Yalal ad-Din Muhammad Rumi

De Wikipedia
Yalal ad-Din Muhammad Rumi
Vida
Nacimientu Vakhsh (en) Traducir[1]30 de setiembre de 1207 (greg.)[2]
Llingua materna persa
Muerte Konya[3]17 d'avientu de 1273 (greg.)[4] (66 años)
Sepultura Mevlâna Museum (en) Traducir
Mausoleo Verde (Bursa) (es) Traducir
Familia
Padre Baha'addin Valad
Casáu con Gawhar Khatun (es) Traducir
Fíos/es Sultan Walad (es) Traducir
Estudios
Llingües falaes persa[5]
árabe[6]
Idioma turco preotomano (es) Traducir
Griegu medieval
Alumnu de Baha'addin Valad
Burhanuddin Tirmizi
Profesor de Mu'in al-Din Parwana (es) Traducir
Husam al-Din Chalabi (en) Traducir
Oficiu poeta, ulema, escritor, lliteratu, filósofu, místicuteólogu
Trabayos destacaos Seven Sessions (en) Traducir
Fihi Ma Fihi (en) Traducir
Masnavi Espiritual (es) Traducir
Diwan-e Shams-e Tabrizi (en) Traducir
Maktubat (en) Traducir
Influyencies Shams Tabrizi (es) Traducir, Ibn Arabi y Abdul Qadri Jilani (es) Traducir
Seudónimu/os خاموش
Creencies
Relixón islam
Sufismu
Cambiar los datos en Wikidata

Yalāl ad-Dīn Muhammad Balkhi (en persa: جلال الدين محمد بلخى , turcu: Mevlânâ Celâleddîn-i Balkhi, tamién conocíu como «Mavlānā» o «Mevlânâ» que significa «El nuesu Señor», Mevlevî o Mawlawī (مولوی «el mio Maestru») coles sos adautaciones fonétiques al persa y turcu, respeutivamente) foi un célebre poeta místicu musulmán persa[7][8][9] y eruditu relixosu que nació'l 30 de setiembre de 1207 en Balj, na actual Afganistán —anque naquella dómina pertenecía a la provincia del Gran Jorasán de Persia— y morrió en Konya —naquella dómina parte del Sultanatu de Rüm, de la dinastía de los turcos selyúcides—, el 17 d'avientu de 1273, razón pola cual conmemórase cada añu'l fallecimientu d'esti pernomáu pensador y místicu sufí del Islam en dicha ciudá de l'Anatolia turca. Tamién ye conocíu como Rumí, que significa «orixinariu de la Anatolia romana» una y bones la Anatolia yera denominada polos turcos selyúcides como la tierra de Rum (los romanos)», en referencia al Imperiu Romanu d'Oriente más conocíu como Imperiu bizantín.

La importancia de Rumí tesciende lo puramente nacional y étnicu. Al traviés de los sieglos tuvo una significativa influencia na lliteratura persa, urdú y turca. Los sos poemes son diariamente lleíos nos países de fala persa como Irán, Afganistán y Taxiquistán y fueron llargamente traducíos a dellos idiomes alredor del mundu.

Dempués de la so muerte, los sos siguidores fundaron la orde sufí Mevleví, meyor conocíos como los "Derviches Giróvagos", yá que realicen una meditación en movimientu llamada "semá" onde homes (y anguaño, muyeres) xiren sobre si mesmos acompañaos por flautes y tambores.

Vida[editar | editar la fonte]

Yalal ad-din Rumi nació na ciudá de Balj, Afganistán, en 1207. Alredor del añu 1220, cuando Rumi tenía doce años, la so familia dexó les provincies orientales de Persia con un grupu de discípulos y viaxó escontra l'oeste por causa de les invasiones del imperiu mongol. Mientres esta pelegrinación conoció llugares como Jorasán, Bagdag, La Meca, Medina, Xerusalén, Alepo y Damascu, llegando a conocer a munchos de los eruditos y sufíes de la dómina.

