Xosé II del Sacru Imperiu Romanu Xermánicu

De Wikipedia
Xosé II del Sacru Imperiu Romanu Xermánicu
Rei d'Hungría

29 payares 1780 - 20 febreru 1790
María Teresa I d'Austria - Leopoldu II de Habsburgu
Rey de Bohemia (es) Traducir

1780 - 1790
María Teresa I d'Austria - Leopoldu II de Habsburgu
emperador del Sacru Imperiu Romanu Xermánicu

1765 - 1790
Francisco I del Sacru Imperiu Romanu Xermánicu - Leopoldu II de Habsburgu
príncipe eleutor

Vida
Nacimientu Hietzing (en) Traducir[1] y Viena[2]13 de marzu de 1741[3]
Nacionalidá Bandera de Sacru Imperiu Romanu Xermánicu Sacru Imperiu Romanu Xermánicu
Residencia Palacio Imperial de Hofburg (es) Traducir
Muerte Viena[4]20 de febreru de 1790[3] (48 años)
Sepultura Cripta Imperial de Viena (es) Traducir
Familia
Padre Francisco I del Sacru Imperiu Romanu Xermánicu
Madre María Teresa I d'Austria
Casáu con Isabel de Borbón-Parma (es) Traducir (1760 – )[5]
Josefa de Baviera (1765 – )[5]
Fíos/es
Hermanos/es
Pueblu Casa d'Habsburgu-Lorena
Estudios
Llingües falaes alemán[7]
Oficiu líder militarmonarca
Trabayos destacaos Catalogue des tableaux de la Galerie impériale et royale de Vienne (es) Traducir
Premios
Creencies
Relixón Ilesia Católica
Cambiar los datos en Wikidata

Xosé II d'Habsburgu-Lorena (Joseph Benedikt August Johann Anton Michael Adam Von Habsburg-Lothringen) (13 de marzu de 1741Hietzing (en) Traducir y Viena – 20 de febreru de 1790Viena), foi un archiduque austriacu del sieglu XVIII y depués Emperador del Sacru Imperiu Romanu Xermánicu de 1765 a 1790, Rei d'Hungría (1780-1790) y Rei de Bohemia (1780-1790).

Los sos contemporáneos almirar pola so gran cultura y habilidá pa gobernar, ya inclusive munchos historiadores modernu y actual considerar un xeniu.

Biografía[editar | editar la fonte]

"Ablayar y avergoñar a los grandes, esi ye'l mio plan. Toos tienen como tener de sirvir al Estáu, que la so personificación ye'l monarca".
Xosé II d'Habsburgu, 1763

Yera fíu de l'archiduquesa María Teresa y del emperador Francisco I, y hermanu de María Antonieta reina de Francia, según del que sería'l so socesor Leopoldu II. Foi escoyíu Rei de Romanos en 1764 y Emperador del Sacru Imperiu Romanu Xermánicu en 1765. Empezó a reinar xunto a so madre pero nun llogró'l gobiernu efectivu hasta la muerte d'ésta en 1780 a la qu'asocedió como rei de Hungría y de Bohemia.

Xosé II (derecha) col so hermanu Leopoldu, entós Gran Duque de Toscana, en 1769.
Xosé II por Georg Decker.
Fiesta entamada pa celebrar el matrimoniu del emperador Xosé II cola princesa Josefa de Baviera el 23 de xineru de 1765. Obra de Johann Georg Weikert. L'hermanu de Xosé II, l'archiduque Maximiliano interpreta a Cupidu, l'archiduque Fernando al noviu y l'archiduquesa María Antonieta a la novia.

Considérase unu de los representantes del despotismu ilustráu, gobernó sofitáu ya influyíu pol so canciller d'Estáu Kaunitz. Amosó interés poles idees enciclopedistes. Intentó modernizar, impulsar y racionalizar el funcionamientu de l'alministración con un programa de reformes coles mires de construyir un Estáu unitariu centralizáu col alemán como llingua alministrativa.

Empecipióse una política de lliberalización comercial, fomentóse'l desenvolvimientu de la "industria" y unificóse el sistema fiscal, iniciatives basaes n'idees mercantilistes coles que se trató d'impulsar la economía. Abolió la servidume y les corporaciones al dar garantíes a los llabradores sobre la propiedá dexando la so emancipación. Púnxose fin a les prestaciones de trabayu ente llabradores, sentó les bases de la tolerancia relixosa al poner fin a les persecuciones d'ortodoxos y protestantes, ameyoróse y secularizó la educación y creáronse nueves universidaes. Mientres la Primer Repartu de Polonia, en 1772, anexonó Galitzia a los dominios de los Habsburgu en contra de la opinión de la so madre.

