Vilanova i la Geltrú

Coordenaes: 41°13′27″N 1°43′33″E / 41.224277°N 1.725905°E / 41.224277; 1.725905
De Wikipedia
(Redirixío dende Villanueva y Geltrú)
Vilanova i la Geltrú
flag of Vilanova i la Geltrú (en) Traducir Q20104735 Traducir
Alministración
País España
Autonomía Cataluña
ProvinciaBandera de Provincia de Barcelona provincia de Barcelona
Contorna Garraf
Tipu d'entidá conceyu de Cataluña
Alcalde de Vilanova i la Geltrú Juan Luis Ruiz López
Nome oficial Vilanova i la Geltrú (ca)[1]
Códigu postal 08800
Xeografía
Coordenaes 41°13′27″N 1°43′33″E / 41.224277°N 1.725905°E / 41.224277; 1.725905
Vilanova i la Geltrú alcuéntrase n'España
Vilanova i la Geltrú
Vilanova i la Geltrú
Vilanova i la Geltrú (España)
Superficie 34 km²
Altitú 22 m[2]
Llenda con Canyelles, Sant Pere de Ribes, Cubelles y Castellet i la Gornal
Demografía
Población 68 854 hab. (2023)
- 32 456 homes (2019)

- 34 630 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Garraf
1.21% de provincia de Barcelona
0.89% de Cataluña
0.15% de España
Densidá 2025,12 hab/km²
Viviendes 127 (1553)
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
Llocalidaes hermaniaes Mérignac y Vila-real
vilanova.cat
Cambiar los datos en Wikidata

Vilanova i la Geltrú (pronunciáu en catalán [ˌbiɫəˈnɔβə i ɫə ʒəɫˈtɾo], Villanueva y Geltrú en castellanu),[3] ye una ciudá y conceyu de la provincia de Barcelona (Cataluña), España. Capital de la contorna del Garraf. Asitiar a 49 km de Barcelona y a 45 km de Tarragona.

Historia[editar | editar la fonte]

Lleenda sobre la fundación[editar | editar la fonte]

Cunta la lleenda que la villa nueva nació porque'l señor feudal de la Geltrú promulgó una llei según la cual, cuando una moza casábase, tenía que pasar la so primer nueche con él pol llamáu "derechu de pernada", y munchos geltrunenses fuéronse, instalándose cerca del mar, en territorios de Cubelles, fundando la Villa Nueva de Cubelles. Col tiempu dambes crecieron hasta convertise nuna sola.

Edá Media[editar | editar la fonte]

Vilanova i la Geltrú foi fundada, oficialmente, en 1274 cuando'l rei Xaime I concedió-y la Carta Puebla, y tien una llarga historia que se traduz en numberosos puntos d'interés cultural.

Edá Moderna[editar | editar la fonte]

A mediaos del sieglu XVIII, cuando'l rei Carlos III dexó que Vilanova comerciara con América, la ciudá vivió una fervencia económica bien importante. Un progresu que nun se llinda a una acumuladura de riqueces, sinón que reporta una inversión en cultura. Ye entós cuando se fundan les primeres sociedaes recreatives, llugares d'alcuentru y distracción.

Del sieglu XIX al XX[editar | editar la fonte]

A principios del sieglu XIX, apaecen los maxestosos xardinos de xunta dándo-y un aspeutu de gran ciudá allegre debíu, en gran parte, al contautu que cola islla de Cuba diba adquiriendo.

Esti ambiente festivo y cultural yá nun abandonaría la ciudá, y aquello qu'empezó como xardinos d'esparcimientu dio llugar a espacios pa espectáculos permanentes y a cubiertu.

En 1804, Pedro Gumá alzó'l primer teatru de Vilanova: la Sala, un espaciu de planta cuadrada, con bóvedes, que sirvía tantu de teatru como de sala de baille.

La dómina dorada de la ciudá foi mientres el Romanticismu, periodu que se reflexa magníficamente n'edificios como'l Muséu Víctor Balaguer, construyíu pol que foi l'últimu ministru d'Ultramar español. Atopamos palacetes y casones d'interés como la Casa Renard, Foment Vilanoví, Casa Cabanyes, Casa Samà y Can Pahissa. Coles mesmes, destaquen tamién les sos ermites ya ilesies como les de San Cristóbal, San Gervasio y Santa María de la Geltrú. Nesta postrera atopa un retablu de madera policromada del sieglu XVIII.