Ente los alcuentros con estos eruditos, cúntase que na ciudá de Nishapur conoció al renombráu poeta persa sufí Farid al-din Attar quien -y renombró como Yalal ad-Din. Al paecer el Xeque Attar quedó bien impresionáu pol mozu Rumi, y díxo-y al so padre depués de regala-y una copia de la so "Asrar Nameh" (Llibru de los secretos): "Llueu esti fíu to va faer amburar a los aspirantes espirituales d'esti mundu".

Hacia l'añu 1230 y probablemente por una invitación de Kaikubad I, el gran xuez d'Anatolia, el padre de Rumi, Baha'uddin Walad, tomó camín d'Asia Menor ya instalóse en Konya, Turquía, una ciudá rellacionada cola so familia hasta'l día de güei. Baha'uddin Walad y la so familia foi bienvenida y recibida afectuosamente en Konya, llugar qu'acoyía nesos momentu a munchos inmigrantes provenientes de les ciudaes orientales de Persia, yá que Anatolia representaba un abellugu sele nel Mundu Islámicu mientres los aturbolinaos años de la invasión mongólica. Baha'uddin Walad adquirió fama rápido como un eruditu relixosu y sufí, aportando a l'autor del "Ma'arif", obra maestra del sufismu. Morrió con honor cuando Rumi tenía 24 años d'edá.

Pa esi entós Rumi, casáu y col so primer fíu (el que sería Sultán Veled), yá empezara'l so acercamientu y contautu cola espiritualidá gracies a la instrucción empezada pol so proxenitor y siguida so tutelar de Sayyid Burjanedín de Balkh, amigu cercanu del so padre, quien lo empecipiaría nos misterios del Sufismu.

El primer contautu que toma Rumi con Sayyid ye interesante: Sayyid al momentu de la muerte del so amigu, el padre de Rumi, atopar en Balj (Jorasán), y entendió que tenía de dir a Konya p'asumir la educación espiritual de Yalal ad-din (Rumi). Alredor d'un añu dempués Sayyid atopar con Rumi y mientres nueve años instrúye-y na "ciencia de los profetes y los estaos". Esta instrucción empezó con un retiru estrictu de cuarenta díes siguiendo con delles disciplines de meditación y ayunu.

Col tiempu, Rumi creció na conocencia y la ciencia de Dios. N'unu de los sos alcuentros con Sayyid, quien sintió que cumpliera'l so cometíu al respective de Rumi, ésti díxo-y: “Yá tas preparáu, fíu mio. Nun tienes igual en nenguna de les cañes del aprendizaxe. Te convertisti nun lleón de la conocencia. Yo tamién soi un lleón y nun ye necesariu que los dos teamos acá, por eso quiero colame. Entá más, un gran amigu va venir a ti y van ser cada unu l'espeyu del otru. Él te va emponer escontra les partes más fondes del mundu espiritual, y tu empondrás-y a él. Cada unu d'ustedes va complementar al otru, y van ser los meyores amigos del mundu enteru.” Y asina foi como Sayyid anunció la llegada de Shams-y-Tabrizi, l'eventu central de la vida de Rumi. Sayyid, depués d'esti alcuentru, quixo vivir el restu de los sos años n'aislamientu.

Rumi, yá convertíu en maestru, tantu nes ciencies del Shari como del Sufismu, estableció un círculu alredor de Konya, en dalgún momentu ente 1240 a 1244, centrándose na enseñanza, la meditación, ayudando a los probes y n'actividaes d'aprendizaxe. Cúntase que yera un profesor bien popular, y que non menos de cuatrocientos estudiantes asistíen a les sos clases.

En 1244 y a la edá de trenta y siete años, Rumi conoció al errante espiritual llamáu Shams-y-Tabrizi, que llegara a Konya esi añu dempués de permanecer un curtiu ralu en Bagdag. Shams yera un sufí misteriosu y poderosu; inclusive la so muerte nun foi resuelta entá, y tien tumbes que se convirtieron en puntos de pelegrinación hasta'l día de güei.