El 29 de payares de 1780 xubió al tronu húngaru tres la muerte de la so madre María Teresa. Sicasí, pola so propia decisión, Xosé II nun se fixo coronar y tampoco fixo'l xuramentu del monarca ante los húngaros. D'esta manera nun taba comprometíu a respetar les lleis que protexíen a los húngaros del poder absolutu del monarca de vez. Ante esto, foi moteyáu "El rei Asombrerado " (n'húngaru "kalapos király"), yá que nun usó la corona húngara sinón solu sombreros.

Llueu estendió la so influencia sobre los reinos sol so control y llevó a cabu reformes educatives y eclesiástiques, y en 1784 ordenando que l'idioma alemán fora la llingua oficial n'Hungría,[8] lo que xeneró gran descontentu ente la nobleza y campesinado húngaru. Xosé II enfrentar a suecos y otomanos. A estos postreros, en 1785, arrampuñólos Bukovina. Entamó l'anexón de Baviera pero la resistencia de Prusia y la resultancia de la Guerra de socesión bávara torgar. Estrechó les rellaciones con Rusia a la que sofitó frente a Turquía nuna guerra na que'l territoriu austriacu foi invadíu.

Foi contemporaneu de Wolfgang Amadeus Mozart, el célebre compositor. Asina mesmu Beethoven escribió la cantata auf dean Tod Kaiser Josephs II na so memoria.

Matrimoniu[editar | editar la fonte]

Sabela de Borbón-Parma (1741-1763), la so primer esposa.
Josefa de Baviera (1739-1767), la so segunda esposa.

Xosé II casóse en dos causes:

La primera cola princesa Sabela de Borbón-Parma, fía del duque Felipe I de Parma y de la princesa Luisa Sabela de Borbón, de quien tuvo fondamente namoráu y cola que tuvo dos fíos:

  • María Teresa d'Habsburgu (1762-1770). Morrió de neumonía con siete años; la so muerte afectó hondamente al so padre hasta la suya propia.
  • Cristina d'Habsburgu (*/† 1763). Nació prematura y morrió pocu dempués de la so nacencia.La so madre finó pocu dempués de la so nacencia por entueyos del partu.

Tres el fallecimientu d'Isabel, la so primer esposa, cásase cola so prima Josefa de Baviera (1739-1767), fía de Carlos Alberto, eleutor de Baviera y de l'archiduquesa María Amelia (una prima de María Teresa I). A esti segundu matrimoniu aportó de bien mala gana y prefiriera casase cola infanta María Lluisa de Parma, hermana menor de la so finada Isabel, pos se-y paecía físicamente, pero esta yá s'atopaba comprometida col futuru Carlos IV d'España. Nun tuvieron fíos.

Como a Xosé II nun-y sobrevivieron fíos varones asocedió-y el so hermano Leopoldu II.

El Josefismo[editar | editar la fonte]

Foi una teoría política introducida mientres el reináu de Xosé II qu'alterió les rellaciones que caltuvieren hasta entós la Ilesia y los territorios de los Habsburgu. Conforme a esta visión, la Ilesia namái tenía potestaes sobre la moral de los sos fieles y, arriendes d'ello, les cuestiones de calter secular en territoriu austriacu (incluyida l'alministración de la mesma Ilesia) teníen de quedar suxetes a les lleis y autoridaes del Estáu. Tamién se suprimieron les exenciones y dispenses daes pol papa en territoriu austriacu porque se consideraba qu'afectaben a la soberanía del monarca.


Predecesor:
José I
Rei de Romanos
1764 - 1765
Socesor:
Predecesor:
Francisco I
Emperador electu del Sacru Imperiu Romanu Xermánicu

1765 - 1790
Socesor:
Emperador Leopoldu II
Predecesor:
María Teresa
Rei d'Hungría y Reis de Bohemia Bohemia
Archiduque d'Austria y duque de Milán

1780 - 1790
Socesor:
Leopoldu II

Ancestros[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 10 avientu 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  2. «Habsburg, Joseph II. (BLKÖ)» (n'alemán). Biographisches Lexikon des Kaiserthums Oesterreich:  páxs. 296. 
  3. 3,0 3,1 Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 9 abril 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  4. Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 30 avientu 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  5. 5,0 5,1 Identificador de persona en The Peerage: p10308.htm#i103074. Data de consulta: 7 agostu 2020.
  6. 6,0 6,1 Afirmao en: The Peerage. Llingua de la obra o nome: inglés. Autor: Darryl Lundy.
  7. URL de la referencia: https://plus.si.cobiss.net/opac7/conor/71891811.
  8. Votruba, Martin. «The Law on the German Language in Administration». Slovak Studies Program. University of Pittsburgh. Consultáu'l 19 de xunetu de 2010.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]