Xeografía de Finlandia

Coordenaes: 60°N 30°E / 60°N 30°E / 60; 30
De Wikipedia
Xeografía de Finlandia
Llocalización
Continente Europa
Rexón Europa del Norte
Escandinavia
Carauterístiques xeográfiques
Superficie 338 145 km²
  304 473 km² (tierra)
  33 672 km² (agua)
Llinia de costa 1250 km
Puntos estremos
Puntu más altu Monte Halti a 1.328 m
Fronteres territoriales
 • Noruega 727 km
 • Suecia 614 km
 • Rusia 1340 km

 
 • Plataforma continental 200 m o fondura
d'explotación
 • Zona económica esclusiva 12 nm
 • Mar territorial 12 nm
[editar datos en Wikidata]

Finlandia (nome llocal, Suomen tasavalta/Republiken Finland) ye un estáu d'Europa septentrional, que llenda col mar Bálticu, golfu de Botnia y el golfu de Finlandia, ente SUECIA,RUSA Y NORUEGA. Comparte fronteres con Suecia al oeste por 540 quilómetros, al norte con Noruega por 720 quilómetros, al este con Rusia por 1.268 quilómetros y un cantu marítimu con Estonia. Finlandia ye'l país européu más septentrional. Anque delles partes d'otros países estiéndense más al norte, tou Finlandia ta a más de 60º de latitud norte; un cuartu del área xaz al norte del círculu polar árticu. Una parte del estremu norte de Finlandia forma parte de la península escandinava.

Xeografía física[editar | editar la fonte]

Relieve[editar | editar la fonte]

La estensión de Finlandia ye de 338.145 km²,[1] con 304.623 km² de tierra y 33.552 km² d'agües continentales.

La xeografía de Finlandia ye debida principalmente a los glaciares continentales. Cuando los glaciares vencieron fai 10.000 años dexaron morrenes y eskers. Otres indicaciones de la so presencia son los miles de llagos que se formen pola fusión nival na parte sur del país.

Finlandia ye un país desaxeradamente llanu y de poca altitú, una y bones una inmensa parte del territoriu finés ta a menos de 200 metros sobre'l nivel del mar. La parte del país que supera esa altitú atopar nel norte (Laponia), y nel interior de la provincia d'Oulu. El paisaxe finlandés ye llanu na parte suroeste y nes llanures vastes y costeres d'Ostrobotnia, onduláu de llombes nel centru y el esti —altitú inferior a 350 metros al sur del paralelu 65ºN—. Laponia ye dacuando montascosa, pero la mayoría de les vegaes ta formada por estensiones vastes y abondo planes ocupaes per llagos, banzaos y turberas. Los relieves más carauterísticos de Laponia son los tunturit (en singular tunturi, un accidente similar a los fell ingleses y fjäll suecos), unes llombes que la so altitú devasa la llende del monte, que nesta rexón con clima subárticu ye pocu eleváu, alredor de 300 m pela redolada de Sodankylä por casu. El puntu más eleváu, con 1.328 msnm, ye'l monte Halti, atopar nel estremu noroeste de Laponia, xunto a la frontera con Noruega.

Ríos, llagos y costa[editar | editar la fonte]

Finlandia tien 187.888 llagos, 5.100 rabiones y 179.584 islles. Los llagos tienen una estensión bien variada, que va dende los 4.400 km² del Saimaa a los 1.000 km² del Päijänne y del llagu Inari.

Hai aproximao 1.107 quilómetros de mariña col golfu de Finlandia (sur), el mar Bálticu (suroeste), y el golfu de Botnia (oeste). Al sur de Turku, la mariña ye bien accidentada, presentando numberosos cabos, petones ya islles. Finlandia cunta con 179.584 islles, de les que la inmensa mayoría atópase en archipiélagu de Åland y a lo llargo de la mariña meridional del golfu de Finlandia, particularmente nel archipiélagu de Turku.

Unu de los principales archipiélagos de Finlandia ye'l de les islles Åland o Åland (Ahvenanmaa). Esti archipiélagu, que de la mesma ye una rexón con un altu grau d'autonomía y una de les 6 provincies alministratives de Finlandia, tien una estensión de 1.552 km².

Clima[editar | editar la fonte]

El clima de la Finlandia meridional ye nórdicu. Nel norte del país, particularmente en Laponia, predomina'l clima subárticu, carauterizáu pelos iviernu desaxeradamente fríos. Tien un clima continental con temperatures estremaes. La llatitú ye la influencia principal nel clima finés. Pola so situación xeográfica nortiza, el iviernu ye la estación más llarga. Por permediu, l'iviernu dura dende principios d'avientu hasta mediaos de marzu nel archipiélagu (de 105 a 120 díes) y dende principios d'ochobre a principios de mayu en Laponia (180 díes). Eso significa que les rexones meridionales del país queden cubiertes pola nieve alredor de trés a cuatro meses al añu y, nes septentrionales, alredor de siete meses.

