Xunta d'Andalucía

De Wikipedia
Xunta d'Andalucía
gobiernu autonómicu y organismu públicu
Llocalización
Sede Palaciu de San Telmo
Direición España
Historia
Fundación1981
Participación empresarial
Filiales
Propietariu de
Formáu por Conseyería de Desenvolvimientu Educativu y Formación Profesional de la Xunta d'Andalucía
Conseyería de la Presidencia, Interior, Diálogu Social y Simplificación Alministrativa de la Xunta d'Andalucía
Conseyería d'Economía, Facienda y Fondos Europeos de la Xunta d'Andalucía
Conseyería d'Empléu, Empresa y Trabayu Autónomu de la Xunta d'Andalucía
Conseyería de Fomentu, Articulación del Territoriu y Vivienda de la Xunta d'Andalucía
Conseyería de Facienda y Financiamientu Européu de la Xunta d'Andalucía
Conseyería d'Inclusión Social, Mocedá, Families ya Igualdá de la Xunta d'Andalucía
Conseyería de Xusticia, Alministración Local y Función Pública de la Xunta d'Andalucía
Conseyería de Política Industrial y Enerxía de la Xunta d'Andalucía
Conseyería de Salú y Consumu de la Xunta d'Andalucía
Conseyería de Sostenibilidá, Mediu Ambiente y Economía Azul de la Xunta d'Andalucía
Conseyería de Tresformamientu Económicu, Industria, Conocencia y Universidaes de la Xunta d'Andalucía
Conseyería de Turismu, Cultura y Deporte de la Xunta d'Andalucía
Conseyería d'Universidá, Investigación ya Innovación de la Xunta d'Andalucía
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

La Xunta d'Andalucía («Junta de Andalucía» , en castellán) ye la institución en que s'entama l'autogobiernu de la Comunidá Autónoma d'Andalucía. Ta integrada pol Parllamentu d'Andalucía, la Presidencia de la Xunta d'Andalucía y el Conseyu de Gobiernu.

Los presupuestos de 2016 xuben a 31 285 millones d'euros, y tien más de 250 000 emplegaos direutos, de los cualos más de 110 000 pertenecen al sector docente non universitariu, y más de 95 000 son personal de les Instituciones Sanitaries pertenecientes al Serviciu Andaluz de Salú.[1]

Dende avientu de 2018, el Presidente de la Xunta d'Andalucía ye Juan Manuel Moreno, del Partíu Popular Andaluz (PPA).

Imaxe corporativa[editar | editar la fonte]

Imaxe institucional[editar | editar la fonte]

La imaxe institucional ta formada pol logotipu que consiste na lleenda Xunta d'Andalucía» en carácter tipo «Alfabetu andaluz» y el símbolu que consiste nuna simplificación del escudu d'Andalucía.

El símbolu representa una concepción clásica y preséntase xeneralmente de forma parcial y atapecíu como fondu. Solo represéntase de forma total ya integráu col logotipu n'aplicaciones que ye riquíu por razones protocolaries.[2]

Imaxe xenérica[editar | editar la fonte]

El símbolu xenéricu ye una síntesis del escudu, con atributos de modernidá y dinamismu. Contién, de forma sintética, los elementos definitorios del escudu d'Andalucía:

  • «La Bandera en forma d'arcu de mediu puntu, espándese convirtiéndose n'ondes que se proyeuten escontra l'esterior».
  • «Hércules concentrar nun triángulu, figura estética, que como una brúxula apunta al norte».

Según el manual d'identidá corporativa de la Conseyería de la Presidencia,

«Con esta simboloxía representa la nueva Andalucía de progresu, en movimientu y en comunicación direuta colos ciudadanos, tando tamién presente nos Organismos, Entidaes y Empreses Públiques que xestiona o en que participa, según nel patrimoniu que caltién, faciendo patente la so aición de gobiernu».

Instituciones[editar | editar la fonte]

Parllamentu[editar | editar la fonte]

Edificiu del Hospital de los Cinco Llagues en Sevilla, sede del Parllamentu d'Andalucía.

