Villamartín de Campos
![]() | |||
---|---|---|---|
![]() | |||
| |||
Alministración | |||
País | ![]() | ||
Autonomía | ![]() | ||
Provincia | ![]() | ||
Tipu d'entidá | conceyu d'España | ||
Alcalde de Villamartín de Campos (es) ![]() | Víctor Alegre Morate | ||
Nome oficial | Villamartín de Campos (es)[1] | ||
Códigu postal |
34170 | ||
Xeografía | |||
Coordenaes | 42°00′54″N 4°39′49″W / 42.015°N 4.6636111111111°O | ||
Superficie | 36 km² | ||
Altitú | 750 m | ||
Llenda con | Becerril de Campos, Mazariegos, Villaumbrales, Grijota, Autilla del Pino, Pedraza de Campos y Baquerín de Campos | ||
Demografía | |||
Población |
169 hab. (2024) - 100 homes (2019) - 76 muyeres (2019) | ||
Porcentaxe | 0% de provincia de Palencia | ||
Densidá | 4,69 hab/km² | ||
villamartindecampos.dip-palencia.es | |||
![]() |
Villamartín de Campos ye un conceyu asitiáu na contorna de Tierra de Campos, nel suroeste de la provincia de Palencia, comunidá autónoma de Castiella y Llión, España.
Llocalización
[editar | editar la fonte]Villamartín atópase enclaváu en plena contorna de Tierra de Campos a 12 km de la Capital (Palencia), en direición Llión y xusto nel encruz de la carretera N-610 cola C-612 a Medina de Rioseco (Provincia de Valladolid). Al norte llenda colos conceyos de Grijota, Villaumbrales y Becerril de Campos, al oeste con Mazariegos y Baquerín de Campos, al sur con Pedraza de Campos y al este con Autilla del Pino.
División alministrativa
[editar | editar la fonte]El términu municipal de Villamartín de Campos cuenta cola siguiente pedanía:
Evolución demográfica
[editar | editar la fonte]1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2016 |
468 | 469 | 375 | 406 | 377 | 355 | 318 | 240 | 205 | 165 | 176 |
Patrimoniu
[editar | editar la fonte]- Ilesia d'El Salvador: Anque l'orixe del templu remontar al sieglu XV, nel XVIII baltar pa construyise l'actual. D'una nave con bóvedes d'aresta y lunetas, nel esterior destaca la so espadaña de piedra con un escudu. Nel interior son notables el so retablu neoclásicu del XVIII nel llau del Evanxeliu y el tamién neoclásicu retablu mayor. Nel llau de la Epístola, retablu neoclásicu con una bona escultura de San Francisco.
- Palaciu de los Martín-Ovejero: Palaciu fidalgu del sieglu XVIII qu'entá caltién una bella fachada rococó. La cortil qu'ocupa'l palaciu foi ocupáu enantes por un antiguu hospital.
Historia
[editar | editar la fonte]Toponimia
[editar | editar la fonte]El topónimu o nome del llugar Villamartín provién de la aglutinación del llatín “Villa” en sentíu de granxa o quinta, al que s'añedir el nome de persona Martinus de xuru el repoblador de la llocalidá que yá se documenta en 1353. Por ello vendría significar el llugar de la pequeña granxa del repoblador martín na zona de Campos. El conceyu de Villamartín ta conformáu por esta mesma llocalidá y la villa de Revilla de Campos, pueblu casi despobláu. El topónimu de Revilla, que yera citáu nel sieglu X como Ripiella provién del diminutivu de ripa en llatín, el nuesu riba o ribera en castellán. Lo “de Campos” ye un anexu localizador na zona palentina que se vien oyendo dende'l sieglu XVIII.
Edá Media
[editar | editar la fonte]La villa de Villamartín foi donada pol rei Alfonsu VII al obispáu de Palencia y d'esta miente pagaba pechos o impuestos por llargues dómines. Yá na guerra de les Comunidaes de Castiella, Villamartín xuníu a Grijota, Mazariegos y Villaumbrales punxéronse del llau de la parte comuñera lo que nel futuru causára-yos grandes inconvenientes teniendo d'apelar al perdón real.
Edá Moderna
[editar | editar la fonte]Años dempués, yá la dómina de gobiernu del monarca Felipe II y daqué similar a lo qu'asocediera a otres villes d'esta contorna de Campos, y en habiéndose separáu Villamartín del señoríu episcopal palentín nel reináu de Carlos I, sería vendida esta villa a Jerónimo López de Milla, un vecín afincáu na villa vallisoletana de Medina de Rioseco.
En del sieglu XVIII, la gran familia de los Martín-Ovejero reconocieron el so mayoralgu na villa y fundaron casar-Palaciu que lleva'l so nome permaneciendo entá de pies con una bien bella fachada rococó y que paez ocupar la cortil d'un antiguu hospital. Caltién el cascu urbanu otros exemplos de cases fidalgues, blasones y la casa de la Inquisición.
Economía llocal
[editar | editar la fonte]La llocalidá ta esperimentando una crecedera moderada cola implantación d'industries tales como una fábrica de Patés, cases rurales, fábrica de Mosaicos y taller de restauración de muebles antiguos. El so allugamientu al llau de la capital fai que la so crecedera sía esperanzador y asina por casu tase proyeutando la creación d'una residencia pa vieyos, un pabellón deportivu, una piscina municipal.
Turismu
[editar | editar la fonte]Cunta con un agospiamientu de turismu rural, un centru ecuestre, un restorán y la sede de l'Asociación d'agospiamientos de turismu rural "Canal de Castiella - Camino de Santiago".
Horseball
[editar | editar la fonte]Ye la sede de la seleición de Castiella y Lleón de horseball y tien dellos xugadores que formaron parte de la Seleición española:
- Santiago Arango: campeonatu d'Europa 2006.
- Hugo de Prau: campeonatu d'Europa 2007 y cto del mundu 2008.
- Laureana de Prau: campeonatu d'Europa femenín 2007, 2008 y 2010.
- Lucía de Prau: campeonatu d'Europa sub-16 2009 y femenín 2012.
- Marian de Prau: campeonatu d'Europa 2010, 2012 y 2013.
El horseball de Villamartin de Campos tien nel so haber delles medayes de Campeonatos d'España dende 2005, tantu en categoría adultos como en cadetes.[2]
Ver tamién
[editar | editar la fonte]Referencies
[editar | editar la fonte]- ↑ Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
- ↑ Trés amazones de Castiella y Llión na seleición española de horseball. El Norte de Castiella. 3 d'agostu de 2012. http://www.elnortedecastilla.es/20120803/deportes/otros/tres-amazones-castilla-leon-201208031151.html. Consultáu'l 15 de xineru de 2014.
Enllaces esternos
[editar | editar la fonte]