieros y Unión de los Mercaos de Capital)
Carlos Moedas (Investigación, Ciencia ya Innovación)
Tibor Navracsics (Educación, Cultura, Mocedá y Deporte)
Margrethe Vestager (Competencia)

Una Unión Económico y Monetario más xusta y más fonda[editar | editar la fonte]

Vicepresidente: Valdis Dombrovskis (Euru y Diálogu Social)
Elżbieta Bieńkowska (Mercáu Interior, Industria, Emprendimiento y PYMES)
Corina Crețo (Polica Rexonal)
Věra Jourová (Xusticia, Consumidores ya Igualdá de Xéneru)
Valdis Dombrovskis (Estabilidá Financiera, Servicios Financieros y Unión de los Mercaos de Capital)
Pierre Moscovici (Asuntos Económicos y Financieros, Fiscalidá y Aduanes)
Tibor Navracsics (Educación, Cultura, Mocedá y Deporte)
Marianne Thyssen (Emplegu, Asuntos Sociales, Capacidaes y Movilidá Llaboral)

Un nuevu impulsu pal emplegu, la crecedera y l'inversión[editar | editar la fonte]

Vicepresidente: Jyrki Katainen (Emplegu, Asuntos Sociales, Capacidaes y Movilidá Llaboral)
Elżbieta Bieńkowska (Mercáu Interior, Industria, Emprendimiento y PYMES)
Miguel Arias Cañete (Aición pol Clima y Enerxía)
Corina Crețo (Polica Rexonal)
Valdis Dombrovskis (Estabilidá Financiera, Servicios Financieros y Unión de los Mercaos de Capital)
Pierre Moscovici (Asuntos Económicos y Financieros, Fiscalidá y Aduanes)
Günther Oettinger (Economía y Sociedá Dixitales)
Violeta Bulc (Tresporte)
Marianne Thyssen (Emplegu, Asuntos Sociales, Capacidaes y Movilidá Llaboral)
Vytenis Andriukaitis (Salú y Seguridá Alimentaria)
Dimitris Avramopoulos (Migración, Asuntos d'Interior y Ciudadanía)
Johannes Hahn (Política Europea de Vecindá y Negociaciones d'Ampliación)
Phil Hogan (Agricultura y Desarrollu Rural)
Věra Jourová (Xusticia, Consumidores ya Igualdá de Xéneru)
Cecilia Malmström (Comerciu)
Carlos Moedas (Investigación, Ciencia ya Innovación)
Tibor Navracsics (Educación, Cultura, Mocedá y Deporte)
Karmenu Vella (Mediu Ambiente, Asuntos Marítimos y Pesca)
Margrethe Vestager (Competencia)

Una Unión de la Enerxía resiliente con una política de cambéu climáticu que mire escontra'l futuru[editar | editar la fonte]

Vicepresidente: Maroš Šefčovič (Union de la Enerxía)
Elżbieta Bieńkowska (Mercáu Interior, Industria, Emprendimiento y PYMES)
Miguel Arias Cañete (Aición pol Clima y Enerxía)
Corina Crețo (Polica Rexonal)
Phil Hogan (Agricultura y Desarrollu Rural)
Karmenu Vella (Mediu Ambiente, Asuntos Marítimos y Pesca)
Carlos Moedas (Investigación, Ciencia ya Innovación)
Violeta Bulc (Tresporte)
Věra Jourová (Xusticia, Consumidores ya Igualdá de Xéneru)
Cecilia Malmström (Comerciu)
Günther Oettinger (Economía y Sociedá Dixitales)
Pierre Moscovici (Asuntos Económicos y Financieros, Fiscalidá y Aduanes)
Marianne Thyssen (Emplegu, Asuntos Sociales, Capacidaes y Movilidá Llaboral)
Margrethe Vestager (Competencia)

Un Actor Global más fuerte[editar | editar la fonte]

Vicepresidente: Federica Mogherini (Asuntos Esteriores y Política de Seguridá)
Johannes Hahn (Política Europea de Vecindá y Negociaciones d'Ampliación)
Cecilia Malmström (Comerciu)
Nieven Mimica (Cooperación International y Desarrollu)
Christos Stylianides (Ayuda Humanitaria y Xestión de Crisis)
Dimitris Avramopoulos (Migración, Asuntos d'Interior y Ciudadanía)
Miguel Arias Cañete (Aición pol Clima y Enerxía)
Violeta Bulc (Tresporte)