Demografía[editar | editar la fonte]

Evolución demográfica
1900 1930 1950 1970 1981 1986 2006 2012
11.856 16.400 19.483 35.714 43.833 44.977 62.826 66.591

Conceyu[editar | editar la fonte]

Composición del conceyu[4]
Partíu políticu 2015
% Conceyales
Convergència i Unió 22,21 6
Partíu de los Socialistes de Cataluña 16,38 5
Candidatura d'Unitat Popular 16,35 5
Esquerra Republicana de Catalunya 13,52 4
Ciudadanos - Partíu de la Ciudadanía 9,65 2
Som VNG 7,31 2
Partíu Popular de Cataluña 5,43 1

Símbolos municipales[editar | editar la fonte]

Llocalización nel Garraf.
Pasio marítimu de Vilanova i la Geltrú.
Sablera de la llocalidá.

Escudu[editar | editar la fonte]

L'escudu d'armes de Vilanova i la Geltrú definir según la terminoloxía precisa de la heráldica como:

Escudu embaldosado cortáu, primero d'azur, un castiellu d'oru abiertu; segundu d'oru con 4 palos de gules. Por timbre, una corona mural de villa.[5]

Foi aprobáu'l 6 de setiembre del 1994 y publicáu nel DOGC col númberu 1949 el 19 del mesmu mes.

L'escudu de la villa presenta tradicionalmente el castiellu de la Geltrú (del sieglu XI) y les armes reales de Cataluña, n'alcordanza de la xurisdicción de la Corona sobre la llocalidá. La carta municipal foi concedida por Xaime I en 1274, y Vilanova convertir nuna "cai de Barcelona" (una villa colos mesmos derechos que la capital) por privilexu dau por Alfonsu IV nel 1418.

Bandera[editar | editar la fonte]

La bandera de Vilanova i la Geltrú ye apaisada de proporciones dos d'altu por trés de llargu, bicolor horizontal, la parte cimera azul escuro con un castiellu mariellu nel centru, d'altor 8/18 de la del pañu; la parte inferior mariella con cuatro palos coloraos.[6]

Publicar nel DOGC el 29 de marzu del 1999.


Fiestes[editar | editar la fonte]

Monumentu a Macià (1983), de Josep Maria Subirachs.

Vilanova i la Geltrú tien les sos propies celebraciones, una de les primeres que se celebren al empezar l'añu ye San Antonio. Esta celebración que cai nel 17 de xineru celebrar cola fiesta especial de "Els trés tombs". Esta celebración consiste en que se dean 3 vueltes con caballos, carros y otros animales de tiru pel interior de la ciudá. D'antiguo faíense eses vueltes alredor d'una foguera fecha con cañes verdes. Una vegada que'l cristianismu s'hubo enllantáu na ciudá, les 3 vueltes faíense alredor de la ilesia de San Antonio, onde se fai la bendición de los animales. En munchos sitios ye una tradición llevar animales domésticos como perros, gatos, y páxaros por que sían bendichos.

Ente les sos fiestes y tradiciones atopa'l célebre antroxu, tradicional pero innovador, un antroxu de sátira nel que cualesquier famosu vecín ye nomáu.

Síguense les fiestes col allampáu antroxu pa tolos vilanovinos. Estes fiestes empiecen antes el sábadu antes del xueves Lardero, col baille de mantones, que da l'entamu a los antroxos. Al xueves siguiente faise la merengada infantil, que se-y llama xueves lardero. Nesta fiesta los neños salen a la cai con merengues o mangues pasteleres y ente los que se van atopando na cai son "embadurnados" ("empastifats") esto ye, embadurnados con merengue. Muncha xente utiliza tamién güevos y nata montada pa enllordiar a la xente. En distintes pasteleríes hai puntos d'alcuentru de neños los cualos esperen a los moñecos de merengue que poco dempués son tiraos onde tán los neños por que sigan cola fiesta. El final d'esta fiesta facer na Plaça de la Vila (plaza onde se faen munchos de los eventos), onde se-y son retiráu cualquier bote de nata o güevos pa dar fin a esti día, nel qual son alboraos con merengues y depués agua. A otru día ye'l día de "La Llegada" ("l'Arrivo") que ye cuando S.M. el Rei Carnestoltes llega a la ciudá, onde se fai un gran desfile de xarrés y xente amarutada con distintes temátiques o crítiques. El percorríu d'estos xarrés acaba na Plaça de la Vila onde da l'empiezu al sermón de S.M. el Rei Carnestoltes.

