Vinton Cerf
Vinton 'Vint' Gray Cerf (23 de xunu de 1943, New Haven) ye un científicu de la computación d'Estaos Xuníos, consideráu unu de los 'padres' d'Internet. Graduóse en matemátiques y ciencies de la computación na Universidá de Stanford (1965). Mientres la so estancia posterior na Universidá de California (UCLA) llogró la maestría en ciencies y el doctoráu.
Biografía
[editar | editar la fonte]Cuando solo tenía 25 años trabayó nel motor de cohete F-1 que sirvió pa propulsar el cohete Saturn V que viaxó a la lluna, y a principios de los años 70 empezó a desenvolver con Robert Kahn un conxuntu de protocolos de comunicaciones pa la rede militar, financiáu pola axencia gubernamental DARPA. L'oxetivu yera crear una "rede de redes" que dexara interconectar les distintes redes del Departamentu de Defensa de los Estaos Xuníos, toes elles de distintos tipos y que funcionaben con diversos sistemes operativos, con independencia del tipu de conexón: radioenlaces, satélites y llinies telefóniques.
Les investigaciones, lideraes por Vinton Cerf, primero dende la Universidá de California (1967-1972) y darréu dende la Universidá de Stanford (1972-1976), llevaron al diseñu del conxuntu de protocolos que güei son conocíos como TCP/IP (Transmission Control Protocol/Internet Protocol), que foi presentáu por Vinton Cerf y Robert Kahn en 1972.
Ente 1976 y 1982, trabayando en DARPA, foi pioneru nel desenvolvimientu de la tresmisión per radio y satélite de paquetes, responsable del proyeutu Internet y del programa d'investigación de seguridá na rede. Siempres esmolecíu polos problemes de conexón de redes, Cerf estableció en 1979 la Internet Configuration Control Board (que darréu se denominó Internet Activities Board), y foi'l so primer presidente.
Ente 1982 y 1986, Cerf diseñó'l MCI MAIL, primer serviciu comercial de corréu electrónicu que se conectaría a Internet.
En 1992 foi unu de los fundadores de la Internet Society y el so primer presidente.
Anguaño Vinton Cerf ye'l vicepresidente mundial y Chief Internet Evangelist de Google. Ye miembru del Conseyu Asesor Internacional del Centru Cultural Internacional Oscar Niemeyer d'Avilés, Asturies.
Premios y honores
[editar | editar la fonte]- 2004, Premiu Turing (compartíu con Robert Kahn)
- 2002, Premiu Príncipe d'Asturies d'Investigación Científica y Téunica (compartíu con Lawrence Roberts, Robert Kahn y Tim Berners-Lee)
- 2008, Premiu Japan Prize
- Doctor Honoris Causa pola Universidá Politéunica de Cartaxena (España)
- Doctor Honoris Causa pola Universidá de Zaragoza (España)[33]
- Doctor Honoris Causa pola Universidá de les Islles Baleares (España)[34]
- Doctor Honoris Causa pola Universidá Rovira i Virgili (España)[35]
- Doctor Honoris Causa pola Universidá Politéunica de Madrid (España)[36]
- Doctor Honoris Causa pola Universitat Ramon Llull (España)
- 2015, Ciudadanu Pernomáu de Montevideo.[37]
Referencies
[editar | editar la fonte]- ↑ Afirmao en: SNAC. Identificador SNAC Ark: w6st7vsj. Apaez como: Vint Cerf. Data de consulta: 9 ochobre 2017. Llingua de la obra o nome: inglés.
- ↑ Afirmao en: NNDB. NNDB: 745/000023676. Títulu: Vint Cerf. Data de consulta: 12 xineru 2019. Llingua de la obra o nome: inglés.
- ↑ Afirmao en: IdRef. IdRef ID: 19329964X. Data de consulta: 11 mayu 2020. Editorial: Agence bibliographique de l'enseignement supérieur. Llingua de la obra o nome: francés.
- ↑ «Vinton Cerf» (inglés). Consultáu'l 15 xineru 2026.
- ↑ «IEEE KOJI KOBAYASHI COMPUTERS AND COMMUNICATIONS AWARD RECIPIENTS». Institute of Electrical and Electronics Engineers.
- ↑ «EFF Awards: Past Winners» (inglés) (28 xunu 2017). Consultáu'l 8 xunu 2025.
- ↑ «Vinton Cerf» (inglés). Consultáu'l 15 xineru 2026.
- ↑ «Laureates» (inglés). Consultáu'l 15 xineru 2026.
- ↑ «Recipients». Consultáu'l 15 xineru 2026.
- ↑ «Förteckning över hedersdoktorer vid Luleå tekniska universitet sedan 1981». Consultáu'l 4 avientu 2021.