El Llibru Blancu sobre'l futuru de la Xunión Europea[editar | editar la fonte]

El Libro Blanco presentáu pola Comisión Europea'l 1 de marzu de 2017 espón cinco escenarios pa la evolución de la Unión.[10] Jean-Claude Juncker, encamentó a «pasar páxina y empezar un nuevu capítulu na nuesa hestoria» tres la salida del Reinu Xuníu de la Xunión Europea (Brexit).[11]

Comisarios y excomisarios europeos (2014-2019)[editar | editar la fonte]

L'únicu excomisario européu de la comisión de Jean-Claude Juncker correspuende a Jonathan Hill que s'encargó de la Comisaría d'Estabilidá Financiera, Servicios Financieros y Unión de los Mercaos de Capital. Este dimitió tres la resultancia del referendu británicu del 24 de xunu de 2016 favorable a la non permanencia d'esti Estáu na Xunión Europea, sicasí Jonathan Hill foi gratificáu pol presidente gracies a les aiciones llevaes a cabu na Comisión Juncker. Valdis Dombrovskis foi l'encargáu de sustituyir les funciones del excomisario británicu dempués de la decisión de Juncker que precisó que yera una decisión de calter temporal.

Los comisarios de la Xunión Europea, qu'actúen so la presidencia de Jean-Claude Juncker, son los siguientes:

      Centroderecha conservadora (PPE)

      Centroizquierda socialdemócrata (S&D)

      Centru lliberal (ALDE)
Comisariu Fotografía Cartera Estáu Partíu
Juncker, Jean-ClaudeJean-Claude Juncker Presidente Bandera de Luxemburgu LUX PPE (CSV)
Timmermans, FransFrans Timmermans Vicepresidente primeru y comisariu de Meyora de la Llexislación, Rellaciones Interinstucionales, Estáu de Derechu y Carta de los Derechos Fundamentales Bandera de Países Baxos NLD PSE (PvdA)
Georgieva, KristalinaKristalina Georgieva Vicepresidencia Bandera de Bulgaria BUL PPE (Independiente)
Presupuestu y Recursos Humanos
Šefčovič, MarošMaroš Šefčovič Vicepresidencia  SVK PSE (Smer-SD)
Unión de la Enerxía
Katainen, JyrkiJyrki Katainen Vicepresidencia Bandera de Finlandia FIN PPE (KOK)
Fomentu del Emplegu, Crecedera, Inversión y Competitividá
Dombrovskis, ValdisValdis Dombrovskis Vicepresidencia Bandera de Letonia LAT PPE
Nacional: Unidá
Euru y Diálogu Social. Estabilidá Finaciera, Servicios Financieros y Unión de los Mercaos de Capital.
Ansip, AndrusAndrus Ansip Vicepresidencia Bandera d'Estonia EST ALDE
Nacional: Reformista
Mercáu Únicu Dixital
Mogherini, FedericaFederica Mogherini Vicepresidencia Bandera d'Italia ITA PSE
Nacional: PD
Asunto Esteriores y Política de Seguridá
Jourová, VěraVěra Jourová Xusticia, Consumidores ya Igualdá de Género |

Bandera de Chequia CZE

ALDE
Nacional: ANO
Oettinger, GüntherGünther Oettinger Economía y Sociedá Dixitales Bandera d'Alemaña GER PPE
Nacional: CDU
Moscovici, PierrePierre Moscovici Asuntos Económicos y Financieros, Fiscalidá y Aduanes Bandera de Francia FRA PSE
Nacional: PS
Thyssen, MarianneMarianne Thyssen Emplegu, Asuntos Sociales, Capacidaes y Movilidá Llaboral Bandera de Bélxica Bélxica PPE
Nacional: CD&V
Crețo, CorinaCorina Crețo Política Rexonal Bandera de Rumanía ROU PSE
Nacional: PSD
Hahn, JohannesJohannes Hahn Política Europea de Vecindá y Negociaciones d'Ampliación Bandera de Austria AUT PPE
Nacional: ÖVP
Avramópulos, DimitrisDimitris Avramópulos Migración, Asuntos d'Interior y Ciudadanía Bandera de Grecia GRE PPE
Nacional: ND
Andriukaitis, VytenisVytenis Andriukaitis Salú y Seguridá Alimentaria Bandera de Lituania LTU PSE
Nacional: SDP
Bieńkowska, ElżbietaElżbieta Bieńkowska Mercado Interior, Industria, Emprendimiento y PYMES Bandera de Polonia POL PPE
Nacional: PO
Cañete, Miguel AriasMiguel Arias Cañete Aición pol Clima y Enerxía  ESP PPE
Nacional: PP
Mimica, NievenNieven Mimica Cooperación Internacional y Desarrollu Bandera de Croacia CRO PSE
National: SDP
Vestager, MargretheMargrethe Vestager Competencia Bandera de Dinamarca DNK ALDE
Nacional: RV
Bulc, VioletaVioleta Bulc