Tamién-y afecten les corrientes templaes de la corriente del Golfu, anque en menor midida qu'a los vecinos países de Noruega y Suecia. Los vientos del oeste lleven les corrientes d'aire templao a les zones báltiques y les veres del país, moderando les temperatures ivernices, especialmente nel sur. Estos vientos, por cuenta de les nubes acomuñaes con sistemes de tiempu qu'acompaña los occidentales, tamién mengüen la cantidá de lluz solar que se recibe mientres el branu. Finalmente, hai de mentase que'l continente euroasiático nel este interactúa col océanu Atlánticu nel oeste pa modificar el clima del país. El sistema d'alta presión continental asitiada sobre'l continente euroasiático compensa les influencies marítimes, causando severos iviernos y dacuando temperatures altes nel branu. Dacuando produzse'l efeutu Föhn pelos Alpes escandinavos de Noruega.

Como Finlandia atópase na zona de los vientos occidentales de llatitú media, na frontera ente les mases d'aire tropical y les polares, los tipos climáticos asocédense rápido, especialmente pel hibiernu. Les condiciones meteorolóxiques finlandeses dependen de ciertos puntos conocíos, como'l ciclón allugáu nes cercaníes d'Islandia y los anticiclones de Siberia y les Azores. L'allugamientu y l'intensidá d'estos centros pueden variar en distintes dómines, y dalgunu d'ellos puede determinar el desenvolvimientu del tiempu mientres llargos periodos.[2]

Pel hibiernu.
Imaxe de Finlandia, llograda por satélite.
Temperatura

Finlandia algama temperatures glaciales pel hibiernu: nel sur baxen a -15 °C en xineru y febreru, ente que nel norte de cutiu asítiense per debaxo de -30 °C. Nesta dómina del añu esti territoriu escarez de lluz solar mientres la mayor parte del día; cola llegada del branu y el sol de medianueche calcúlense valores de 15 °C nel norte y en redol a 20 °C nel sur. Sicasí, les temperatures pueden xubir hasta 30 °C.[3]

La temperatura más alto rexistrada ye de 37,2 °C (Liperi, xunetu de 2010). La más baxa, −51,5 °C (Kittilä, xineru de 1999). La temperatura medio añal ye relativamente alta na parte suroeste del país (5,0 °C a 7,5 °C), con iviernos bastante nidios y branos templaos, y baxa en partir nordeste de Laponia (0 °C a -4 °C).

Los estremos de temperatura pa cada mes:[4]

Máximes temperatures:

  • Xineru: +10,9 °C (6 de xineru de 1973, Marieḥamn, Åland)
  • Febreru: +11,8 °C (28 de febreru de 1943, Ḥélsinki, Finlandia meridional)
  • Marzu: +17,5 °C (27 de marzu de 2007, Helsinki-Vantaa, Finlandia meridional)
  • Abril: +25,5 °C (27 d'abril de 1921, Jyväskylä, Finlandia central)
  • Mayu: +31,0 °C (30/31 de mayu de 1995, Lapinjärvi, Finlandia meridional)
  • Xunu: +33,8 °C (24 de xunu de 1934, Ähtäri, Finlandia central)
  • Julio: +37,2 °C (29 de xunetu de 2010, Liperi, Finlandia oriental)
  • Agostu: +33,8 °C (7/8 d'agostu de 2010, Puumala, Finlandia oriental)
  • Setiembre: +28,8 °C (6 de setiembre de 1968, Rauma, Finlandia occidental)
  • Ochobre: +19,4 °C (2 d'ochobre de 1985, Ḥélsinki, Finlandia meridional)
  • Payares: +14,1 °C (2 de payares de 1999, Marieḥamn, Åland)
  • Avientu: +10,8 °C (6 d'avientu de 2006, Salo, Finlandia meridional)

Temperatures mínimes:

  • Xineru: −51,5 °C (29 de xineru de 1999, Kittilä, Laponia)
  • Febreru: −49,0 °C (5 de febreru de 1912, Sodankylä, Laponia)
  • Marzu: −44,3 °C (1 de marzu de 1971, Salla, Laponia)
  • Abril: −36,0 °C (9 d'abril de 1912, Kuusamo, Rexón d'Oulu)
  • Mayu: −24,6 °C (1 de mayu de 1971, Enontekiö, Laponia)
  • Xunu: −7,0 °C (3 de xunu de 1962, Inari, Laponia)
  • Julio: −5,0 °C (12 de xunetu de 1958, Kilpisjärvi, Laponia)
  • Agostu: −10,8 °C (26 d'agostu de 1980, Salla, Laponia)
  • Setiembre: −18,7 °C (26 de setiembre de 1968, Sodankylä, Laponia)
  • Ochobre: −31,8 °C (25 d'ochobre de 1968, Sodankylä, Laponia)
  • Payares: −42,0 °C (30 de payares de 1915, Sodankylä, Laponia)
  • Avientu: −47,0 °C (21 d'avientu de 1919, Pielisjärvi, Finlandia oriental)
Precipitaciones

El llargu iviernu fai qu'alredor de la metá de les precipitaciones añales, de 500 a 600 mm nel norte caya en forma de nieve. Nel sur del país llueve ente 600 y 700 mm añales. Como nel norte, llueve a lo llargo de tol añu, anque nun cai tanta nieve.

  Parámetros climáticos permediu d'Inari 
Mes Xin Feb Mar Abr May Xun Xnt Ago Set Och Pay Avi añal
Temperatura máxima absoluta (°C) 4 6 8 13 24 28 31 26 24 14 7 2 31
Temperatura máxima media (°C) -9 -9 -3 2 8 14 17 15 9 1 -4 -8 0
Temperatura mínima media (°C) -18 -17 -14 -9 0 6 9 7 3 -3 -10 -18 0
Temperatura mínima absoluta (°C) -41 -42 -38 -29 -12 -2 2 0 -6 -18 -36 -40 -42
Precipitación total (mm) 22 19 15 20 29 54 53 66 44 28 25 30 405
Díes de precipitaciones (≥ 1 mm) 14 13 10 9 13 16 15 16 15 13 13 15 162
[ensin referencies]

Mediu ambiente[editar | editar la fonte]

La práutica totalidá de Finlandia correspuende al bioma de taiga; namái nos estremos norte y suroeste atópense pequeñes árees de tundra y monte templáu de frondosas respeutivamente.

Llagu nel Parque nacional de Salamajärvi.

Según WWF, el territoriu de Finlandia partir ente trés ecorrexones:

Finlandia cunta con 14.829 árees protexíes que cubren 50.303 km², esto ye, el 14.98% de la superficie del país.[6]

Xeografía humana[editar | editar la fonte]

Finlandia tien una población de 5 566 458 habitantes (est. de xunetu de 2009). El grupu étnicu mayoritariu ta formáu por finlandeses (93,4 %) y hai una minoría sueca (5,6%). Otros pequeños grupos son los rusos (0,5%), estonios (0,3%), xitanos (0,1%) y lapones (sami, 0,1 %). Son oficiales el Suomi (91,2%) y el suecu (5,5%); tamién se falen nun 3,3% otros idiomes: rusu, y esquimal (2007). Tocantes a les relixones: Ilesia evanxélica luterana de Finlandia (82,5%), ilesia ortodoxa (1,1%), otros cristianos (1,1%), otros 0,1%, nenguna 15,1% (2006).[7]

Les principales ciudaes son Ḥélsinki, sede del gobiernu, Tampere, Turku, Espoo y Vantaa. Hasta finales de 2009 Finlandia estremar en 6 provincies (lääni en finés), estes yeren:

  1. Finlandia Meridional (Etelä-Suomen lääni)
  2. Finlandia Occidental (Länsi-Suomen lääni)
  3. Finlandia Oriental (Itä-Suomen lääni)
  4. Provincia d'Oulu (Oulun lääni)
  5. Laponia (Lapin lääni)
  6. Åland (en suecu) o Ahvenanmaa (en finés)

Xeografía económica[editar | editar la fonte]

  • Usu de la tierra:
    • tierra arable: 8%
    • colleches permanentes: 1%
    • camperes permanentes: 0%
    • montes: 76%
    • otros:16% (est. 1993)

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Universitat de Barcelona (en catalán)
  2. Finlandia Virtual
  3. Xeografía de Finlandia en Yahoo! Viaxes
  4. Ilmatieteen laitos. Lämpötilaennätyksiä <http://ilmatieteenlaitos.fi/lampotilaennatyksia> Accesu 16-7-2015.
  5. Art. 1, lletra c), incisu iii), de la Directiva 92/43/CEE, según especifícase nel mapa bioxeográficu aprobáu'l 25 d'abril de 2005 pol Comité creáu en virtú del artículu 20 de felicidá Directiva.
  6. [1]
  7. CIA - The World Factbook.