Virginia Pearson
Virginia Pearson![]() | |
---|---|
![]() | |
Vida | |
Nacimientu |
Anchorage (es) ![]() |
Nacionalidá |
![]() |
Llingua materna | inglés |
Muerte | Hollywood, 6 de xunu de 1958[1] (72 años) |
Sepultura |
Valhalla Memorial Park Cemetery (es) ![]() |
Causa de la muerte | insuficiencia renal |
Familia | |
Casada con | Sheldon Lewis |
Familia |
ver
|
Estudios | |
Llingües falaes | inglés |
Oficiu |
actriz, actriz de teatru, actriz de cine, actriz de cine mudo (es) ![]() |
IMDb | nm0669410 |
![]() |
Virginia Belle Pearson (7 de marzu de 1886, Anchorage (es) – 6 de xunu de 1958, Hollywood) foi una actriz teatral y de cine d'Estaos Xuníos. A lo llargo de la so carrera ente 1910 y 1932, la mayor parte de la cual tuvo llugar mientres los años del cine mudu, ella trabayó nun total de cincuenta y un filmes.
Biografía[editar | editar la fonte]
Nacida n'Anchorage, Kentucky, en completando los sos estudios escolares, Pearson trabayó un curtiu tiempu como ayudante na biblioteca pública de Louisville, Kentucky. Pearson formóse siguiendo la tradición de les estrelles del teatru estauxunidense, polo qu'actuó en producciones de repertoriu en Washington, D.C. y Nueva York. En Nueva York encarnó a la heroína en Hypocrisy, una hestoria que ponía al descubiertu "la vergüenza de la sociedá."
El so debú nel cine llegó en 1910, a los 24 años d'edá. William Fox, de Fox Film Corporation, promover pa faer el mesmu tipu de papeles de muyer fatal qu'interpretaben Theda Bara, Louise Glaum y Valeska Suratt. Pa Fox rodó 29 filmes en papeles de protagonista. Ente les sos películes figuren Blazing Love (1916), Wildness of Youth (1922), The Vital Question (1916), Sister Against Sister (1917), The Red Kimona (1925), Wizard of Oz (1925), y The Phantom of the Opera (1925).
En 1916, Pearson y el so home, l'actor cinematográficu Sheldon Lewis, cortaron los sos llazos cola Virginia Pearson Producing Company, una productora propia, y entraron en Independent Productions Company, con un capital de 1.000.000 de dólares. En 1924 la pareya hubo de declarase en bancarrota, y en 1928 Pearson taba llegalmente divorciada de Lewis, pos nesa dómina considerábase poco taquilleru que les actrices cinematográfiques tuvieren casaes. A pesar d'ello, dambos siguieron siendo compañeros, y moraron ruinamente munchos años nel vieyu Hollywood Hotel. Darréu vivieron na Motion Picture & Television Country House and Hospital, en Woodland Hills (Los Angeles).[2]
Virginia Pearson, que se retirara del cine en 1932, finó por causa d'una insuficiencia renal aguda en Hollywood, California en 1958, casi un mes dempués de morrer Sheldon Lewis. Tenía 72 años d'edá. Foi soterrada nel Campusantu Valhalla Memorial Park de Los Angeles.
Filmografía completa[3][editar | editar la fonte]
Actriz[editar | editar la fonte]
Guionista[editar | editar la fonte]
- As the Fates Decree, d'Oscar Eagle (1912)
-
Stolen Honor (1917)
-
Queen of Hearts (1918)
-
The Love Auction (1919)
-
The Bishop's Emeralds (1919)
Referencies[editar | editar la fonte]
- Los Angeles Times, "Silent Screen's Star Virginia Pearson Dies", 10 de xunu de 1958, Páxina B1.
- Mansfield, Ohio News, "Virginia Quits Her Firm", 19 d'agostu de 1916, Páxina 15.
- New York Times, "Virginia Pearson Dies", 10 de xunu de 1958, Páxina 33.
- Reno Evening Gazette, "Stage People On Reno Screen", Sábadu, 5 d'agostu de 1916, Suplemento Páxina 7 y 10.
- Rothwell-Smith, Paul. Silent Films! the Performers (2011) ISBN 9781907540325
- ↑ 1,0 1,1 Afirmao en: Internet Movie Database. Identificador IMDb: nm0669410. Data de consulta: 12 xunetu 2016. Llingua de la obra o nome: inglés.
- ↑ Find a Grave
- ↑ Filmografía en IMDb
Enllaces esternos[editar | editar la fonte]
- Virginia Pearson na Internet Broadway Database (n'inglés)
- Virginia Pearson na Internet Movie Database (n'inglés)
- «Virginia Pearson». en Find a Grave. (n'inglés)