Bandera d'Eslovenia SLO

ALDE
Nacional: SMC
Malmström, CeciliaCecilia Malmström Comerciu Bandera de Suecia SWE ALDE
Nacional: FP
Vella, KarmenuKarmenu Vella Mediu Ambiente, Asuntos Marítimos y Pesca Bandera de Malta MLT PSE
Nacional: PL
Navracsics, TiborTibor Navracsics Educación, Cultura, Mocedá y Deporte Bandera d'Hungría HUN PPE
Nacional: Fidesz
Moedas, CarlosCarlos Moedas Investigación, Ciencia ya Innovación Bandera de Portugal Portugal PPE
Nacional: PSD
Hogan, PhilPhil Hogan Agricultura y Desarrollu Rural Bandera de Irlanda IRL PPE
Nacional: FG
Stylianides, ChristosChristos Stylianides Ayuda Humanitaria y Xestión de Crisis Bandera de Xipre CYP PPE
Nacional: DISY

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. buscara-en-2019-un-segundu-mandatu-de-presidente-de-Comision-europea.html Juncker nun va buscar en 2019 un segundu mandatu de presidente de Comisión europea. L'Economista. 11 de febreru de 2017. http://ecodiario.eleconomista.es/internacional/noticias/8149141/02/17/Juncker-nun buscara-en-2019-un-segundu-mandatu-de-presidente-de-Comision-europea.html. Consultáu'l 17 de xunu de 2017. 
  2. Enrique, Serbeto (7 de marzu de 2014). Jean-Claude Juncker va ser el candidatu del PPE a presidir la Comisión Europea. [[ABC (periódicu)|]]. https://www.abc.es/internacional/20140307/abci-juncker-candidatu-partíu-popular-201403071557.html. Consultáu'l 17 de xunu de 2017. 
  3. (n'inglés) Parliament elects ‘politically ecumenical' Juncker as Commission President. EurActiv. http://www.euractiv.com/sections/eu-elections-2014/parliament-elects-politically-ecumenical-juncker-commission-president. Consultáu'l 27 d'ochobre de 2014. 
  4. (n'inglés) Blow to Cameron as centrist MEPs back Juncker for European commission job. The Guardian. http://www.theguardian.com/world/2014/jun/12/cameron-european-policy-disarray-centrist-meps-back-juncker-commission-job-eurosceptics. Consultáu'l 27 d'ochobre de 2014. 
  5. (n'inglés) Battle over Juncker underlines EU parliament's 'adulthood'. Reuters. http://uk.reuters.com/article/2014/06/23/us-eu-commission-juncker-idUKKBN0EY1G820140623. Consultáu'l 27 d'ochobre de 2014. 
  6. (n'inglés) Jean-Claude Juncker: My Axenda for Jobs, Growth, Fairness and Democratic Change. The Parliament Magacín. https://www.theparliamentmagazine.eu/whitepaper/jean-claude-juncker-my-axenda-jobs-growth-fairness-and-democratic-change. Consultáu'l 27 d'ochobre de 2014. 
  7. http://www.expansion.com/2014/10/22/economia/1413959402.html
  8. Prioridaes de la Comisión Juncker
  9. La nueva Comisión Juncker a xeitu (Europe direct Coslada)
  10. «Llibro Blancu sobre'l futuru d'Europa: reflexones y escenarios pa la Europa de los Ventisiete». Consultáu'l 17 de xunu de 2017.
  11. Porteiro, Cristina (2 de marzu de 2017). Juncker da'l pistoletazu de salida a la refundación de la Xunión Europea. La Voz de Galicia. http://www.lavozdegalicia.es/noticia/internacional/2017/03/02/juncker-da-pistoletazu-salida-refundacion-union-europea/0003_201703G2P20993.htm. Consultáu'l 17 de xunu de 2017. 

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]

Ver tamién[editar | editar la fonte]