- ↑ «Vinton Cerf, 1998». Consultáu'l 16 xunetu 2026.
- ↑ Tienes d'especificar urlarchivu = y fechaarchivu = al usar {{cita web}}.«La UIB reconece a Cerf» (18 xineru 1998).
- ↑ «Testimony of Vint Cerf Before U.S. House Committee on Energy and Commerce, Subcommittee on Telecommunications and the Internet». ICANN.
- ↑ «Vinton G. Cerf». Universidá Rovira i Virgili.
- ↑ «Recipients of the Charles Stark Draper Prize for Engineering». Consultáu'l 16 xunetu 2026.
- ↑ «Lawrence Roberts, Robert Kahn, Vinton Cerf y Tim Berners-Lee» (castellanu). Consultáu'l 15 xineru 2026.
- ↑ «Paul Evan Peters Award» (inglés) (15 payares 2010). Consultáu'l 15 xineru 2026.
- ↑ «Vinton Cerf - A.M. Turing Award Laureate». Consultáu'l 15 xineru 2026.
- ↑ «Presidential Medal of Freedom». Consultáu'l 15 xineru 2026.
- ↑ Afirmao en: National Inventors Hall of Fame. National Inventors Hall of Fame ID: vinton-g-cerf.
- ↑ «IT delegation in Sofia» (7 xunetu 2006).
- ↑ «The Japan Prize Foundation». Consultáu'l 16 xunetu 2026.
- ↑ «Honorary Doctorates» (inglés). Institutu Estatal de Relaciones Internacionales de Moscú. Archiváu dende l'orixinal, el 29 xunu 2019. Consultáu'l 29 xunu 2019.
- ↑ «Pender Lecture» (inglés). Consultáu'l 15 xineru 2026.
- ↑ «OII | Google’s Chief Internet Evangelist, Vinton G. Cerf, Receives Lifetime Achievement Award from the Oxford Internet Institute» (inglés británicu) (21 xunetu 2011). Consultáu'l 16 xunetu 2026.
- ↑ «Official Biography: Vint Cerf» (inglés). Internet Society. Consultáu'l 3 agostu 2023.
- ↑ «Winners». Consultáu'l 16 xunetu 2026.
- ↑ Afirmao en: Directory of Fellows of the Royal Society. Data de consulta: 2 mayu 2022. Llingua de la obra o nome: inglés británicu.
- ↑ «Vinton Gray Cerf | The Franklin Institute». Consultáu'l 16 xunetu 2026.
- ↑ «Vinton Cerf, un dels pares d'internet, Premi Internacional Catalunya» (catalán). Catalunya Ràdio. Consultáu'l 15 xineru 2026.
- ↑ «Recipients». Consultáu'l 15 xineru 2026.
- ↑ Data de consulta: 2025.
- ↑ El Conseyu de Gobiernu de la Universidá de Zaragoza concede'l 3 de mayu de 2007 el Doctoráu Honoris Causa a Vinton G. Cerf
- ↑ «La UIB reconoz a Cerf». Archiváu dende l'orixinal, el 2009-07-13.
- ↑ Vinton G. Cerf
- ↑ Llibru d'Honor de la ETSIT
- ↑ lr21 (9 d'avientu de 2015). «Vinton Cerf, vicepresidente de Google, unu de los padres” d'Internet, va ser declaráu “Visitante Pernomáu de Montevideo”». Consultáu'l 9 d'avientu de 2015.
Enllaces esternos
[editar | editar la fonte]
Wikiquote tien frases célebres suyes o que faen referencia a Vinton Cerf.
Wikimedia Commons tien conteníu multimedia tocante a Vinton Cerf.- Premiu Príncipe d'Asturies de la Investigación Científica y Ténica 2002
- Entrevista, en Zaragoza Archiváu 2008-10-19 en Wayback Machine y pa El Periódico de Aragón, na so invistidura como Doctor Honoris causa pola Universidá de Zaragoza.ü
- Vinton Cerf Curtia biografía nel diariu El Mundo
- Biografía de Vinton Cerf, publicada en laflecha.net (2006)
- Archiváu 2016-04-21 en Wayback Machine "Entrevista a vicepresidente de Google y pioneru d'Internet", publicáu en The Huffington Post.
- Homes
- Persones nacíes en 1943
- Persones vives
- Wikipedia:Revisar traducción
- Premiu Xapón
- Informáticos teóricos d'Estaos Xuníos
- Ganadores del Premiu Turing
- Premiu Princesa d'Asturies d'Investigación Científica y Téunica
- Medaya Nacional de Teunoloxía
- Pioneros d'Internet
- Pioneros y pioneres de la informática
- Medaya Presidencial de la Llibertá