El Parllamentu d'Andalucía ye l'Asamblea Llexislativa de la Comunidá Autónoma, a la que correspuende la ellaboración y aprobación de les Lleis y l'eleición y cese del Presidente de la Xunta d'Andalucía. Ta compuestu por diputaos escoyíos por aciu sufraxu universal direutu, que representen al pueblu andaluz.[4] El Parllamentu d'Andalucía constituyir en 1982, tres l'aprobación del Estatutu d'Autonomía en 1981. La so actual see nel antiguu Hospital de los Cinco Llagues en Sevilla.

Presidente[editar | editar la fonte]

El Presidente de la Xunta d'Andalucía ye'l supremu representante de la Comunidá Autónoma y el representante ordinariu del Estáu na mesma; la so eleición tien llugar pol votu favorable de la mayoría absoluta del Plenu del Parllamentu d'Andalucía y el so nomamientu correspuende al rei.

Conseyu de Gobiernu[editar | editar la fonte]

El Conseyu de Gobiernu ye l'órganu políticu y alministrativu cimeru de la Comunidá, al que correspuende l'exerciciu de la potestá reglamentaria y el desempeñu de la función executiva y alministrativa de la Xunta d'Andalucía. Ta compuestu pol Presidente de la Xunta d'Andalucía, que lo preside, y polos Conseyeros nomaos por él pa faese cargu de los diversos Departamentos (Conseyeríes).

El Conseyu de Gobiernu axúntase davezu los martes de toles selmana.[5]

Conseyeríes[editar | editar la fonte]

Na llexislatura actual (2018-2023) la Xunta d'Andalucía ta compuesta por 12 conseyeríes.[6]

Tres les eleiciones autonómiques d'avientu de 2019, el PSOE-A pierde la mayoría simple y la presidencia de la Xunta al nun tener mayoría parllamentaria con Adelante Andalucía. Juan Manuel Moreno llogra'l sofitu de Ciudadanos y Vox y forma'l primer gobiernu en coalicion y non socialista d'Andalucía.

Bandera de Andalucía Composición del Conseyu de Gobiernu de la Xunta d'Andalucía - XI Llexislatura
Conseyería Conseyeru Competencies (según el Decretu del Presidente 2/2019, de 21 de xineru, de la Vicepresidencia y sobre reestructuración de Conseyeríes[7])
Presidencia de la Xunta 'Andalucía Juan Manuel Moreno Bonilla Representación cimera de la Comunidá Autónoma. Eleición de los Conseyeros. Direición y coordinación del Conseyu de Gobiernu. Coordinación de les Alministraciones Públiques.
Vicepresidencia de la Xunta d'Andalucía y Turismu, Rexeneración, Xusticia y Alministración Llocal Juan Antonio Marín Lozano Rellaciones col Parllamentu, Alministración Llocal y Memoria Democrática. Rexeneración y tresparencia. Xusticia, Violencia de Xéneru y Coordinación de Polítiques Migratories. Rellaciones col Gobiernu central, Diputaciones provinciales, Mancomunidaes y ayuntamientos. Planificación, promoción y desarrollu del turismu.
Presidencia, Alministración Pública ya Interior Elías Bendodo Benasayag Asistencia política, técnica y xurídica del Presidente y del Gobiernu, protocolu, xestión económica de la Presidencia, comunicación. Coordinación de l'aición del Conseyu en materia de segurida y servicios d'emergencies, eleiciones y consultes, espectáculos y actividaes recreatives, voluntariáu, drogodependencies, proteición d'animales.
Fomentu, Infraestructures y Ordenación del Territoriu Marifrán Carazo Villalonga Obres públiques, infraestructures y organización de tresporte per carretera, ferroviariu, marítimu y aereu, vivienda.
Educación y Deporte Francisco Javier Imbroda Ortiz Educación infantil, primaria y secundaria, formación profesional.[8] Promoción del deporte.
Salú y Families Jesús Aguirre Muñoz Sanidá ya hixene pública, hospitales, consumu y polítiques familiares.
Facienda, Industria y Enerxía Juan Bravo Baena Presupuestos de la Xunta, comerciu, artesanía. Industria, enerxía, mines, cooperatives, incentivos rexonales y teunolóxicos.
Economía, Conocimientu, Empreses y Universidá Rogelio Velasco Pérez Política económica y financiera, programación, siguimientu, evaluación, coordinación y verificación de les actuaciones de conteníu económicu y financieru, cooperación económica y desendolcu de mercaos. Educación superior. Investigación científica ya anovación teunolóxica, sofitu a les empreses pa I+D, sociedá de la información.
Emplegu, Formación y Trabayu Autónomu Rocío Blanco Eguren Rellaciones llaborales, seguridá y sanidá nel trabayu, tutela del Serviciu Andaluz d'Emplegu,[9]polítiques d'autoemplegu, rede d'UTEDLT (desendolcu llocal y teunolóxicu n'árees rurales).
Igualdá, Polítiques Sociales y Conciliación Rocío Ruiz Domínguez Igualdá, violencia de xéneru, tercera edá, discapacitaos, integración social, prestaciones non contributives y asistencia social.
Cultura y Patrimoniu Históricu Patricia del Pozo Fernández Arte y cultura, patrimonio históricu - bibliográficu - sonoru - imaxe, museos.
Agricultura, Ganadería, Pesca y Desendolcu Sostenible Carmen Crespo Díaz Agricultura, ganadería, agroalimentación, desendolcu rural y pesca, acuicultura ya investigación agropecuaria. Proteición del mediu ambiente, agua, espacios naturales, víes pecuaries, montes públicos, cotos de caza, control cinexéticu.
Fonte: Xunta d'Andalucía