L'alcuentru de Rumi con Shams puede comparase col alcuentru d'Abraham con Melquisedec. La siguiente esplicación deber a Murat Yagan: “Un Melquisedec y un Shams son mensaxeros de la Fuente. Nun faen nada por sigo mesmos, sinón que traen llume a daquién que puede recibila, daquién que ta bien completu o bien vacíu. Mawlana yera unu que taba bien completu. Depués de recibila pudo aplicar esti mensaxe pa beneficiu de la humanidá.”

Esti alcuentru marca'l puntu d'inflexón na vida de Rumi, quien hasta esi entós fuera un profesor de relixón eminente y un místicu eleváu pa convertise nun poeta extático y gran amante de la humanidá.

El primer poema escritu por Rumi ta nuna carta pa Shams, y de la dómina del so alcuentru hasta la muerte de Rumi, Shams nunca dexó de componer poesíes. L'amistá afeutivo y espiritual ente estos dos figures peraltes ye infrecuente na hestoria del Sufismu y fíxose proverbial n'Oriente.

El fechu de que Rumi pasara tol día con Shams, xeneró un creciente sentimientu de celos nos sos discípulos y pol acoso d'éstos Shams tuvo de dexar Konya. Rumi se angustió tantu por esti alloñamientu que lu escribió numberoses cartes y mensaxes que conteníen poemes en persa y árabe.

Ven y visita la mio casa por dalgún tiempu
Que la lluz del Amor puede rellumar
Dende Konya a Samarcanda
Y Bojará por dalgún tiempu...

Finalmente pudo atopa-y y convence-y del so regresu, dambes aiciones llevaes a bon puertu gracies a la intervención del so propiu fíu'l Sultán Veled.

La segunda desapaición de Shams, sicasí, resultó ser la postrera. Mientres la nueche del 5 d'avientu de 1248, mientres Rumi y Shams taben charrando, Shams foi picáu. Ésa foi la última vegada que Rumi veríalu. Piénsase que foi asesináu por discípulos resentíos pola so influencia sobre'l so maestru. El misteriu de la so ausencia envolubró'l mundu de Rumi y buscar viaxando mientres dos años, inclusive a llugares tan alloñaos como Damascu. Pero tolos sos intentos fueron en devanéu y foi ellí qu'escribió:

¿Por qué tengo de buscalo? Soi'l mesmu, soi como él.
La so esencia fala al traviés de mi.
¡Tuvi buscando!

Magar Rumi yera un home de Conocencia y Santidá, la profecía de Sayyid cumpliríase depués del so alcuentru con Shams nel sentíu de qu'él "afogaría les almes de los homes nuna vida nueva y na bayura inconmensurable de Dios… y traería de nuevu a la vida a los muertos d'esti falsu mundu apurriendo… significáu y amor."

Rumi tornó a Konya, empezó la so instrucción abierta del Sufismu y creó la danza espiritual de los derviches giróvagos, pola que la orde Mevleví foi famosa mientres los siguientes sieglos.

Pa esi entós, Rumi desenvolviera una fonda amistá espiritual con Husamedín Chelebi. N'unu de los sos paseos polos viñeos de Meran, nes contornes de Konya, Husamedín esplicó-y una idea que tenía: "Si escribieres un llibru como'l Ilahiname de Sanaí, o como'l Mantiq'iut-Tayr'i de Faridudín Attar, ésti convertiríase na compañía de munchu trovadores. Ellos enllenaríen los sos corazones col to trabayu y compondríen música p'acompañalo."

Rumi sonrió y estrayxo del interior de les plegues del so turbante, un cachu de papel nel qu'escribiera les famoses dieciocho llinies iniciales de lo que sería depués el Masnavi:

Escucha'l ney, y la hestoria que cunta,
como canta alrodiu de la separación...

