Villar de los Navarros

Coordenaes: 41°09′31″N 1°02′35″W / 41.158731°N 1.043002°O / 41.158731; -1.043002
De Wikipedia
Villar de los Navarros
Alministración
País España
Autonomía Aragón
Provincia provincia de Zaragoza
Tipu d'entidá conceyu d'Aragón
Alcalde de Villar de los Navarros (es) Traducir José Luis Prat Lucía
Nome oficial Villar de los Navarros (es)[1]
Códigu postal 50156
Xeografía
Coordenaes 41°09′31″N 1°02′35″W / 41.158731°N 1.043002°O / 41.158731; -1.043002
Villar de los Navarros alcuéntrase n'España
Villar de los Navarros
Villar de los Navarros
Villar de los Navarros (España)
Superficie 49.504 km²
Altitú 799 m
Llenda con Plenes, Loscos, Nogueras, Herrera de los Navarros, Azuara y Moyuela
Demografía
Población 148 hab. (2023)
- 60 homes (2019)

- 46 muyeres (2019)
Porcentaxe 0.02% de provincia de Zaragoza
0% de Aragón
0% de España
Densidá 2,99 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
Cambiar los datos en Wikidata

Villar de los Navarros ye un conceyu español de la provincia de Zaragoza perteneciente a la contorna del Campu de Daroca, Aragón.

Xeografía[editar | editar la fonte]

La llocalidá asitiar nel marxe esquierdu del ríu Cámares (afluente del ríu Aguasvivas, que ye afluente del Ebro), a metá camino ente Daroca y Belchite.

  • Llatitú: 41º 09' 00" N
  • Llargor: 01º 01' 59" O

Tres el Peirón de San Antonio, siguiendo'l camín que lleva a Plenes y Moyuela, atópase una gran dolina d'unos 100 metros de diámetru y unos 30 de fondura.

Tien una población de 130 habitantes (INE, 2008).

Monumentos[editar | editar la fonte]

Ilesia de San Pedro Apóstol[editar | editar la fonte]

La ilesia parroquial de San Pedro ye d'estilu mudéxar y data del sieglu XVI. Ta declarada Bien d'Interés Cultural y foi incluyida na llista d'obres mudéxares aragoneses declaraes pola Unesco Patrimoniu de la Humanidá.

Ilesia de San Pedro.
Ilesia de San Pedro.
Muséu.

Ermita de Santa Bárbara[editar | editar la fonte]

Ermita de Santa Bárbara.

La ermita de Santa Bárbara ta asitiada pela rodiada del pueblu en direición a Nogueras. Construyir mientres los años 1707 y 1708, celebrándose la primer misa'l 13 de xunu de 1808. Dende entós cada 4 d'avientu, día de Santa Bárbara, el pueblu venerar.

Ermita de Santa Ana[editar | editar la fonte]

Ermita de Santa Ana.

La ermita de Santa Ana ta asitiada dientro del pueblu, na cai que lleva'l so mesmu nome. Desconozse la fecha de la so construcción, pero como diz una inscripción qu'hai dientro d'ella, foi remocicada en 1911.

Los Peirones[editar | editar la fonte]

Peirones.

El Peirón de la Virxe del Carmen o de Les Almes tópase allugáu xunto al río Cámares, nel camín que conduz al Molín Altu. Caltiénse rectu sobre una grada cuadrada de pasu irregular pa poder afaese al enclín del terrén; una basa bien senciella de formigón; y el tueru y el edículo que formen un prisma de cuerpu únicu, nel que s'abrir, so la cornisa de lladriyu del cimacio, una capiya rectangular cola imaxe de la Virxe del Carmen. Una pequeña cruz de fierro remata la cubierta.

La ponte medieval[editar | editar la fonte]

Ponte Medieval.

El ríu que traviesa'l pueblu ye'l Cámares y ta jalonado por una ponte medieval d'un solu arcu de mediu puntu.

La Nevera[editar | editar la fonte]

Nevera.

L'altitú de Villar de los Navarros ye de 867 metros sobre'l nivel del mar, un terrén apropiáu pa la edificación de neveres. Trátase d'una construcción con forma d'iglú esquimal (les más antigües n'Aragón daten del sieglu XVII), pero sirvía p'almacenar la nieve cayida pel hibiernu y guardala pal branu.

Calvariu.

Fiestes[editar | editar la fonte]

Destaca la romería que se celebra'l tercer domingu de mayu al santuariu de la Virxe de la Sierra. Les fiestes mayores son alredor del 15 d'agostu, que dura ente 4 o 5 díes.

Política llocal[editar | editar la fonte]

Últimos alcaldes de Villar de los Navarros[editar | editar la fonte]

Periodu Alcalde Partíu
1979-1983 Eliseo Gonzalvo García[2] UCD
1983-1987
1987-1991
1991-1995
1995-1999
1999-2003
2003-2007
2007-2011
2011-2015
2015-2019 José Luis Prat Lucía[3] PP

Resultaos eleutorales[editar | editar la fonte]

Eleiciones municipales[4]
Partíu 2003 2007 2011 2015
PP 4 4 4 5
PSOE - - - -
CHA - -
PAR 1 1 1
IX - -
Total 5 5 5 5

Peñes[editar | editar la fonte]

Mientres les fiestes, n'agostu, el pueblu enllenar de xente llegando a les cifres del pasáu, raspiando les 1000 persones. Ye entós cuando aprucen les peñes. Les más importantes del pueblu son El Ferrete, El Chandrío, El Perruche, "La Funeraria" M'tas estresando, El Dumper, R.C.V., El Llavaderu, El Zulo, Dexe'l Vasu, Los Maradona, Los Desiguales, La Traca, L'Esmadre, Plan-A (enantes llamada La Mierda, enantes conocida como El Caos).

Personaxes pernomaos[editar | editar la fonte]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. Ministeriu de Facienda y Alministraciones Públiques (Gobiernu d'España). «Treinta aniversario de las primeras elecciones municipales de la democracia». Archiváu dende l'orixinal, el 6 de marzu de 2014. Consultáu'l 6 de marzu de 2014.
  3. «Alcaldes de tolos conceyos de la provincia de Zaragoza». Heraldo.es. 14 de xunu de 2015. https://www.heraldo.es/noticias/aragon/zaragoza_provincia/2015/06/14/todos_los_alcaldes_provincia_zaragoza_366885_1101025.html. 
  4. Gobierno d'Aragón. «Archivo Eleutoral d'Aragón». Consultáu'l 18 d'ochobre de 2012.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]