Xeografía de Les Bahames

Coordenaes: 24°15′N 76°00′W / 24.25°N 76°O / 24.25; -76
De Wikipedia
(Redirixío dende Xeografía de Bahames)
Xeografía de Les Bahames
Coordenaes 24°15′N 76°00′W / 24.25°N 76°O / 24.25; -76
 
[editar datos en Wikidata]

El archipiélagu de Les Bahames, islles Bahames, o, a cencielles, Les Bahames, son un grupu d'unes 24 islles habitaes, más de 600 despoblaes y más de 2.000 atolones, cayos y estorbises alcontraos nel oeste del océanu Atlánticu. Tol grupu integra'l país independiente de la Mancomunidá de Les Bahames.

La mayor de les islles ye Andros, asitiada a unos 190 km al sureste de Florida. Les islles Bimini tán al noroeste y al norte ta la islla de Gran Bahama, onde ta la segunda ciudá más grande del país, Freeport. La isla de Gran Ábaco ye al so este. Nel estremu sur ta la islla de Gran Inagua, la segunda islla más grande del país. Otres islles importantes son Eleuthera, Cat Island, islla San Salvador, Acklins, isla de Crooked y Mayaguana. Nasáu ye la capital y ciudá más grande, allugáu en Nueva Providencia. Les islles tienen un clima subtropical, moderáu pola corriente del Golfu.

Les islles son proyeiciones superficiales de los trés bancos océanicos de Les Bahames, el Little Bahama Bank, el Great Bahama Bank y el más occidental Prestar de los Roques (Cay Sal Bank). El puntu más altu ta namái setenta metros sobre'l nivel del mar en Long Island; la islla de Nueva Providencia, onde s'atopa la ciudá capital de Nassau, algama una elevación máxima de namái trenta y siete metros. La tierra en Les Bahames tien una base de coral fósiles, pero gran parte de la roca ye caliar oolítica; la piedra vien de la desintegración de los petones de coral y conches marines. El terrén ye, principalmente, tanto predresu como mangle pantanosu. Carbes baxes cubren gran parte de la superficie. Pineyards atópase en cuatro de les islles del norte: Grand Bahama, Gran Ábaco, Nueva Providencia y Andros. En delles de les islles del sur, florien frondosas tropicales de crecedera lenta. Anque con poco suelu, la tierra ye bien fértil, anque bien delgada. Namái unos pocos llagos d'agua duce y un únicu ríu, asitiáu na islla de Andros, atópase en Les Bahames.

Xeografía[editar | editar la fonte]

  • Lhopa ti la mio cola país, ocupa'l llugar 168)
  • Tierra: 10 070 km²
  • Agua: 3 870 km²
  • Comparancies de superficie:
  • Recursos naturales: sal, aragonito, madera, tierres de cultivu.
  • Usu de la tierra (2005): tierra cultivable, 0,58%; cultivos permanentes, 0,29%; otros: 99,13%.
  • Llinia costera : 3 542 km
  • Relieve: llargu, formaciones coralines llanes con delles llombes baxes arrondaes
  • Puntos más elevaos:
  • puntu más baxu: océanu Atlánticu (0 m)
* puntu más altu: monte Alvernia, en isla Cat (63 m)
  • Tierres de regadío: 10 km² (2003)

Clima[editar | editar la fonte]

Ciclones tropicales más húmedos en Les Bahames
Precipitación
Rangu (Mm) Nube Allugamientu
01 747,5 Furacán Noel (2007) Long Island[1]
02 508,0 Furacán Donna (1960) [2]
03 436,6 Furacán Flora (1963) Ciudá Duncan[3]
04 390,1 Furacán Inez (1966) Aeropuertu de Nassau[3]
05 321,1 Furacán Michelle (2001) Nassau[4]
06 309,4 Furacán Erin (1995) Ilesia Grove[5]
07 279,4 Furacán Isidore (1984) Nassau[6]
08 260,0 Furacán Fay (2008) Freeport[7]
09 236,7 Furacán Floyd (1999) Little Harbor Abacos[8]
10 216,4 Furacán Cleo (1964) West End[3]

El clima del archipiélagu ye semitropical y tien dos estaciones, branu ya iviernu. Mientres el branu, que s'estiende de mayu a payares, el clima ta apoderáu poles mases tropicales d'aire templáu y húmedes, moviéndose escontra'l norte al traviés del Caribe. Les temperatures de branu bazcuyen ente 21 a 34° C con un mugor relativo del 60% al 100%. Nos meses d'iviernu, que s'estiende d'avientu hasta abril, el clima vese afeutáu pol movimientu de les mases polares fríes d'América del Norte. Les temperatures mientres los meses d'iviernu son de 15 a 24° C.