Al escuchar esto, Husamedín lloró d'allegría y rogólu a Rumi qu'escribiera más volumes. Rumi respondió-y con un pidíu: "Chelebi, si tu consientes n'escribir pal mio, yo voi recitar". Y foi según Rumi, a los sos cincuenta años, empecipió'l dictáu de la so monumental obra, el Masnavi. Husamedín describió'l procesu diciendo: "Él nunca tomó una pluma na so mano mientres componía'l Masnavi. Uquier que tuviera, yá sía na escuela, nos baños termales del Ilgin, nos baños de Konya, o nos viñeos de Meran, yo escribía lo qu'él recitaba. De cutiu apenes podía sigui-y el pasu, dacuando día y nueche mientres dellos díes. Otres vegaes nun componía mientres meses, y una vegada tuvo dos años ensin producir nada. Al términu de cada llibru, yo lleer de vuelta, de cuenta que pudiera correxir lo qu'escribiera."

Muséu de Rumi en Konya, Turquía.

N'avientu del añu 1273, Yalal al-Din cayó enfermu. Sabía que'l momentu del alcuentru col Amáu taba cercanu, un momentu que para él yera unu de los más felices de la so vida. Agoró la so propia muerte y escribió'l conocíu "Ghazal", qu'empieza cola estrofa:

¿Cómo sabes qué clase de rei tengo dientro de mi como compañeru?
Nun pruebes una mirada sobre la mio dorada cara, porque tengo piernes de fierro.

Rumi finó'l 17 d'avientu de 1273, en paz y arrodiáu pola so proxenie espiritual, qu'incluyía tamién a la so familia más cercana. El reconocíu maestru sufi, Sadr Qunyawi, foi l'encargáu de les plegaries ante'l cuerpu y los restos terrenales de Rumi, unu de los maestros sufís más grandes de la hestoria y el poeta sufi y persa más reconocíu nel mundu. La so tumba en Konya ye hasta'l día de güei unu de los llugares más importantes de pelegrinación del mundu islámicu, una segunda Ka'ba pa los sufíes y el centru espiritual de Turquía.

Les sos enseñances[editar | editar la fonte]

La tema xeneral de los sos pensamientos, según los d'otros escritores sufíes, ta esencialmente enfocada sobre'l conceutu de Tawheed (unidá) y la xunión col so Amáu (la fonte principal) d'onde fuimos cortaos y del constante llamentu por esta separación y el so constante deséu de volver al "cañaveral" (la unidá):

Escucha'l ney, y la hestoria que cunta,
como canta alrodiu de la separación:
Desque me cortaron del cañaveral,
el mio llamentu fixo llorar a homes y muyeres.
Deseyo topar un corazón esgarráu pola separación,
pa fala-y del dolor del pruyimientu.
Tol que s'alloñó del so orixe,
añora l'intre de la unión.
[...]
Cuando la rosa háyase alloriáu y el xardín tea amostalgo,
nun vas poder escuchar más el cantar del ruiseñor.
L'Amáu lo ye tou; l'amante malapenes un velu.
L'Amáu ta viviendo; l'amante ye una cosa muerta.
Ama les voluntaes de lo que traen estes pallabres.
[...]
Pregunté-y al ney (flauta de caña):
¿de qué te llamentes?
¿cómo puedes ximir ensin tener llingua?
El ney respondió:
Dixebráronme del cañaveral
y yá nun puedo vivir ensin ximir y llamentame

El "Masnavi" entreteje fábules, escenes de la vida cotidiana, revelaciones Coránicas y exéxesis y temes metafísiques, formando un estensu y entrevesgáu tapiz. Rumi considérase un exemplu d'un "insān kāmil", términu árabe pa designar al ser humanu perfeccionáu (llit. humanu completu). Él dixo de sí mesmu "nun soi un profeta, pero de xuru traxi unes Escritures". Rumi creyó apasionadamente nel usu de la música, la poesía y el baille como mediu de busca p'algamar a Dios. Pa Rumi, la música ayuda a los devotos a centrar el so ser no divino, y a faer esto tan intensu que l'alma destrúyase y resucite. Foi ésta la idea que na práutica desenvolvieron los Derviches Giróvagos nuna forma ritual. Él fundó la orde del Mevleví, y creó'l "Sema", una danza sagrada. Na tradición de la orde Mevleví, la Sema representa un viaxe místicu de desenvolvimientu espiritual, dexando'l perfeccionamiento de la mente y l'amor. Nesti viaxe'l buscador da vueltes simbólicamente escontra la verdá, crez con amor, abandona l'ego, atopa la verdá, y llega a la "Perfeición"; depués torna d'esti viaxe espiritual con mayor maduror, p'amar y tar al serviciu del conxuntu de la creación, ensin discriminación escontra les creencies, races, clases y naciones.

