Villar (Quimarán)

Coordenaes: 43°32′34″N 5°45′09″W / 43.54285°N 5.752488°O / 43.54285; -5.752488
De Wikipedia
Villar
Alministración
País España
Autonomía Principáu d'Asturies
Provincia provincia d'Asturies
Conceyu Carreño
Parroquia Quimarán
Xeografía
Coordenaes 43°32′34″N 5°45′09″W / 43.54285°N 5.752488°O / 43.54285; -5.752488
Villar alcuéntrase n'Asturies
Villar
Villar
Villar (Asturies)
Cambiar los datos en Wikidata

Villar ye una entidá de población de la parroquia de Quimarán, en Carreño.

L'INE establez que Villar ye un llugar de 30 habitantes (15 homes y 15 muyeres). El so códigu de referencia ye 33 014 050800. [1]

Alcuéntrase a una distancia de Candás, capital del conceyu, de 6 km. Tien una altitú máxima de 98 m sobre'l nivel del mar. Pal añu 2001 contaba con 18 viviendes, 12 principales y 6 non principales. [2]

Topónimu[editar | editar la fonte]

Xosé Lluis García Arias[3], al falar de "Villar", diz:

"Pero dende antiguo VILLAREM (EM), axetivu nominalizáu col que s'aludía a un conxunto de dependencies d'una VILLA o establecimientu pa la esplotación agrícola, tuvo d'aludir tamién a diferentes dependencies rurales dependientes d'una villa o similares a ella y, a la vez, tamién orixe d'un nuevu pueblu; asina:
Villar (On, Pa, Pi, Vv, Xx, Lla, , Go, Si, Sg, Uv, Sr, Mi, Mo, Lr, Ct, Pz, Md, Gr, Cd, Mn, Ce, Sl, Ef, Cu, Tp), Villar (Ay, Li, Mi, Qu, Tb, Ti, Vd, Ni), El Villar (St, Cu, An), Vilar (Ei, Cs, Vn, Ss), El Vilar (Vn), Los Villares (Cb), Los Villares (Ll), Os Villares (Cu), Villares (Xx)."

Sitios d'interés[editar | editar la fonte]

Palaciu de los González Villar[4][editar | editar la fonte]

Esta casona del sieglu XVII ye'l solar de la Casa de los Gonzalez Villar, rama de la familia Posada, y alcuéntrase nel númberu 3. Fue rehabilitáu en 1997 y alcuéntrase nun estáu óptimu.

L'edificiu, de dos plantes, tien les parés de piedra y los tabiques de mampostería. La planta baxa fue cámara de tortura de la Inquisición, conocida col nome de "celda del Forcado".

Tien una capiella, tamién del sieglu XVII, construyía coles ruines de la ermita de Santa Eulalia de Candás, que tuvo como última celebración relixosa¡l matrimoniu ente los vecinos de Quimarán Urbano Suárez y María León, el 16 d'ochbre de 1869. Había tres imáxenes, un d'eles, quiciás, la que s'alcuentra na ilesia de San Esteban de Quimarán.

Nel sieglu XVIII, al desapaecer la rama carreñina de la familia González Posada, l'edificiu fue mercáu por José Hevia y Menéndez Valdés, Marqués del Real Transporte. En 1906 compráronlu Manuel Suárez y Casimiro Suárez, llegando la propiedá, depués d'otros herederos, hasta María Luisa Menéndez González, muyer d'un sobrín de la muyer de Casimiro.

Averada al palaciu, alcuéntrase la fonte del Nolo o fonte Villar[5], datada nel sieglu XVII.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Nomenclátor del INE, 2011[1]
  2. Nomenclator de la SADEI [2]
  3. Xose Lluis García Arias, "Toponimia Asturiana"[3]
  4. Páxina web del Ayuntamientu Carreño [4]
  5. Páxina web del Ayuntamientu Carreño [5]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]