Zarzosa de Río Pisuerga

Coordenaes: 42°32′10″N 4°16′07″W / 42.536111111111°N 4.2686111111111°O / 42.536111111111; -4.2686111111111
De Wikipedia
Zarzosa de Río Pisuerga
Alministración
País España
Autonomía Castiella y Lleón
Provincia provincia de Burgos
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde de Zarzosa de Río Pisuerga (es) Traducir Jesús Damián García Herrero
Nome oficial Zarzosa de Río Pisuerga (es)[1]
Códigu postal 09108
Xeografía
Coordenaes 42°32′10″N 4°16′07″W / 42.536111111111°N 4.2686111111111°O / 42.536111111111; -4.2686111111111
Zarzosa de Río Pisuerga alcuéntrase n'España
Zarzosa de Río Pisuerga
Zarzosa de Río Pisuerga
Zarzosa de Río Pisuerga (España)
Superficie 11 km²
Altitú 828 m
Llenda con Herrera de Pisuerga, Castrillo de Riopisuerga, Sotresgudo y Rezmondo
Demografía
Población 31 hab. (2023)
- 21 homes (2019)

- 14 muyeres (2019)
Porcentaxe 0.01% de provincia de Burgos
0% de Castiella y Lleón
0% de España
Densidá 2,82 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
zarzosaderiopisuerga.es
Cambiar los datos en Wikidata

Zarzosa de Río Pisuerga ye una llocalidá y un conceyu[2] asitiaos na provincia de Burgos, Castiella la Vieya, na comunidá autónoma de Castiella y Llión (España), contorna d'Odra-Pisuerga, partíu xudicial de Burgos, cabecera del conceyu del so nome.

Xeografía[editar | editar la fonte]

Tien un área de 10,81 km² con una población de 42 habitantes (INE 2007) y una densidá de 3,89  hab/km².

Demografía[editar | editar la fonte]

Evolución demográfica
1991 1996 2001 2004 2004
81 66 55 52 42

Llugares d'interés[editar | editar la fonte]

Historia[editar | editar la fonte]

Historia medieval y moderna[editar | editar la fonte]

Zarzosa apaez citada per primer vegada nun documentu del añu 969. Esi documentu ye la escritura de donación[3][4]del monesteriu de Santa Columba[5] de Zarzosa per parte de los sos propietarios, Félix Gutiérrez y la so esposa Elvira al abá del monesteriu de Rezmondo.

Un sieglu más tarde, en 1.071, el rei de Castiella Sancho II el Fuerte entrega a Bermudo Sendínez[6][7] el monesteriu de Rezmondo coles sos dependencies de santa Columba de Zarzosa y S. Miguel de Támara

Nel añu 1.073, Bermudo Sendínez apúrrese al monesteriu de San Pedro de Cardeña y dona el monesteriu de Rezmondo y les sos dependencies de Santa Columba de Zarzosa y San Miguel de Támara.[8][9]

En 1.514 el conceyu de Zarzosa mercó al monesteriu de San Pedro de Cardeña toles sos heredaes en Zarzosa, que yeren les propiedaes que pertenecíen al antiguu monesteriu de Santa Columba, incluyíu'l molín que dende entós formó parte mientres sieglos de los bienes propios del conceyu de Zarzosa.[10]

El conceyu de Zarzosa tuvo “dende tiempu inmemorial” privilexu d'inmunidá xurisdiccional: Los merinos del rei nun podíen entrar con vara alta a merinear nin faer autos de juriscción nel conceyu de Zarzosa nin nos sos términos.[11] Tamién esfrutaben el mesmu privilexu d'inmunidá dellos conceyos próximos: Castrillo de Riopisuerga, Olmos de Pisuerga, Tagarrosa y Valtierra de Riopisuerga. Nun conocemos dende cuándo y por qué fueron daes estes inmunidaes conceyiles, pero cabo plantegar como hipótesis la posibilidá de que tean rellacionaes cola proximidá de la frontera de los cántabros. Nesi casu, tales inmunidaes podríen tener una mayor antigüedá de la que xeneralmente se -yos atribúi. La inmunidá xurisdiccional de Zarzosa apaez confirmada solemnemente na sentencia de la so Ejecutoria de Villazgo (1.571)[12][13]

Zarzosa foi behetría de mar a mar[14][15] perteneciente a la Merindad de Monzón de Campos. Por ser behetría de mar a mar, el conceyu de Zarzosa podía escoyer al so señor y despidilo y camudalo cuantes vegaes quixera. Na Ejecutoria de Villazgo[16] de Zarzosa apaecen delles alusiones al so calter de behetría de mar a mar y tópense incorporaos dellos documentos nos que'l conceyu de Zarzosa encamentar a los Condestables de Castiella y otros en que se quitar del so señoríu, exerciendo los sos derechos como behetría de mar a mar.