Según Shahram Shiva, una de les razones de la sonadía de Rumi ye que "Rumi puede verbalizar l'altamente personal y de cutiu confusu mundu de la crecedera personal/espiritual y místicu d'una manera bien concisa y direuta. Él nun ofiende a naide ya inclúi a toos nos sos testos. El mundu de Rumi nun ye nin puramente'l mundu d'un sufí, nin el mundu d'un hindú, nin un xudíu, nin un cristianu; ye l'estáu más altu d'un ser humanu, un ser humanu dafechu desenvueltu, non encasillado por llimitaciones culturales; él toca a cada unu de nós.

Ven, ven, quienquiera que sías;
Sías infiel, idólatra o paganu, ven
Esti nun ye un llugar de desesperación
Inclusive si rompisti los tos votos cientos de vegaes, entá ven!

Los poemes de Rumi pueden oyese güei nes ilesies, sinagogues, monesterios de Zen, según nos escenarios del arte y de la música en Nueva York. Según el profesor Majid M. Naini, la vida y el tresformamientu de Rumi apurren el testimoniu y la prueba verdadera de que les xentes de toles relixones y procedencies puede vivir xuntes en paz y harmonía. Les visiones, les pallabres, y la vida de Rumi enseñen cómo algamar la paz y felicidá interna, pa poder, finalmente, parar la corriente continua de la hostilidá y l'odiu y algamar la paz y harmonía globales verdaderes.

¿Qué puedo faer, oh creyentes?, pos non me reconozoo a mi mesmu.
Nun soi cristianu, nin xudíu, nin magu, nin musulmán.
Nun soi del Este, nin del Oeste, nin de la tierra, nin del mar.
Nun soi de la mina de la Naturaleza, nin de los cielos xiratorios.
Nun soi de la tierra, nin de l'agua, nin del aire, nin del fueu.
Nun soi del empíreo, nin del polvu, nin de la esistencia, nin de la entidá.
Nun soi d'India, nin de China, nin de Bulgaria, nin de Grecia.
Nun soi del reinu d'Iraq, nin del país de Jurasán.
Nun soi d'esti mundu, nin del próximu, nin del Paraísu, nin del Infiernu.
Nun soi d'Adán, nin d'Eva, nin del Edén, nin de Rizwán.
El mio llugar ye'l sinlugar, la mio señal ye la sinseñal.
Nun tengo cuerpu nin alma, pos pertenezo a l'alma del Amáu.
Refugué la dualidá, vi que los dos mundos son unu;
Unu busco, Unu conozo, Unu veo, Unu llamo.
Toi embriagado cola copa del Amor, los dos mundos sumieron de la mio vida;
nun tengo otra cosa que faer más que'l jolgorio y la jarana.

Principales obres[editar | editar la fonte]

Páxina d'un manuscritu de la obra de Mevlana (Rumi) "Diwan-y Shams-y Tabriz-i", datáu en 1503.

La poesía de Rumi estrémase de cutiu en delles categoríes: los quatrains (rubaiyat) y ghazals (odes) del Diván, los seis llibros del Masnavi, los Discursos, les Cartes, y los seis sermones casi desconocíos.

