Yvonne de Gaulle

De Wikipedia
Yvonne de Gaulle
primera dama de Francia (es) Traducir

8 xineru 1959 - 28 abril 1969
Germaine Coty - Claude Pompidou
Vida
Nacimientu Calais[1]22 de mayu de 1900[2]
Nacionalidá Bandera de Francia Francia
Llingua materna francés
Muerte París[1]8 de payares de 1979[2] (79 años)
Sepultura sepultura de Charles de Gaulle (es) Traducir
Causa de la muerte cáncanu
Familia
Casada con Charles de Gaulle (1921 – 1970)[3]
Fíos/es
Estudios
Llingües falaes francés[2]
Oficiu política
Creencies
Relixón catolicismu
IMDb nm2206429
Cambiar los datos en Wikidata

Yvonne Charlotte Anne Marie Vendroux, dempués del so matrimoniu Yvonne de Gaulle (22 de mayu de 1900Calais – 8 de payares de 1979París) foi la esposa del xeneral francés Charles de Gaulle.

Perteneciente a una familia d'industriales de Calais, estudió nes dominiques en Asnières.[5]

Casóse col xeneral de Gaulle el 7 d'abril de 1921. D'esta unión nacieron trés fíos: Philippe, nacíu en 1921, Élisabeth, en 1924 y Anne, nacida con minusvalía trisomía 21, en 1928, y finada en 1948.

La familia moraba na propiedá de La Boisserie en Colombey-les-Deux-Églises. En 1940, por cuenta de la invasión alemana de Francia mientres la II Guerra Mundial, la familia mover a Londres siguiendo al xeneral como presidente del gobiernu provisional.

En 1948, Yvonne de Gaulle pon en marcha la Fundación Anne de Gaulle nel Castiellu de Vert-Cœur en Milon-la-Chapelle (Yvelines), en memoria de la so fía finada esi mesmu añu.

Mientres la presidencia del so home (1958-1969), lleva un tren de vida prudente y senciellu. Pola so discreción na escena pública, ye bautizada polos periódicos franceses como "la Tía Yvonne".

En 1970, queda viuda y unos años dempués entra na Residencia de Xubilaos de la Inmaculada Concepción de París. Morrió nel Hospital del Val-de-Grâce de París el 8 de payares de 1979.

Homenaxes[editar | editar la fonte]

  • La casona de retiru de Melun porta'l nome de Yvonne de Gaulle
  • Delantre de la catedral Notre-Dame de Calais tien un cercu, en memoria del matrimoniu de Yvonne Vendroux y de Charles de Gaulle, cola mención qu'apaez na obra, Mémoires d'espoir
Pa Yvonne, ensin los cualos nada fuera

.

  • En 1963, l'acordionista René Saget escribió'l cantar, -y tangu de Tante Yvonne, vendiendo 10.000 exemplares.[5]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 «Expediente de personas fallecidas». Consultáu'l 24 xineru 2021.
  2. 2,0 2,1 2,2 Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
  3. Identificador de persona en The Peerage: p21928.htm#i219271. Data de consulta: 7 agostu 2020.
  4. Afirmao en: The Peerage. Llingua de la obra o nome: inglés. Autor: Darryl Lundy.
  5. 5,0 5,1 Bertrand Meyer-Stabley, -yos Dames de l'Élysée – Ceis d'hier et de demain, Librairie Académique Perrin, Paris.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Geneviève Moll, Yvonne De Gaulle – L'inattendue, éd. Ramsay, 1999 ISBN 9782841144105
  • Florence d'Harcourt, Tante Yvonne, une femme d'officier, éd. Éditeur Indépendant, 2007 ISBN 978-2353350735
  • Émilie Aubry et Muriel Pleynet, Pas de deux à l'Élysée, éd. Héloïse d'Ormesson, 2006 ISBN 2-35087-025-X
  • Alain Peyrefitte, C'était de Gaulle, éd. Gallimard, 2002 ISBN 2-07-076506-7
  • Bertrand Meyer-Stabley, -yos Dames de l'Élysée – Ceis d'hier et de demain, Librairie Académique Perrin, Paris
  • Frédérique Neau-Dufour, Yvonne de Gaulle, éd. Fayard, 2010, 590 pp.

Artículos conexos[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]