Defensor del Pueblu Andaluz[editar | editar la fonte]

El Defensor del Pueblu Andaluz ye una institución que la so misión principal ye la proteición y defensa n'Andalucía de los derechos y llibertáes establecíos nel primer títulu de la Constitución española. Pa ello tien la potestá d'inspeccionar a los conceyos, a les diputaciones provinciales según a la Xunta d'Andalucía. El Defensor del Pueblu Andaluz ye escoyíu pol Parllamentu d'Andalucía pa desempeñar les sos funciones mientres cinco años, periodu que puede ser que puede ser anováu. Anguaño'l cargu desempeñar Jesús Maeztu Gregorio de Tejada.

Cámara de Cuentes[editar | editar la fonte]

La Cámara de Cuentes ye l'órganu de control esternu de l'actividá económico y presupuestario de la Xunta d'Andalucía, de los entes llocales y del restu del sector públicu d'Andalucía. Depende orgánicamente del Parllamentu d'Andalucía. La so composición, organización y funciones regular por aciu la Llei 1/1988, 17 de marzu, de la Cámara de Cuentes d'Andalucía («B.O.J.A.» 22 marzu).

Tribunal Cimeru de Xusticia d'Andalucía, Ceuta y Melilla[editar | editar la fonte]

Les sos sigles son TSXA y tien la so sede en Granada. Esti tribunal cimeru ye competente n'Andalucía y nes ciudaes autónomes de Ceuta y Melilla. Ye competente en virtú de llei orgánica pa conocer de determinaos asuntos d'ordes civil, penal, contenciosu-alministrativu y social y tien de tutelar los derechos reconocíos pol Estatutu d'Autonomía d'Andalucía.