El trabayu más importante de Rumi ye'l Masnavi-ye Manavi (coples espirituales), axuntaes en seis volúmenes, considerada por munchos sufíes como en segundu llugar n'importancia tres el Corán. De fechu al Masnavi de cutiu llamar el "Qur'an-y Parsi" (el Corán persa). Ye considerada por munchos como unu de los trabayos más grandes de la poesía mística.

L'otru trabayu importante de Rumi ye'l Diwan-y Shams-y Tabriz-i (El Trabayu de Shams de Tabriz - nomada n'honor al so gran amigu ya inspirador, el derviche Shams), compuesta d'unos 40.000 versos. Delles razones ufiertáronse esplicando la decisión de Rumi de nomar la so obra maestra dempués del so alcuentros con Shams. Dalgunos alderiquen que yá que Rumi nun sería poeta ensin Shams, foi apoderáu que la coleición fuera titulada col nome d'él. Otros suxurieron qu'a la fin, Rumi convertir en Shams, polo tanto la coleición ye en verdá de Shams falando al traviés de Rumi. Dambos trabayos tán ente los más importantes de tola lliteratura persa.

Pela so parte el "Fihi Ma Fih" (Nél ta lo que ta nél) componer de los discursos de Rumi sobre diversos temes. Rumi nun preparar nin escribió estos discursos. Fueron rexistraos pol so fíu, el sultán Veled o dalgún otru discípulu de Rumi y arrexuntaos en forma de llibru. Dalgunos de los discursos tán destinaos a Muin al-Din Parvane. Delles partes del llibru son tamién comentarios del Masnavi.

Majalis-i Sab'a (Siete Sesiones) contién siete sermones daos en siete asamblees. Estos sermones fueron daos a pidimientu de persones notables, especialmente al Dinar Zarqubi de Salah.

El so legáu[editar | editar la fonte]

La Orde Mevlevi[editar | editar la fonte]

La Orde Mevleví o de los Derviches Giróvagos ye una orde derviche (tariqa) de Turquía, fundada polos discípulos d'esti gran maestru y poeta sufí. La sede de la orde topar en Konya (Turquía). Los mevlevíes (de la voz árabe maulana, mevlana en turcu, "el nuesu maestru", nomatu de ar-Rumí), algamen l'éxtasis místicu (uaÿd) en virtú de la danza (samá'), símbolu del baille de los planetes. Los derviches (del persa darwish: "visitador de puertes") mevlevíes xiren sobre sí mesmu hasta consiguir l'éxtasis. La danza ye acompañada de flautes, atabales, tamboriles, esa especie de violinos llamaos kamanché, y laudes de mástil llargu como'l saz turcu.

Rumi na cultura popular[editar | editar la fonte]

  • La cantante Madonna recita'l poema "Agriduz" nun cantar del mesmu nome (Bittersweet).
  • Nel cantar "Human Sadness" De The Voidz+Julian Casablancas cítase una frase de Rumi : "más allá de toles idees del bien y el mal hai un campu".
  • Nel cantar "Kaleidoscope" de la banda británica Coldplay apaez un fragmentu del poema de Rumi "The Guest House".

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «Christian-Muslim Relations: A Bibliographical History».
  2. Afirmao en: SNAC. Identificador SNAC Ark: w60c516m. Apaez como: Rumi. Data de consulta: 9 ochobre 2017. Llingua de la obra o nome: inglés.
  3. Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 30 avientu 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  4. Afirmao en: Encyclopædia Britannica Online. Identificador Encyclopædia Britannica Online: biography/Jalal-al-Din-al-Rumi. Apaez como: Rumi. Data de consulta: 9 ochobre 2017. Llingua de la obra o nome: inglés.
  5. Identificador CONOR.SI: 13534307. Afirmao en: CONOR.SI.
  6. URL de la referencia: https://archive.org/details/rumisworldlifewo0000schi. Páxina: 12-13.
  7. «Yalal ad-Din Rumi, Persian poet (1207-73)».
  8. «Jalal ad-Din : Define, Explore, Discuss».
  9. «Jalal ad-Din Rumi Facts, information, pictures».

Bibliografía[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]