El sábadu pela tarde ye la vez de los neños, nel que llega "El Caramel"(el rei del antroxu infantil,y pol paséu peles cais de la ciudá del Moixó Foguer (personaxe totalmente cubiertu de plumes qu'apaez y sume nel interior d'una gran caxa). Al llegar la nueche ye'l momentu de la "nueche de mázcares". "El Carambelu" ye recibíu per miles de neños amarutaos na "Plaça del mercat". Sicasí, l'actu más importante d'esti antroxu son "Les Comparses" ("-yos Comparses"), nes que, detrás de cada bandera de cada asociación, desfilen pareyes de mozos y chiques (más de 50 por bandera). Los mozos van con americana y barretina, dependiendo de l'asociación. Les moces siempres van con mantón de Manila, claveles y falda. Tolos mozos lleven una bolsa llena de carambelos y realicen, coles otres banderes que s'atopen pela cai, la batalla de los carambelos. Na plaza de la villa concéntrense toles banderes (por antigüedá) y realízase la batalla final, mientres baillen al ritmu de El Turuta.

El llunes, l'antroxu infantil o Vidalet, y los Coros d'Antroxos ,y el martes ye la vez de les comparses del Vidalot. Y pa terminar, el miércoles de ceniza fai l'entierru de la sardina, postreru de los actos del antroxu dempués de 12 díes de fiesta. Nesti actu pasien a S.M. el Rei Carnal muertu colos sos concubinas que lu lloren mientres tol trayeutu. A la fin el ataúd ye quemáu nel mediu de la Plaça de la Vila.

El 5 d'agostu, celébrase la Fiesta Mayor n'honor a la Verge de les Neus, patrona de la ciudá. Desfilen diversos pasacalles ente los que destaquen el Baille de Diaños, el Dragón de Vilanova, el Dragón de la Geltrú, la Carpa y el Porrón, les Mulasses, Xigantes_y_cabezudos, el baille de Serrallonga, el Ball de bastons, el baille de xitanos, el baille de pastorcillos, el ball de cintes, la moixiganga, los castellers, los falcons y otros bailles.

Tocantes a los sos eventos rellacionaos col mundu del espectáculu, el más destacáu ye'l Festival Internacional de Música Popular Tradicional de Vilanova i la Geltrú, que se celebra mientres una fin de selmana completa de xunetu. Trátase del certame más antiguu d'España dedicáu a les músiques del mundu o de raigañu. Forma parte de la rede de ciudaes catalanes pol circu y ye la sede xunto a Reus del festival de circu na cai Trapezi.

Museos[editar | editar la fonte]

Persones destacaes[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. URL de la referencia: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=925&t=2016.
  3. Topónimu n'español según: Celdrán Gomáriz, Pancracio: Diccionario de topónimos españoles y sus gentilicios. Espasa Calpe, 2002. ISBN 84-670-0146-1.
  4. El País (ed.): «Resultaos de les eleiciones municipales de 2015».
  5. «RESOLUCIÓN de 6 de setiembre de 1994, pola que se da conformidá a l'adopción del escudu heráldicu del conceyu de Vilanova Geltrú.». DOGC núm. 1949. Generalitat de Cataluña (19 de setiembre de 1994). Consultáu'l 3 de payares de 2011.
  6. «RESOLUCIÓN de 8 de marzu de 1999, pola que se da conformidá a l'adopción de la bandera del conceyu de Vilanova i la Geltrú.». DOGC núm. 2857. Generalitat de Cataluña (29 de marzu de 1999). Consultáu'l 18 de mayu de 2010.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • P. Garí. Descripción y Hestoria de Vilanova i la Geltrú dende la so fundación hasta los nuesos tiempos.
  • Virella i Bloda, A. - Vilanova i la Geltrú.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]