Conseyu Consultivu d'Andalucía[editar | editar la fonte]

El Conseyu Consultivu d'Andalucía ye l'órganu cimeru consultivu del Conseyu de Gobiernu y de l'Alministración de la Xunta d'Andalucía, incluyíos los sos organismos. Coles mesmes, ye l'órganu supremu d'asesoramientu de les entidaes llocales y de los organismos y entes de derechu públicu d'elles dependientes, lo mesmo que de les universidaes públiques andaluces. El Conseyu Consultivu va exercer les sos funciones con autonomía orgánica y funcional.[10]

Conseyu Audiovisual d'Andalucía[editar | editar la fonte]

El Conseyu Audiovisual d'Andalucía ye l'autoridá audiovisual independiente encargada de velar pol respetu de los derechos, llibertaes y valores constitucionales y estatutarios nos medios audiovisuales, tanto públicos como privaos, n'Andalucía, según pol cumplimientu de la normativa vixente en materia audiovisual y de publicidá.[11]

Presidentes de la Xunta[editar | editar la fonte]

José Rodríguez d'Aborboyar, Manuel Chaves, Susana Díaz, José Antonio Griñán y Rafael Escuredo Rodríguez frente a una estatua de Blas Infante

Dende avientu de 2018, la presidencia recái sobre Juan Manuel Moreno, primer presidente non socialista que llogra la presidencia autonómica tres consiguir los votos suficientes na investidura. Na Xunta d'Andalucía gobierna'l PPA per primer vegada y en colición con Ciudadanos, siendo vicepresidente Juan Marín.

Bandera de Andalucía Llista de Presidentes de la Xunta d'Andalucía dende 1978
Periodu Presidente Observaciones
Nome Partíu
Xunta Preautonómica[12] 1978-1979 Plácido Fernández Viagas PSOE-A Dimite'l 2 de xunu de 1979
1979-1982 Rafael Escuredo Rodríguez
i llexislatura 1982-1984 Dimite'l 17 de febreru de 1984
1984-1986 José Rodríguez de la Borbolla
ii llexislatura 1986-1990
iii llexislatura 1990-1994 Manuel Chaves González
iv llexislatura 1994-1996
v llexislatura 1996-2000
vi llexislatura 2000-2004
vii llexislatura 2004-2008
viii llexislatura 2008-2009 Dimite'l 7 d'abril de 2009
2009 Gaspar Carlos Zarrías Arévalo En funciones
2009-2012 José Antonio Griñán Martínez
ix llexislatura 2012-2013 Dimite'l 27 d'agostu de 2013
2013-2015 Susana Díaz Pacheco
x llexislatura 2015-2019
xi llexislatura 2019- Juan Manuel Moreno Bonilla PPA
Fonte: Junta de Andalucía

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Notes y referencies[editar | editar la fonte]

  1. Error de cita: La etiqueta <ref> nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes rcp2010
  2. Xunta d'Andalucía (ed.): «Índiz ya introducción». Manual d'identidá corporativa. Archiváu dende l'orixinal, el 23 d'abril de 2014. Consultáu'l 21 d'abril de 2014.
  3. corporativa/diseno_basico/1184322139280_1_2_imaxe_genxrica.pdf Xunta d'Andalucía - Conseyería de la Presidencia Manual d'identidá Corporativa
  4. «El Parllamentu d'Andalucía representa al pueblu andaluz», Estatutu d'Autonomía d'Andalucía, 2007, Títulu IV, Capítulu I, artículu 100. Fonte: Xunta d'Andalucía.
  5. «Conseyu de Gobiernu».
  6. https://www.levante-emv.com/espana/2015/06/17/susana-diaz-amplia-11-13/1279702.html
  7. «Decreto del Presidente 2/2019, de 21 de enero, de la Vicepresidencia y sobre reestructuración de Consejerías.». Consultáu'l 23 de xineru de 2019.
  8. Diario de Alcalá. «Andalucía toma medidas contra el alto porcentaje de fracaso escolar». Consultáu'l 10 d'avientu de 2019.
  9. Miguel Ángel Olimpo. «La Junta de Andalucía permite tramitar contrataciones a través de Gescontrata». Consultáu'l 23 de xineru de 2019.
  10. Art. 129 del Estatutu d'Autonomía d'Andalucía
  11. Art. 131 del Estatutu d'Autonomía d'Andalucía
  12. Periodu preautonómicu: Enantes de l'adopción del Estatutu d'Autonomía n'ochobre de 1981.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]