Una Real Ejecutoria de Felipe II en 1.571 declara a Zarzosa Villa cola so xurisdicción civil y criminal, alta, baxa, pixín y mistu imperiu, con tolos sos pechos y derechos y alcabalas y tou lo demás de señoríu y xurisdicción a la dicha Villa[17] por pertenecer a la so Maxestá y a la so corona real”.[18]

Según les antigües Ordenances del Conceyu de la Villa (1.725), Zarzosa yera un pueblu que los sos vecinos yeren toos pecheros (pagaben impuestos) y onde taba prohibíu'l avecindamiento de nobles o fidalgos.[19]Esta prohibición, qu'esistía tamién n'otres poblaciones de Castiella, tien que ver probablemente col so calter de behetría de mar a mar. Por behetría entiéndese la Villa ò Llugar que nun almite, nin consiente Fidalgos nin Nobles nel so vecinderu, según puede trate nel Diccionariu d'Autoridaes de la R.A.E. (1726-1739)[20]

Historia recién[editar | editar la fonte]

El día 11 d'Agostu de 2.012, seis persones (3 muyeres nueves y 3 neños), residentes en Zarzosa, qu'allegaren a la fiesta de San Llorente de la Vega (a 12 Km), tornaben nun automóvil a les sos cases en Zarzosa. Al llegar a la ponte de la Canal de Castiella xunto a Naveros de Pisuerga, l'automóvil salir de la vía y cayó a la esclusa de la Canal de Castiella, onde les 6 persones morrieron afogaes.[21]

Les valles de proteición que pudieren torgar esa traxedia nun cumplíen la normativa vixente y nun taben correutamente enllantaes sobre'l terrén, magar que yá se produxeren munches muertes similares nel mesmu llugar de la Canal de Castiella. .[22][23]

Fiestes y costumes[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. Códigu INE 482
  3. Luciano SERRANO, O.S.B, Magüetu góticu de Cardeña, doc . 237, páxs. 255-256
  4. https://sites.google.com/site/enriquealonsogutierrez/historia/Doc_hist_Zarzosa_969.pdf?attredirects=0
  5. El monesteriu de santa Columba en Zarzosa
  6. Luciano SERRANO, O.S.B.- Magüetu góticu de Cardena, páxs. 242-244
  7. https://sites.google.com/site/enriquealonsogutierrez/historia/RezmondoaSendinez_1071.pdf?attredirects=0
  8. Luciano SERRANO, O.S.B, Magüetu góticu de Cardena, páxs. 241-242 .
  9. https://sites.google.com/site/enriquealonsogutierrez/historia/RezmondoaCardenia_1073.pdf?attredirects=0
  10. El monesteriu de santa Columba en Zarzosa.- Apéndiz 1
  11. sites.google.com/site/enriquealonsogutierrez/inmunidad_concejo
  12. Archivu de la Real Chancillería de Valladolid.- Añu 1.571.- REXISTRU DE EJECUTORIAS, CAXA 1222,57 Disponible n'Internet en formatu digitalizado: pares.mcu.es
  13. https://sites.google.com/site/enriquealonsogutierrez/zarzosa-riopisuerga-villa
  14. Archivu Xeneral de Simancas.- Rexistru del Sellu. Añu 1.494. Referencia RGS,LEG,149404,379 Disponible n'Internet en formatu digitalizado: pares.mcu.es
  15. ESTEPA DIEZ, Carlos.- Les behetrías castellanes.- Vol. I, p. 239n, 254n, 326n, 356. Vol. II, p. 8, 9n, 115, 126, 192n, 267, 318, 319, 324, 370.
  16. Archivu de la Real Chancillería de Valladolid.- Añu 1.571.- REXISTRU DE EJECUTORIAS, CAXA 1222,57. Disponible n'Internet en formatu digitalizado: pares.mcu.es
  17. Villa colos sos correspondientes derechos y atributos: Alcaldes ordinarios (xueces) anovaos añalmente, rollu de xusticia, escribán del conceyu y Audiencia, un tribunal formáu polos dos Alcaldes, que les sos sentencies namái podíen apelase ante la Real Audiencia y Chancillería de Valladolid. De l'Audiencia realenga de Zarzosa namái sobrevive agora nel caleyeru de Zarzosa una cai de l'Audiencia y dellos sillares del antiguu rollu xurisdiccional incorporaos a la fonte de "El Cañu"
  18. https://sites.google.com/site/enriquealonsogutierrez/escritures-behetria-zarzosa-sieglu-xvi
  19. Antigües Ordenances de la Villa de Zarzosa.- Capit. 19-20
  20. Diccionariu d'Autoridaes de la R.A.E. (1726-1739) Artículu: behetría
  21. Diariu El País 12 08 2012
  22. Revista de l'Asociación de Fabricantes de Sistemes Metálicos de Proteición Vial SIMEPROVI , núm. 3, páx. 17-20
  23. Páxina WEB sobre l'accidente con semeyes y enllaces . Reproduz tamién el testu de la Revista SIMEPROVI

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]