Zanthoxylum rhoifolium

De Wikipedia
Zanthoxylum rhoifolium
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Sapindales
Familia: Rutaceae
Subfamilia: Rutoideae o Toddalioideae
Xéneru: Zanthoxylum
Especie: Zanthoxylum rhoifolium
(Lam.)
Variedaes
  • Fagara rhoifolia var. inermis (Lam.) Engl.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Zanthoxylum rhoifolium, tembetarí ye una especie botánica de plantes con flores melecinal y ornamental na familia de les Rutaceae. Ye endémica del sur de Suramérica.

Fueyes
Detalle del tueru

Descripción[editar | editar la fonte]

Árbol de 5-9 m d'altor, copa esplanada, fuste rectu y curtiu, tueru abuxáu o castañal, acanaláu na base, fuertes aguiyones, aguiyones en rámulas y fueyes. Ramificaciones llargues, ascendentes. Xamasca siempreverde, fueyes compuestes, alternes, pinnaes, con escayos rectos dorsales, raquis canaliculáu, con pelos estrellaos

Floria de setiembre a ochobre, fructifica en xineru y colléchense les granes de marzu a abril. Grana un permediu de 30 % de vidables, de 10 a 70 díes.

Ecoloxía[editar | editar la fonte]

Ye especie heliófila, común nos montes secundarios y sitios abiertos. Prefier sitios húmedos, pero nun ye esixente en cuanto al suelu.

Propiedaes[editar | editar la fonte]

Esta ye una planta melecinal. La corteza utilizar pa tratar el dolor de mueles y dolor d'oyíu.[1] Utilízase como un anti-inflamatorio.[2] Utilizar pa tratar la malaria.[1][3][4] Contién nitidina, un alcaloide con aición contra la malaria.[4] Ye de valor comercial como un componente de los remedios a base de yerbes pa la malaria. Les partes de la planta tamién tienen aición antibacteriana y fungicida.[5]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Zanthoxylum rhoifolium describióse por Jean-Baptiste Lamarck y espublizóse en Encyclopédie Méthodique, Botanique 2: 39. 1786.[6]

Sinonimia
  • Fagara acutifolia (Engl.) Engl.
  • Fagara astrigera R.S. Cowan
  • Fagara fosca (Engl.) Engl.
  • Pohlana langsdorfii Nees & Mart.
  • Zanthoxylum langsdorfii (Nees & Mart.) A.St.-Hil.
  • Zanthoxylum pubescens A. St.-Hil. & Tul.
  • Zanthoxylum ruizianum (Klotzsch ex Engl.) J.F. Macbr.
  • Zanthoxylum rhoifolium Lam.[7]
  • Fagara regnelliana (Engl.) Chodat & Hassl.
  • Fagara rhoifolia (Lam.) Engl.
  • Langsdorfia instrumentaria Leandro
  • Pohlana instrumentaria (Leandro) Nees & Mart.
  • Schinus pubescens (A. St.-Hil. & Tul.) Spreng. ex Mart.
  • Zanthoxylum acutifolium var. petiolulatumEngl.
  • Zanthoxylum astrigerum (R.S.Cowan) P.G.Waterman
  • Zanthoxylum langsdorffii (Nees & Mart.) Mart.
  • Zanthoxylum microcarpum Griseb.
  • Zanthoxylum natalense Hochst.
  • Zanthoxylum obscurum Engl.
  • Zanthoxylum obscurum var. ruizianum Klotzsch ex Engl.
  • Zanthoxylum peltophorum Turcz.
  • Zanthoxylum perrottetii DC.
  • Zanthoxylum regnellianum Engl.
  • Zanthoxylum sorbifolium A.St.-Hil.[8]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Ortiz Domínguez, R. 1993. Morfoloxía de plántulas de 20 especies forestales natives del Paraguay, San Llorienzo. Facultá d'Inxeniería Agronómica. 76 pp.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]