Anque nunca hubo una xelada en Les Bahames, la temperatura puede baxar a 3 °C mientres los golpes del Árticu qu'afecten a la cercana Florida. Hai constancia de que la nieve entemecióse cola agua en Freeport en xineru de 1977, coles mesmes que nevó nel área de Miami. La temperatura yera d'unos 5 °C nesi momentu.

Les precipitaciones medies añales son de 1.320 milímetros y de normal concéntrense nos periodos mayu-xunu y setiembre-ochobre. Les precipitaciones, con frecuencia, son curties, anque dacuando bien intenses acompañada de fuertes rabaseres de vientu, que depués son siguíes de cielos estenos.

Los vientos son predominantemente del este mientres tol añu, pero tienden a ser del nordeste, d'ochobre a abril, y del sureste, de mayu a setiembre. Estos vientos casi nunca entepase de 24 km/h, sacante mientres la temporada de furacanes. Anque oficialmente la temporada de furacanes dura dende xunu hasta payares, la mayoría de los furacanes en Les Bahames producir ente xunetu y ochobre. Antes d'una llarga posa na actividá que terminó na década de 1990, el postreru que cutió foi'l furacán David, en setiembre de 1979. Los daños envalorar en 1,8 millones de US$, y afectaron principalmente a los productos agrícoles. El furacán más intensu del sieglu XX que pasó por Les Bahames foi'l Furacán de Florida (1929), nel que se rexistraron vientos d'hasta 225 km/h. Perdiéronse munches vides y hubo grandes daños n'edificios, cases y barcos.

Mediu ambiente[editar | editar la fonte]

  • Peligros naturales: furacanes y otres nubes tropicales que causen hinchentes y daños pol vientu.
  • Temes d'actualidá: deterioru de los petones de coral y eliminación de les refugayes sólides.
  • Alcuerdos internacionales sobre biodiversidá, cambéu climáticu, protocolu de Kyoto, desertificación, especies en peligru, residuos peligroses, llei del Mar, proteición de la capa d'ozonu, contaminación procedente de buques y güelgues.

Organización alministrativa[editar | editar la fonte]

Les Bahames ta subdividíu en 21 distritos:

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Brown, Daniel (17 d'avientu de 2007). «Tropical Cyclone Report: Hurricane Noel (28 October - 2 November 2007)». National Hurricane Center. Archiváu dende l'orixinal, el 16 de febreru de 2008. Consultáu'l 25 d'avientu de 2007.
  2. Turks and Caicos Islands Red Cross (2007). Turks and Caicos Islands 2007 Hurricane Guide. Retrieved on 2008-06-15.
  3. 3,0 3,1 3,2 David Roth (2009). Tropical Cyclone Rainfall Maxima. Hydrometeorological Prediction Center. Retrieved on 2007-03-15.
  4. Beven, Jack (23 de xineru de 2002). «Tropical Cyclone Report: Hurricane Michelle (29 October - 5 November 2001)». National Hurricane Center. Archiváu dende l'orixinal, el 14 d'avientu de 2007. Consultáu'l 25 d'avientu de 2007.
  5. Rappaport, Edward (26 de payares de 1995). «Preliminary Report: Hurricane Erin (31 July - 6 August 1995)». National Hurricane Center. Consultáu'l 25 d'avientu de 2007.
  6. Associated Press (27 de setiembre de 1984). «Floridians Batten Down As Storm Gains Strength». Daily Herald. Consultáu'l 3 de mayu de 2009.
  7. Stacey R. Stewart and John L. Beven III (2009). Tropical Cyclone Report: Tropical Storm Fay 15-26 August 2008. National Hurricane Center. Retrieved on 2009-02-09.
  8. Pasch, Richard (18 de payares de 1999). «Preliminary Report: Hurricane Floyd (7 - 17 September 1999)». National Hurricane Center. Archiváu dende l'orixinal, el 19 d'avientu de 2007. Consultáu'l 25 d'avientu de 2007.

Referencies[editar | editar la fonte]

L'artículu de la Wikipedia n'inglés cita como referencies:

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Chenoweth, Michael (1998). «The Early 19th Century Climate of the Bahamas and a Comparison with 20th Century Averages». Climatic Change 40 (3–4):  páxs. 577–603. doi:10.1023/A:1005371320672.